Cròniques dels projectes Comenius

Escrivint aquestes línies ens podem imaginar els nostres alumnes amb les respectives famílies, alguns desitjant que l’estada no s’acabi mai i d’altres esperant que demà arribi aviat per tornar a casa. Sigui el que sigui, estem segures que aquesta experiència ha estat molt enriquidora per tots ells.
Avui hem tornat a tenir un matí de classes a l’institut i després de dinar hem sortit cap a Jarnac per visitar la destil.leria de conyac COURVOISIER, coneguda per ser la beguda preferida de Napoleó.
A la tornada ens esperava una festa de comiat a l’institut amb membres del claustre de professors i les famílies. Allà, ens hem intercanviat els últims regals. Després d’un pica-pica, els nostres nois i noies han marxat per passar l’últim vespre amb els seus companys d’intercanvi. Ja hem pogut veure alguna llagrimeta!
Demà sortirem a les 7:15 de Soyaux perquè ens espera un viatge molt llarg de tornada i, si tot va bé, l’última visita: Carcassone.
À demain!

Avui matí d’activitats a l’institut: visual i plàstica i educació física. Ens hem dividit en dos grups i mentre uns donaven un toc artístic al seu quadern de viatge, els altres han jugat amb “una selecció internacional” un partit de handball. Hem dinat al menjador de l’institut i hem quedat molt contents. A la tarda hem anat a Angoulême, al Festival del còmic internacional a veure un concert molt original on hem vist néixer un còmic pintat simultàniament per un grup d’Artistes. La música en directe acompanyava la creació. A continuació hem pogut fer un tast del que és el saló del còmic però se’ns ha fet molt curt ja que a les cinc havíem de tornar a l’institut. Tot i ser dijous hi havia una gran afluència de públic. Imaginem que el cap de setmana serà espectacular. Per sort no ens ha plogut gaire tot i que ara mateix, mentre estem escrivint, ho està fent molt. Ara els alumnes ja estan amb les seves famílies i nosaltres anirem a sopar amb membres del claustre de professors. Ja hem passat l’equador!

Aquest matí ens hem trobat a les 8h a l’institut per començar el nostre itinerari per la ciutat d’Angouleme. Malgrat la pluja i la fred hem gaudit d’una ciutat molt bonica. Ens ha agradat la catedral romànica, el riu Charente… i hem vist com la ciutat es prepara per la fira del còmic internacional que començarà demà. Els nostres nois i noies continuen fent esforços per comunicar-se i per crear vincles amb els seus companys.

Hem dinat en un fast food autòcton que es diu “Quick”. Després hem visitat el museu del paper i l’antiga zona industrial del segle XIX que es va desenvolupar al costat del riu. En acabar, hem tornat a l’escola on hem acomiadat els nostres alumnes que marxaven amb les seves famílies d’acollida.

Demà ens espera un matí d’activitats a l’institut i després de dinar, la visita al festival internacional del còmic.

Ens despertem i, com sempre, fem la rutina de cada dia. Quan hem arribat a l’institut hem jugat un  partit de fútbol, Catalunya contra Polònia, i com tots us imaginareu, els Catalans hem perdut, ja que els de Polònia anaven molt preparats i amb ganes de fer un gran partit. Hem esmorzat i tot seguit hem pujat al bus. Anàvem direcció al museu Ethnographic <park a Tokarnia, però com que el temps no  ha afavorit, hem hagut de girar els plans. Ens hem parat en un centre comercial que hi havia a mig camí cap al museu. Allà ens han deixat dues hores lliures i les hem aprofitar per comprar un regal per en Roger i la Íngrid, que aquesta setmana celebraven el seu aniversari. Finalment va parar de ploure i vam pujar a l’autobus per anar al museu Ethnographic. Allà ens esperava un cotxe amb el nostre dinar. Ens hem assegut tots a taula i hem menjat.

Dins el museu hem pogut disfrutar d’un parc temàtica amb cases tradicionals poloneses, com la del metge, l’esglèsia, farmàcia, teatre,… llàstima que la pluja ens ha sorprès. Tots molls de dalt a baix hem arribat a l’autobús i cap a casa! A la nit, la majoria hem anat a casa en Patrick, un noi polac que té acollit el seu company catala Sebas. Té una casa molt gran, amb magnífiques vistes on hem pogut fer una gran festa. A mesura que tothom anava arribant la festa s’anava engrescant. Hem jugat un partit de fúltbol i també discoteca! Tot això acompanyat per un picapica per anar passant la gana i agafar forces.

