Arxiu de l'autor: Anna Solé I Torralba

SI NO VULL CASTIGAR, QUÈ PUC FER? – Una trobada amb famílies per parlar de la gestió de conflictes des de l’Enfocament Restauratiu Global

Publicat el per

Fa uns dies vam dur a terme a l’escola una càpsula formativa per a famílies, dinamitzada per dues mestres de l’escola, sobre un dels aspectes de l’Enfocament Restauratiu Global. Aquest enfocament és molt ampli, pel que ens vam centrar en els estils de gestió de les relacions.

Obrim cercle: què ens ve al cap quan pensem en conflicte?

Per fer el taller vam seguir el format de “Temps de cercle”, que també utilitzem amb els infants. Així doncs, vam començar amb una roda de presentació en què famílies i mestres vam expressar quina era la primera paraula que ens venia al cap quan parlàvem de conflicte.

Nervis.
Tria.
Discussió.
Enuig.
Bffff.
Paciència.
Baralla.
Oportunitat d’aprenentatge.

Aquestes són només algunes de les paraules que van sorgir, però la conclusió és que gestionar un conflicte amb infants requereix de la nostra energia i el nostre temps.

Treball en grups: casos i reflexió compartida

Després de fer una dinàmica de mescla de llocs, vam seguir presentant uns casos resolts amb infants de diferents edats. En petits grups es van comentar i es va reflexionar sobre ells tenint en compte algunes preguntes per respondre. Va ser un moment per compartir entre famílies i veure que no estem soles, que moltes tenim punts en comú.

Una de les preguntes sobre els casos demanava que classifiquessin els casos en un dels estils de gestió relacional, dins d’un requadre.

Els estils de gestió relacional

Aquesta és la graella creada per Paul McCold i Ted Wachtel -autors de la teoria restaurativa- per explicar les diferents posicions a l’hora de gestionar l’autoritat, és a dir, el poder (que no autoritarisme o abús de poder).

Hi ha dos eixos:

  • Expectatives (o “control”). És el grau de claredat en els límits i normes que té l’autoritat, i el compromís amb que siguin respectats, per part de l’autoritat
  • Recolzament. El grau de suport (acompanyament) a les persones per part de l’autoritat. L’interès per part d’aquesta pel benestar de les persones, així com per vetllar per l’atenció a les seves necessitats físiques, emocionals, etc.

I podríem classificar l’autoritat en en quatre estils de gestió relacional. No són hermètics, una acció pot situar-se entre dues posicions i una mateixa persona fluctuar entre diversos:

Estil Expectatives Recolzament Com actua l’autoritat?
Punitiu Alt Baix Respon en contra de la persona. Control sense empatia. 
Negligent Baix Baix No respon. Ignora el conflicte i les necessitats.
Permissiu Baix Alt Respon per la persona. Empatia sense límits clars. L’autoritat queda diluïda.
Restauratiu Alt Alt Respon amb les persones afectades. Claredat i acompanyament alhora.

A l’escola, volem caminar cap a un model de gestió restaurativa, on la resposta als conflictes inclou les necessitats de totes les parts, amb límits clars i una actitud d’escolta i responsabilització compartida.

Què vam aprendre plegades?

De la posada en comú dels casos i de l’explicació dels diferents estils, vam extreure les següents conclusions:

  • Cada neguit, cada conflicte, prové d’una necessitat no coberta: gana, son, afecció, la mirada de la persona adulta, la necessitat de jugar, de moure’s… 
  • No hi ha una única manera de gestionar un conflicte. 
  • Les persones no ens podem encasellar dins d’un estil. Hi ha dies o situacions en les que tendim a un estil o a un altre i no sempre podem gestionar les coses de manera restaurativa. Ara bé, la idea és acostar-nos-hi per tenir en compte les necessitats, els sentiments i la visió dels infants. 
  • Cal fomentar l’autonomia dels infants a l’hora de gestionar els seus conflictes, sense oblidar que, per tal de ser-ho, necessiten abans la nostra guia i modelatge. No podem donar per suposat que sempre ho poden fer sense la nostra ajuda. Ara bé, ajudar-los no significa parlar per ells/es, sinó oferir espais i, com hem dit, guia. 
  • Hi ha límits que es poden negociar (com recollir les joguines al moment) i d’altres que no es poden negociar: aquells que tenen a veure amb aspectes com la seguretat, la higiene, la salut, el respecte cap a les persones o el benestar. 
  • Una conseqüència és una acció que deriva d’una altra. Els infants necessiten ser conscients de les conseqüències que es deriven dels seus actes i, quan sigui necessari, cal explicar-los-ho amb fermesa i cura. 
  • Davant d’un conflicte hem d’escoltar els infants però també ens hem d’escoltar a nosaltres. Sovint cal prendre distància i observar com ens sentim. 
  • Tenim molta inseguretat a l’hora de saber si gestionem bé els conflictes, però quan ho posem en comú, ens adonem que no ho fem tan malament (o ni tan bé).

