Diumenge, després d’haver recuperat tota l’energia, vam aixecar-nos aviat per a anar en direcció Auschwitz. Va ser un llarg camí de dues hores i vam parar algun cop per a pendre l’aire.
Quan vam arribar ens vam assabentar d’una cosa que molts no sabíem: el camp estava dividit en dos; un camp d’extermini fet expressament i un camp de concentració que més endavant es va convertir en un d’extermini.
Tots vam coincidir que només de posar un peu dins al camp, un calfred ens va recórrer de dalt a baix. Un simpàtic guia ens va fer un recorregut pels dos camps. Vam recórrer el mateix camí que van fer els presoners fa més de 60 anys! Vam veure on dormien, menjaven i morien. Més d’un va sentir el patiment que hi havia hagut en aquells llocs i ens vam preguntar com va ser possible que arribessin a aquests extrems; i el més important: com la gent es va arraconar a observar les coses que van arribar a fer.
Després d’anar per cada centímtre d’aquell tros d’història vam dinar i cap a les 19h ja vam arribar a les cases, on les famílies ens esperaven per sopar una mica més tard del que ells costumen.
