L’escala INES la va introduir l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica seguint uns criteris i indicadors per assegurar una informació coherent i unificada a l’hora de qualificar esdeveniments nuclears.
El nivell 1 es qualifica com a simple anomalia.
El nivell 2 es defineix com a incidenT.
El nivell 3, com a incident important. És el cas de l’incendi de la central de Vandellòs 1, el 1989.
A partir d’aquí ja hem de parlar d’accidents i no d’incidents.
El nivell 4 es qualifica com un accident amb conseqüències d’abast local.
El nivell 5 és un accident amb risc amb un abast més gran, com el de la central de Harrisburg, als Estats Units, a finals dels 70.
Al nivell 6 ja parlem d’accident important. Suposa l’alliberament de material radioactiu que requereix una probable aplicació de mesures de contraposició.
Al nivell 7 es qualifica d’accident greu. Fins ara només s’hi havia arribat una vegada, a la central de Txernòbil, a Ucraïna, l’any 86. Es produeix quan l’alliberament de material radioactiu posa en risc la salut general i el medi ambient i requereix l’aplicació de mesures de contraposició.