Tancar el cercle, obrir possibilitats

Per acabar, vam fer un cercle de tancament on cada persona va expressar què s’emportava de la sessió: agraïment, estructura, eines, confiança, acompanyament…

Les sensacions van ser molt positives, i per això volem agrair la participació de totes les famílies i animar-vos a seguir compartint amb nosaltres aquestes reflexions i mirades.

No volem castigar. Volem comprendre, posar límits i acompanyar.

Seguirem obrint cercles per créixer juntes, com a comunitat.

El Punt d’Escolta de l’Escola Gayarre: un espai on acompanyar el malestar

Publicat el per

Tal i com explicàvem en l’article anterior, un dels pilars fonamentals de la mirada restaurativa és la idea que totes les persones tenim una perspectiva única i valuosa. A l’escola creiem fermament en això i és per aquest motiu que tenim diversos espais on afavorir la participació dels infants i escoltar la seva veu: les estones diàries de conversa, els consells d’infants, els seguiments i les tutories individualitzades, les mediacions…

És des d’aquesta mirada que fa uns anys al centre vam engegar el Punt d’Escolta. Es tracta d’un espai d’atenció individual, facilitat per la tècnica del Servei i Suport a l’Atenció Emocional (SSAE) de l’escola, al qual hi pot accedir qualsevol infant de la Comunitat de Grans, demanant-ho prèviament a qualsevol professional de l’escola. El Punt d’Escolta és un espai confidencial en què l’infant pot explicar allò que necessita: quelcom que el preocupa, alguna situació familiar que està vivint, un conflicte amb alguna altra persona, etc.

“Crec que és molt bo per les escoles que hi hagi un lloc perquè els nens parlin perquè així poden expressar els seus sentiments i moltes més coses. (…) Et poden ajudar a relaxar-te, a que estiguis feliç, i coses així.” – Alumne/a de la Comunitat de Gran

Com sempre diem a les criatures, “confidencial” no vol dir “secret”, ja que hi ha informacions que no podem guardar-nos per nosaltres. “Confidencial” vol dir que, sempre i quan aquella informació no suposi cap risc per l’infant o per alguna altra persona, la SSAE no la compartirà amb cap altra persona.

“És un lloc molt especialitzat en coses de problemes i en bastantes coses. És molt recomanable perquè allà pots solucionar els teus problemes i parlar amb els teus amics de coses que no t’agraden. O coses que no t’agraden del teu professor. És confidencial, no ho diran a ningú, si no li dius tu que li digui a alguna persona. I si et posa en perill.” – Alumne/a de la Comunitat de Grans

Al Punt d’Escolta els infants troben -com en altres espais i moments- un espai de seguretat on expressar-se, lliure de judici i amb una escolta atenta i empàtica cap al que estan vivint. No es tracta d’un lloc on envair l’infant amb preguntes o de buscar obtenir una informació concreta. Més aviat al revés, és un moment on l’infant té la veu i el protagonisme, i on amb la nostra escolta i amb les nostres preguntes li oferim la possibilitat d’indagar en el seu malestar, fins on pugui i vulgui. Es tracta d’acompanyar-lo a poder prendre consciència de què li passa, de comprendre millor allò que sent, i oferir-li una contenció i un suport davant una dificultat. I, com sempre els diem, és un lloc “on acompanyem a pensar què poden fer per sentir-se millor amb allò que els està passant”.

“Una vegada quan vaig venir, després d’anar-hi, em vaig sentir més “aliviada”.” – Alumne/a de la Comunitat de Grans
“Ho pots explicar no molt bé, però amb les teves emocions, amb les teves paraules.”- Alumne/a de la Comunitat de Grans

Arrel de les sessions al Punt d’Escolta, en algunes ocasions sorgeixen trobades amb la tutora on l’infant voluntàriament li explica què li està passant, o també fins i tot amb les pròpies famílies. Sovint, a més, quan el motiu del malestar és un conflicte entre iguals, des del Punt d’Escolta oferim la possibilitat d’iniciar una mediació -sempre voluntària- entre les parts implicades. Aquesta esdevé una oportunitat per als infants per expressar-se, comunicar allò que els passa, atrevir-se a posar límits a l’altra persona, i escoltar l’impacte que les seves accions estan tenint en les altres.

