apunts de treball i empresa [ encara en fase de tempteig… i retracte ;-) ]
ESD Moda
7 thoughts on “ESD Moda”
Sarah Leidig
Hace poco tiempo, cogiendo un taxi en Barcelona, noté algo raro con el coche. El coche casi no hizo ruido, y en la pantalla donde normalmente se ve el sistema de navegación se veía el motor…
Pregunté al taxista por el coche y, con cierto orgullo me explicó que es un “hibrido” de Toyota, también me explicó su funcionamiento, el ahorro energético etc. etc. Sabía que había un abanico de invenciones acerca de los coches de “bajo consumo”, pero como no me suelen interesar mucho los coches, no sabía que estos coches ya estaban circulando en nuestras ciudades. El día después conté mi descubrimiento a un amigo mío, que ha vuelto recientemente de Canadá, y él me contó que en Vancouver el 80% de taxis son coches de este tipo, todos de Toyota. ¿Cómo es posible, que no haya coches híbridos en circulación de marcas europeas o estadounidenses?? La marca GM está a punto de la bancarrota y, se mantiene gracias a ayudas financieras del estado. ¿Cómo es posible que se corcoveen en contra de una inversión en estas tecnologías???? Como expuesto en la película “¿Quién mato al coche eléctrico” ya habían lanzado un coche con tecnologías alternativas. Yo creo que estando en la situación en la cual están, es muy arriesgado no apostar en tecnologías que en mi opinión son el futuro de la industria automovilista. Los países asiáticos tienen en este caso definitivamente más previsión, y tanto Estados Unidos como Europa, se han quedado dormidos. Quizás las razones son políticas, ya sabemos qué tipo de relaciones tiene Estados Unidos con el petróleo, y el tipo de poder que emerge de esa bestia que nos comerá vivos un día. Pero yo creo que estamos en una época en la cual, si queremos que nuestra industria sobreviva (cosa que también es de política) deberíamos tener un poco mas de previsión.
Sarah Leidig
Sugerencia libro:
Del Simio Desnudo a la Súper Especie. (from naked ape to superspecies)
Autor: David Suzuki – Holly Dressel
És un documental de Chris Paine, estrenat el 14 de novembre del 2006.
Narra com els interesaos de certs grups de persones van tombar el que semblava un gran pas cap el futur de l’automoció.
Els fets són relatats per diferents persones que van tenir relació amb l’ EV1: ex – empleats de la General Motors, ex – propietaris de l’ EV1 i activistes ambientals.
Com en molts altres casos, sempre hi ha qui té l’última paraula en decidir el futur d’un producte, o , generalitzant-ho, de la societat en sí.
Les decisions es mouen per diners i poder, i en cap cas es pot lluitar contra això.
El documental se centra en el modelo de coche eléctrico EV1 (Electric Vehicle 1), desarrollado por General Motors. Presenta la historia desde que el primero EV1 fue fabricado hasta que el último fue triturado. Enumera y explica todos los posibles “asesinos” del vehículo eléctrico.
Durant el s.XX, tots els vehicles cremaven gasolina, el que va ser l’inici d’un important problema que encara tenim: la contaminació de l’aire.
Aquest problema va començar a generar problemas de salud, degut al “smog”, boira amb gasos tòxics.
El 1990, a California, el CARB (California Air Resources) va aprovar una llei que s’anomenava “Vehículo de emisión cero”, que obligava a les marques de cotxes a desposar de vehicles d’emisió zero si volien seguir veneno a California. La desposta dels fabricants va ser doble: per un costat van cumplir amb la llei, però per l’altra van lluitar contra ella.
Així va néixer l’EV1. Era el primer cotxe elèctric modern: ràpid, net, fácil mecànicament, tenia una autonomia de 130km…
Encara que aquests tipus de cotxes no eren asequibles a tot el món, eren una inversió segura, ja que a la llarga, resultarien més barats, degut al seu carregament elèctric. Ens estalviariem la gasolina.
