Anem a Betlem, a veure el Messies;
anem a Betlem, i l’adorarem.
Ses blanques manetes petites com són,
sent tant petitetes formaren lo món.
Sa galta és de rosa collida al jardí;
d’un bes l’ha desclosa l’estel del matí.
Sos ulls que somriuen i ploren d’amor,
jo no sé què diuen que roben lo cor.
Per qui vol besar-hi son llavi és de mel;
per qui vol entrar-hi son cor és un cel.
Anem a Betlem, a veure el Messies;
anem a Betlem, i l’adorarem.