SEGUIT DE LES VISTES AL MAR
La ginesta altra vegada!
la ginesta amb tanta olor!
es la meva enamorada 
que ve al temps de la calor.
He pujat dalt del serrat:
de la primera besada
per fer-li una abraçada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
l’estisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor m’ha dit prou
amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l`he tinguda lligada
m`he girat al mar, de cara,
i he Que brillava com cristall;
he aixecat el pom en l’aire
i he arrencat a córrer avall