Arxiu de la categoria: Enfocament Restauratiu Global

SI NO VULL CASTIGAR, QUÈ PUC FER? – Una trobada amb famílies per parlar de la gestió de conflictes des de l’Enfocament Restauratiu Global

Publicat el per

Fa uns dies vam dur a terme a l’escola una càpsula formativa per a famílies, dinamitzada per dues mestres de l’escola, sobre un dels aspectes de l’Enfocament Restauratiu Global. Aquest enfocament és molt ampli, pel que ens vam centrar en els estils de gestió de les relacions.

Obrim cercle: què ens ve al cap quan pensem en conflicte?

Per fer el taller vam seguir el format de “Temps de cercle”, que també utilitzem amb els infants. Així doncs, vam començar amb una roda de presentació en què famílies i mestres vam expressar quina era la primera paraula que ens venia al cap quan parlàvem de conflicte.

Nervis.
Tria.
Discussió.
Enuig.
Bffff.
Paciència.
Baralla.
Oportunitat d’aprenentatge.

Aquestes són només algunes de les paraules que van sorgir, però la conclusió és que gestionar un conflicte amb infants requereix de la nostra energia i el nostre temps.

Treball en grups: casos i reflexió compartida

Després de fer una dinàmica de mescla de llocs, vam seguir presentant uns casos resolts amb infants de diferents edats. En petits grups es van comentar i es va reflexionar sobre ells tenint en compte algunes preguntes per respondre. Va ser un moment per compartir entre famílies i veure que no estem soles, que moltes tenim punts en comú.

Una de les preguntes sobre els casos demanava que classifiquessin els casos en un dels estils de gestió relacional, dins d’un requadre.

Els estils de gestió relacional

Aquesta és la graella creada per Paul McCold i Ted Wachtel -autors de la teoria restaurativa- per explicar les diferents posicions a l’hora de gestionar l’autoritat, és a dir, el poder (que no autoritarisme o abús de poder).

Hi ha dos eixos:

  • Expectatives (o “control”). És el grau de claredat en els límits i normes que té l’autoritat, i el compromís amb que siguin respectats, per part de l’autoritat
  • Recolzament. El grau de suport (acompanyament) a les persones per part de l’autoritat. L’interès per part d’aquesta pel benestar de les persones, així com per vetllar per l’atenció a les seves necessitats físiques, emocionals, etc.

I podríem classificar l’autoritat en en quatre estils de gestió relacional. No són hermètics, una acció pot situar-se entre dues posicions i una mateixa persona fluctuar entre diversos:

Estil Expectatives Recolzament Com actua l’autoritat?
Punitiu Alt Baix Respon en contra de la persona. Control sense empatia. 
Negligent Baix Baix No respon. Ignora el conflicte i les necessitats.
Permissiu Baix Alt Respon per la persona. Empatia sense límits clars. L’autoritat queda diluïda.
Restauratiu Alt Alt Respon amb les persones afectades. Claredat i acompanyament alhora.

A l’escola, volem caminar cap a un model de gestió restaurativa, on la resposta als conflictes inclou les necessitats de totes les parts, amb límits clars i una actitud d’escolta i responsabilització compartida.

Què vam aprendre plegades?

De la posada en comú dels casos i de l’explicació dels diferents estils, vam extreure les següents conclusions:

  • Cada neguit, cada conflicte, prové d’una necessitat no coberta: gana, son, afecció, la mirada de la persona adulta, la necessitat de jugar, de moure’s… 
  • No hi ha una única manera de gestionar un conflicte. 
  • Les persones no ens podem encasellar dins d’un estil. Hi ha dies o situacions en les que tendim a un estil o a un altre i no sempre podem gestionar les coses de manera restaurativa. Ara bé, la idea és acostar-nos-hi per tenir en compte les necessitats, els sentiments i la visió dels infants. 
  • Cal fomentar l’autonomia dels infants a l’hora de gestionar els seus conflictes, sense oblidar que, per tal de ser-ho, necessiten abans la nostra guia i modelatge. No podem donar per suposat que sempre ho poden fer sense la nostra ajuda. Ara bé, ajudar-los no significa parlar per ells/es, sinó oferir espais i, com hem dit, guia. 
  • Hi ha límits que es poden negociar (com recollir les joguines al moment) i d’altres que no es poden negociar: aquells que tenen a veure amb aspectes com la seguretat, la higiene, la salut, el respecte cap a les persones o el benestar. 
  • Una conseqüència és una acció que deriva d’una altra. Els infants necessiten ser conscients de les conseqüències que es deriven dels seus actes i, quan sigui necessari, cal explicar-los-ho amb fermesa i cura. 
  • Davant d’un conflicte hem d’escoltar els infants però també ens hem d’escoltar a nosaltres. Sovint cal prendre distància i observar com ens sentim. 
  • Tenim molta inseguretat a l’hora de saber si gestionem bé els conflictes, però quan ho posem en comú, ens adonem que no ho fem tan malament (o ni tan bé).