Van crear llargues llistes d’espera.
Més tard, la llei de California va començar a rebre pressió de la indústria petrolera.
Consideraven la llei massa estricta i aquesta es va flexibilitzar: els fabricants podrien produir segons demanda. Per tant, si intentaven no tenir demanda, no haurien de produïr més.
George Bush va sorprendre a tot el món anunciant una inversió de 1200 milions de dòlars en investigació per al cotxe d’hidrògen. Quan començava a consolidar-se un cotxe del futur, Bush salta i anuncia que el cotxe del futur és el d’hidrògen.
RESULTAT: AL 2004 JA NO QUEDAVA NI UN SOL COTXE ELÈCTRIC.
Amb aquest documental, podem veure qué fàcil que és destruïr tantes investigacions i tant d’esforç.
Potser no té gaire relació amb el meu cas, però degut a una enfermetat “diabetis” que em van diagnosticar fa 15 anys, vaig començar-me a informar dels avenços científics. em va semblar molt extrany que sempre s’enunciéssin canvis i millores en quant a la qualitat de vida dels diabètics, però al ser una enfermetat que no mata a curt plaç, no interessava una possible solució.
Les indústries farmacèutiques van invertir una millonada en treure el que és la insulina. Si ara, amb les cèl.lules mare, no fos necessaria per als diabètics, perdrien tots els diners de la inversió.
És el que em fa pensar que les investigacions s’aturin d’una manera tant extranya, i és el que em fa veure cada vegada més que som uns ratolins de laboratori, expostos a les decisions de “persones” que es troben al mando de tot. Els diners van per damunt de tot, i ens ho demostren cada vegada més.
El mateix que va passsar amb el cotxe elèctric, passa amb milions de coses. El més greu del cas, és que no només juguen amb elements materials, sinó que ho fan amb vides. Juguen també amb la vida de les persones, i aquestes perden la oportunitat de ser lliures i de passar a dependre d’un sistema que sempre decideix el que és, el que va ser, i el que serà.
LAURA RIERA CLOTET
us deixo aquest lINK perquè el mireu. És un video que parla sobre “EL CLUB BILDELBERG” demà intentaré penjar un comentari del llibre de Daniel Estulin, perquè us esgarrifeu encara més…
Hola Xavi,
Som la Laura Riera i la Sarah Leidig de tercer de moda.
Hem vingut avui, dilluns, a deixar-te el cd amb el vídeo, i el Quim no ens ha deixat que ho depositessim a la teva guixeta…
Demà el portarem, i vindrem a ala reunió de síntesi a les 11h.
Tu estaràs a la llotja?
Gràcies.
xavier
Hola, Laura i Sarah
Demà Nines i jo estarem a l’aula habitual posant notes… m’ho podreu lliurar personalment abans de les 11.
Hace poco tiempo, cogiendo un taxi en Barcelona, noté algo raro con el coche. El coche casi no hizo ruido, y en la pantalla donde normalmente se ve el sistema de navegación se veía el motor…
Pregunté al taxista por el coche y, con cierto orgullo me explicó que es un “hibrido” de Toyota, también me explicó su funcionamiento, el ahorro energético etc. etc. Sabía que había un abanico de invenciones acerca de los coches de “bajo consumo”, pero como no me suelen interesar mucho los coches, no sabía que estos coches ya estaban circulando en nuestras ciudades. El día después conté mi descubrimiento a un amigo mío, que ha vuelto recientemente de Canadá, y él me contó que en Vancouver el 80% de taxis son coches de este tipo, todos de Toyota. ¿Cómo es posible, que no haya coches híbridos en circulación de marcas europeas o estadounidenses?? La marca GM está a punto de la bancarrota y, se mantiene gracias a ayudas financieras del estado. ¿Cómo es posible que se corcoveen en contra de una inversión en estas tecnologías???? Como expuesto en la película “¿Quién mato al coche eléctrico” ya habían lanzado un coche con tecnologías alternativas. Yo creo que estando en la situación en la cual están, es muy arriesgado no apostar en tecnologías que en mi opinión son el futuro de la industria automovilista. Los países asiáticos tienen en este caso definitivamente más previsión, y tanto Estados Unidos como Europa, se han quedado dormidos. Quizás las razones son políticas, ya sabemos qué tipo de relaciones tiene Estados Unidos con el petróleo, y el tipo de poder que emerge de esa bestia que nos comerá vivos un día. Pero yo creo que estamos en una época en la cual, si queremos que nuestra industria sobreviva (cosa que también es de política) deberíamos tener un poco mas de previsión.
