Ja falta poc per abandonar aquest país i aquest poble que tant s’ha fet estimar, abandonar unes amistats que de segur seran per a tota vida i uns records que no podrem oblidar. L’experiència ha estat inoblidable i amb moltes ganes de repetir-la.
Avui, ens hem acomiadat de les famílies i els companys txecs definitivament El nostre viatge continua cap a Terezín. L’última abraçada ha estat molt emotiva: molts ploraven, d’altres es contenien l’emoció.
En arribar a Terezín, hem visitat el gueto, la petita gran fortalesa, de la mà d’una guia: ens ha impactat a tots! Ens marcarà de per vida. Els dormitoris dels nois presoners, les cel·les de càstig, les dutxes, la taula on algun nen havia dibuixat l’escaquer per jugar a escacs… Les tombes amb les petites pedres al damunt per cadascuna de les visites que ha rebut, el silenci…
Tots cansats hem fet camí cap a l’hotel, ens hem instal·lat i altra vegada cap a Praga de nit. Quina meravella!Edificis retallats per la fosca de la nit impactants i impressionants. L’hem fotografiat des de totes les òptiques possibles, a veure com quedaran!
Jordi Lladó
Al voltant de les 12 de la nit, de tornava cap a l’hotel. I fins aquí la meva i nostra crònica del meravellós viatge a Txèquia.