Estudiem aquesta cançó per Nadal :

Mentre Maria bressava i vestia
son ros i tendre Fillet que no dorm,
perquè no plori, ni en terra s’enyori
dolça li canta dolceta cançó:
No ploris, no, manyaguet de la Mare,
No ploris, no, que jo et canto d’amor.

Cada gronxada et daré una abraçada,
cada abraçada un beset amorós;
Mes rosses trenes seran tes cadenes,
niu i arcoveta les ales del cor.

Que n’és de bella ta galta en poncella!
Que en són de dolços tos llavis en flor !
Són una rosa que els meus han desclosa
sols per xuclar-me la mel de l’amor..

Feu-li orenetes, cançons d’amoretes;
Fes-li música, gentil rossinyol;
Si t’és poc fina ma falda de nina,
baixin els àngels del Cel un bressol.

Sien ses ales glasser de tes gales,
sien sos braços coixins de ton cos;
Jo per tos polsos ne tinc de més dolços;
per embolcar-te, les teles del cor.

Sien ta faixa, si el Cel no te’n baixa
quatre palletes de sec poliol,
quatre palletes tot just floridetes
que et servirien de faixa i llençol.

Mentre Maria el bressava i vestia
veu ses manetes creuades al cor;

prou l’endevina d’amor la joguina,
que Fill i Mare barregen sos plors.

 i també : 

  

Què li darem, en el Noi de la Mare?
Què li darem que li’n sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.

Què li darem, al Fillet de Maria?
Què li darem al formós Infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.

Tam patantam que les figues són verdes,
tam patantam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua.
maduraran en el dia del Ram!