Us enviem un fort petó i fins dema!

Meritxell Font

El temps ha passat volant, aquests tres dies d’estada a Polònia han sigut un no parar. Avui, a dos quarts de set el despertador ha sonat, tot i que a la majoria el gall ens ha despertat abans. Els alumnes i professors de Raclawice ens han preparat una presentació de benvinguda, on ens rebien amb els brassos ben oberts. Ens han ofert una mostra de balls i músiques tradicionals de Polònia. Tot seguit una obra de teatre medieval, que enes mostrava les rames que s’utilitzaven. L’obra ha estat una mica avorrida ja que la representaven en polac, tot i que les expresions corporals ens han ajudat a entedre-ho millor.

Després de dinar hem agafat un bus direcció a dues fàbriques. Hem pogut observar el funcionament d’una fàbrica de caramels i una altre de formatge i iogurts, on hem pogut tastar els diferents productes. Abans d’anar cap a les cases de les famílies en què estem acollits, hem fet una petita ruta pel poble, on ens hem visitat l’església principal.

El temps no és el que ens esperàvem. Hem disfrutat d’unes horetes de sol al matí i en el moment més inoportú se’ns ha posat a ploure.

Per últim us desitgem molt bona nit des de Polònia i esperem que tot continui igual de genial!

Mar Marcé

Diumenge, després d’haver recuperat tota l’energia, vam aixecar-nos aviat per a anar en direcció Auschwitz. Va ser un llarg camí de dues hores i vam parar algun cop per a pendre l’aire.

Quan vam arribar ens vam assabentar d’una cosa que molts no sabíem: el camp estava dividit en dos; un camp d’extermini fet expressament i un camp de concentració que més endavant es va convertir en un d’extermini.

Tots vam coincidir que només de posar un peu dins al camp, un calfred ens va recórrer de dalt a baix. Un simpàtic guia ens va fer un recorregut pels dos camps.  Vam recórrer el mateix camí que van fer els presoners fa més de 60 anys! Vam veure on dormien, menjaven i morien. Més d’un va sentir el patiment que hi havia hagut en aquells llocs i ens vam preguntar com va ser possible que arribessin a aquests extrems; i el més important: com la gent es va arraconar a observar les coses que van arribar a fer.

Després d’anar per cada centímtre d’aquell tros d’història vam dinar i cap a les 19h  ja vam arribar a les cases, on les famílies ens esperaven per sopar una mica més tard del que ells costumen.

Ja falta poc per abandonar aquest país i aquest poble que tant s’ha fet estimar, abandonar unes amistats que de segur seran per a tota vida i uns records que no podrem oblidar. L’experiència ha estat inoblidable i amb moltes ganes de repetir-la.

Avui, ens hem acomiadat de les famílies i els companys txecs definitivament El nostre viatge continua cap a Terezín. L’última abraçada ha estat molt emotiva: molts ploraven, d’altres es contenien l’emoció.

En arribar a Terezín, hem visitat el gueto, la petita gran fortalesa, de la mà d’una guia: ens ha impactat a tots! Ens marcarà de per vida. Els dormitoris dels nois presoners, les cel·les de càstig, les dutxes, la taula on algun nen havia dibuixat l’escaquer per jugar a escacs… Les tombes amb les petites pedres al damunt per cadascuna de les visites que ha rebut, el silenci…
Tots cansats hem fet camí cap a l’hotel, ens hem instal·lat i altra vegada cap a Praga de nit. Quina meravella!Edificis retallats per la fosca de la nit impactants i impressionants. L’hem fotografiat des de totes les òptiques possibles, a veure com quedaran!

Jordi Lladó

Al voltant de les 12 de la nit, de tornava cap a l’hotel. I fins aquí la meva i nostra crònica del meravellós viatge a Txèquia.

Al matí hem anat a visitar l’escola d’infantil que rebran les joguines elaborades pels alumnes participants en el projecte comenius Let’s create de la República Txeca.

Havent dinat, ens hem dirigitcap al Zoo Dvur Králové on hem passat la tarda abans del comiat definitiu amb tots els membres participant del projecte. han estat moment molt emotius i que segur que tots recordarem sempre.

Ahoj Borohdárek!