S’han desenvolupat diferents programes europeus, públics o privats, per avaluar i certificar les competències digitals dels ciutadans i, en alguns casos, els estudiants. La majoria són orientades a la sumativa i es basen en l’avaluació de coneixements i habilitats digitals mitjançant proves electròniques amb diferents graus de dificultat o complexitat (per exemple, IKANOS, PIX Beta).

En els darrers anys, els governs estan augmentant el seu interès en l’avaluació i certificació de competències digitals (per exemple, ACTIC). No obstant això, la majoria d’aquests programes no són més que un conjunt de recomanacions i no proporcionen prou informació sobre com aplicar-les al currículum escolar.

En aquest document podeu trobar una llista dels plantejaments més rellevants sobre l’avaluació de la competència digital i comprovar l’estat de la tècnica en aquest camp. Podem dir que en la majoria d’aquestes experiències l’avaluació de competències digitals se centra principalment en l’ús de les TIC més que en l’adquisició d’habilitats digitals, mostrant una concepció mecànica i instrumental. Les activitats de les TIC s’inclouen en el pla d’estudis, però no es consideren factors transversals. Al contrari, CRISS adopta un enfocament centrat en l’usuari amb l’objectiu d’involucrar els estudiants en tasques d’avaluació autèntiques que demostrin l’aplicació significativa de coneixements i habilitats essencials.

Aquí teniu un resum de cada iniciativa: