LA GRAN GUERRA
La Gran Guerra (1914-1918) o Primera Guerra Mundial va ser un conflicte bèlic amb unes dimensions desconegudes fins al moment.
Les causes van ser complexes, es van unir les tensions colonials i les velles rivalitats polítiques i econòmiques entre les potències europees. Aquesta situació es va formular amb la creació de blocs antagònics: Triple Entesa (Regne Unit, França i Rússia).i la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia). En els anys precedents a la guerra, els diferents Estats es van centrar en millorar els seus exèrcits, aquesta cursa d’armaments, consistia en modernitzar i augmentar la seva força militar.
Els punts més calents d’aquesta pau armada van ser els enfrontaments colonials al Marroc i les diferesnts crisis als Balcans. El detonant final del conflicte va ser l’assassinat de l’hereu de la corona austrohongaresa, l’arxiduc Fransec Ferran, a Sarajevo en 1914. 
Aquest fet, va posar en funcionament el sistema d’aliances involucrant a gran part d’Europa, en una guerra de quatre anys , més dura del que en un principi s’esperava.
FASES DEL CONFLICTE:
Guerra de moviments 1914
Guerra de posicions 1915-1916
Crisis de 1917 i final del conflicte
- Guerra de moviments 1914:
Per una banda, els alemanys tenien traçat el “pla Schlieffen”que consistia a destruir ràpidament a l’exèrcit francès en una maniobra envoltant. D’altra banda, francesos i britànics pensaven que Rússia podria derrotar en el front oriental als imperis centrals. Però tots dos bàndols es van equivocar. Els alemanys van posar en marxa el seu pla, envair Bèlgica i van arribar fins a 20 km de París, però amb la contraofensiva del general francès Joffre al riu Marne,va detenir als alemanys.. Anglaterra i França també van veure frustrades les seves esperances quan l’avanç rus va ser vençut per austríacs i alemanys a la batalla de Tannenberg. Així en 1914-1915 la guerra es va estabilitzar mitjançant la construcció de trinxeres.
- Guerra de posicions 1915-1916
Aquest equilibri, va obligar a tots dos bàndols a buscar nous aliats. Els imperis centrals van aconseguir que Turquia i Bulgària entraran a la guerra. En 1915 els anglesos van realitzar un desembarcament contra els turcs, que va resultar ser un fracàs.En 1915, els alemanys van aconseguir ocupar Polònia obligant als russos a replegar-se. Encara que Rússia no pensava retirar-se de la guerra, la seva situació era desesperada El 1915 Itàlia va entrar en la guerra al costat de la Triple Aliança. El 1916 els alemanys van llançar un atac en Verdun que en principi els va ser favorable, però finalment va ser detingut. Aquest mateix any els aliats van llançar una ofensiva al Somme que va resultar també frenada per les tropes alemanyes. Ambdues batalles van significar la mort d’un gran nombre de soldats per part dels dos bàndols i van demostrar la impossibilitat de trencar la guerra estàtica de trinxeres.
- Crisis de 1917 i final del conflicte
Al 1917, dos fets van a canviar el rumb de la guerra: la intervenció dels Estats Units i la sortida del conflicte per part de Rússia immersa en la Revolució del mateix any que li obliga a signar la Pau de Brest-Litovsk al 1918. Malgrat l’abandonament de la guerra de Rússia, les potències centrals es trobaven exhaustes a causa de la llarga durada de la guerra i a la intervenció de les tropes nord-americanes. L’última ofensiva alemanya va fracassar de nou en el Marne. Bulgària va signar l’armistici el 29 de setembre, i el 4 de novembre també cedia Àustria. A Alemanya va abdicar Guillem II el 9 de novembre, i el nou govern va signar l’armistici.
El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d’Europa després de la Gran Guerra. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París. Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes, la pèrdua de territoris de l’imperi Otomà, cessions territorials que van suposar la reorganització política d’Europa; i la desmillitarització dels països centrals i el pagament de reparacions de guerra. Tot això en benefici dels vencedors. A Alemanya, el Tractat causà commoció, generà un fort moviment contrari, i fou un dels factors que, anys després, acabà duent al col·lapse de la República de Weimar i a l’ascens de Hitler al poder l’any 1933.
El Tractat va establir la creació de la Societats de Nacions, un dels majors objectius del president dels Estats Units de Wilson. La Societat de Nacions fou concebuda com una instància d’arbitratge de conflictes internacionals, la missió de la qual era evitar l’esclat de noves guerres.