Tancar el cercle, obrir possibilitats

Per acabar, vam fer un cercle de tancament on cada persona va expressar què s’emportava de la sessió: agraïment, estructura, eines, confiança, acompanyament…

Les sensacions van ser molt positives, i per això volem agrair la participació de totes les famílies i animar-vos a seguir compartint amb nosaltres aquestes reflexions i mirades.

No volem castigar. Volem comprendre, posar límits i acompanyar.

Seguirem obrint cercles per créixer juntes, com a comunitat.

Què fem a l’escola davant d’un conflicte? – 8 preguntes basades en l’Enfocament Restauratiu Global

Publicat el per
Respon

L’escola és un dels espais principals de socialització, convivència i aprenentatge dels infants. Al nostre centre donem molt valor tant a la cura de la part emocional i relacional així com a la part més acadèmica. Per aquesta raó, posem molt èmfasi en treballar tot el que fa referència a allò grupal: la cohesió, el bon tracte, el sentiment de pertinença, la comunicació no violenta…

Com a escola entenem que el conflicte és inherent a les relacions i apareix sempre que les persones conviuen i es relacionen. L’entenem com una font d’aprenentatge i com quelcom que ens permet millorar, transformar-nos i entendre’ns millor les unes a les altres.

En la mesura del possible, vetllem perquè mestres i altres professionals de l’escola puguin acompanyar els conflictes que sorgeixen des de l’enfocament restauratiu, posant el focus en les necessitats que hi ha darrere de les conductes dels infants, així com permetent espais de diàleg i escolta entre aquests, afavorint la responsabilització dels propis actes i la presa de consciència de l’impacte de les pròpies accions en les altres persones.

Ara bé, cal diferenciar conflicte i violència. Per exemple, els crits, les baralles, els insults i les faltes de respecte no són conflictes, no són inherents a la naturalesa humana. Són violència. La violència sí que pot ser erradicada, mentre que el conflicte i les necessitats subjacents, no. Com a escola tenim l’objectiu de prevenir i erradicar les violències, alhora que proporcionem eines que ens permetin gestionar els conflictes de manera assertiva i respectuosa (provenció).

L’enfocament restauratiu a l’escola ofereix un marc relacional que es fonamenta en els valors del respecte, la inclusió, la participació, la no-violència, l’honestedat, la diferència, la col·laboració, la responsabilització i la reparació, i s’orienta cap a les necessitats. Destaca la importància de les relacions per al benestar emocional, la resolució de conflictes, la prevenció i reparació de danys, i la creació de comunitat. En definitiva se centra en cuidar les persones i les relacions.

Aquest marc i aquests principis han impregnat la nostra escola convertint-los en una part imprescindible dels nostres valors i creences. A partir d’aquesta base, es deriven altres pràctiques que podeu trobar descrites a la següent piràmide:

 

Així doncs, què fem davant d’un conflicte a l’escola?

En primer lloc, posem molt èmfasi en la base de la piràmide ja presentada (cercles de paraula, aprenentatge cooperatiu, cura de les persones…). Creiem que la millor manera de prevenir la violència i tenir eines davant d’un conflicte, és crear comunitat cohesionada, i on les persones se sentin bé amb sí mateixes, escoltades i reconegudes. Aquesta base és el que, posteriorment, ens ajudarà a gestionar els conflictes quan apareguin.

Cada infant, cada conflicte i cada situació és un món, però si haguéssim de resumir i generalitzar com actuem a l’escola, ho podríem fer mirant les preguntes que es deriven dels 5 principis restauratius.

A la següent infografia trobareu aquests 5 principis i les preguntes que podem formular a totes les parts implicades quan ens trobem amb un conflicte.

Finalment, us recordem que l’escola està oberta per respondre les consultes que us sorgeixin sobre la prevenció i la gestió de conflictes.  Si teniu curiositat per conèixer més sobre l’Enfocament Restauratiu Global, us facilitem dos enllaços amb informació interessant. Esperem que us serveixin!