“Recordo una vegada que una amiga em va dir si jo volia anar amb ella a parlar una cosa. Després van venir unes altres amigues a parlar d’això, i els problemes que teníem es van arreglar. Ja estem molt millor. Jo crec que si tens un problema amb amics o mestres o amb qualsevol, pots venir aquí i convidar-los, i segurament es solucionarà.” – Alumne/a de la Comunitat de Grans

 

“La primera vegada vaig entrar amb por, i quan vaig acabar vaig estar bastant tranquil perquè em van dir que podríem parlar. El primer cop vaig anar jo amb un amic. Van tenir un problema i es va solucionar, a mitges.” – Alumne/a de la Comunitat de Grans
“- El Punt d’Escolta és un lloc on potser no s’arreglen totes les coses, perquè no es pot arreglar en un dia…
– Algunes coses no es poden arreglar!
– … Però potser pot arreglar-se una mica, o entendre a l’altra persona” – Conversa entre dos infants de la Comunitat de Grans

Amb tot això no volem dir que els problemes o els conflictes desapareguin, ni molt menys. A l’escola sabem bé que el conflicte és inherent a les relacions i també que és impossible evitar totalment el malestar als nostres infants. Però sí que, amb aquestes pràctiques, oferim la possibilitat que siguin els propis nens i nenes -amb el nostre acompanyament- qui prenguin un paper actiu a l’hora de trobar vies per fer front al malestar o per resoldre les seves desavinences. Perquè, com també hem après de la mirada restaurativa, les persones afectades per una dificultat són les més indicades per resoldre-la.

“Hi ha problemes que no es poden arreglar, però venint al Punt d’Escolta milloren. O almenys saps el que sent l’altra persona.” – Alumne/a de la Comunitat de Grans

 

“Es soluciona una mica. La persona que ho ha fet malament pot comprendre el que ha fet i reconèixer-ho.” – Alumne/a de la Comunitat de Grans
“Sempre que he sortit del Punt d’Escolta he sortit tranquil i amb ganes de tornar-hi.” – Alumne/a de la Comunitat de Grans

Què fem a l’escola davant d’un conflicte? – 8 preguntes basades en l’Enfocament Restauratiu Global

Publicat el per
Respon

L’escola és un dels espais principals de socialització, convivència i aprenentatge dels infants. Al nostre centre donem molt valor tant a la cura de la part emocional i relacional així com a la part més acadèmica. Per aquesta raó, posem molt èmfasi en treballar tot el que fa referència a allò grupal: la cohesió, el bon tracte, el sentiment de pertinença, la comunicació no violenta…

Com a escola entenem que el conflicte és inherent a les relacions i apareix sempre que les persones conviuen i es relacionen. L’entenem com una font d’aprenentatge i com quelcom que ens permet millorar, transformar-nos i entendre’ns millor les unes a les altres.

En la mesura del possible, vetllem perquè mestres i altres professionals de l’escola puguin acompanyar els conflictes que sorgeixen des de l’enfocament restauratiu, posant el focus en les necessitats que hi ha darrere de les conductes dels infants, així com permetent espais de diàleg i escolta entre aquests, afavorint la responsabilització dels propis actes i la presa de consciència de l’impacte de les pròpies accions en les altres persones.

Ara bé, cal diferenciar conflicte i violència. Per exemple, els crits, les baralles, els insults i les faltes de respecte no són conflictes, no són inherents a la naturalesa humana. Són violència. La violència sí que pot ser erradicada, mentre que el conflicte i les necessitats subjacents, no. Com a escola tenim l’objectiu de prevenir i erradicar les violències, alhora que proporcionem eines que ens permetin gestionar els conflictes de manera assertiva i respectuosa (provenció).

L’enfocament restauratiu a l’escola ofereix un marc relacional que es fonamenta en els valors del respecte, la inclusió, la participació, la no-violència, l’honestedat, la diferència, la col·laboració, la responsabilització i la reparació, i s’orienta cap a les necessitats. Destaca la importància de les relacions per al benestar emocional, la resolució de conflictes, la prevenció i reparació de danys, i la creació de comunitat. En definitiva se centra en cuidar les persones i les relacions.

Aquest marc i aquests principis han impregnat la nostra escola convertint-los en una part imprescindible dels nostres valors i creences. A partir d’aquesta base, es deriven altres pràctiques que podeu trobar descrites a la següent piràmide:

 

Així doncs, què fem davant d’un conflicte a l’escola?

En primer lloc, posem molt èmfasi en la base de la piràmide ja presentada (cercles de paraula, aprenentatge cooperatiu, cura de les persones…). Creiem que la millor manera de prevenir la violència i tenir eines davant d’un conflicte, és crear comunitat cohesionada, i on les persones se sentin bé amb sí mateixes, escoltades i reconegudes. Aquesta base és el que, posteriorment, ens ajudarà a gestionar els conflictes quan apareguin.

Cada infant, cada conflicte i cada situació és un món, però si haguéssim de resumir i generalitzar com actuem a l’escola, ho podríem fer mirant les preguntes que es deriven dels 5 principis restauratius.

A la següent infografia trobareu aquests 5 principis i les preguntes que podem formular a totes les parts implicades quan ens trobem amb un conflicte.

Finalment, us recordem que l’escola està oberta per respondre les consultes que us sorgeixin sobre la prevenció i la gestió de conflictes.  Si teniu curiositat per conèixer més sobre l’Enfocament Restauratiu Global, us facilitem dos enllaços amb informació interessant. Esperem que us serveixin!