Sugerencia libro:
Del Simio Desnudo a la Súper Especie. (from naked ape to superspecies)
Autor: David Suzuki – Holly Dressel
Articulo interesante sobre “plan de empresa para moda” en ingles
http://www.businessoffashion.net/2007/03/the-business-of-fashion-basics-2-what-is-a-business-plan-for-and-how-do-i-go-about-writing-it.html
EL DOCUMENTAL
“Who killed the electric car?”
És un documental de Chris Paine, estrenat el 14 de novembre del 2006.
Narra com els interesaos de certs grups de persones van tombar el que semblava un gran pas cap el futur de l’automoció.
Els fets són relatats per diferents persones que van tenir relació amb l’ EV1: ex – empleats de la General Motors, ex – propietaris de l’ EV1 i activistes ambientals.
Com en molts altres casos, sempre hi ha qui té l’última paraula en decidir el futur d’un producte, o , generalitzant-ho, de la societat en sí.
Les decisions es mouen per diners i poder, i en cap cas es pot lluitar contra això.
El documental se centra en el modelo de coche eléctrico EV1 (Electric Vehicle 1), desarrollado por General Motors. Presenta la historia desde que el primero EV1 fue fabricado hasta que el último fue triturado. Enumera y explica todos los posibles “asesinos” del vehículo eléctrico.
Durant el s.XX, tots els vehicles cremaven gasolina, el que va ser l’inici d’un important problema que encara tenim: la contaminació de l’aire.
Aquest problema va començar a generar problemas de salud, degut al “smog”, boira amb gasos tòxics.
El 1990, a California, el CARB (California Air Resources) va aprovar una llei que s’anomenava “Vehículo de emisión cero”, que obligava a les marques de cotxes a desposar de vehicles d’emisió zero si volien seguir veneno a California. La desposta dels fabricants va ser doble: per un costat van cumplir amb la llei, però per l’altra van lluitar contra ella.
Així va néixer l’EV1. Era el primer cotxe elèctric modern: ràpid, net, fácil mecànicament, tenia una autonomia de 130km…
Encara que aquests tipus de cotxes no eren asequibles a tot el món, eren una inversió segura, ja que a la llarga, resultarien més barats, degut al seu carregament elèctric. Ens estalviariem la gasolina.
Van crear llargues llistes d’espera.
Més tard, la llei de California va començar a rebre pressió de la indústria petrolera.
Consideraven la llei massa estricta i aquesta es va flexibilitzar: els fabricants podrien produir segons demanda. Per tant, si intentaven no tenir demanda, no haurien de produïr més.
George Bush va sorprendre a tot el món anunciant una inversió de 1200 milions de dòlars en investigació per al cotxe d’hidrògen. Quan començava a consolidar-se un cotxe del futur, Bush salta i anuncia que el cotxe del futur és el d’hidrògen.
RESULTAT: AL 2004 JA NO QUEDAVA NI UN SOL COTXE ELÈCTRIC.
Amb aquest documental, podem veure qué fàcil que és destruïr tantes investigacions i tant d’esforç.
Potser no té gaire relació amb el meu cas, però degut a una enfermetat “diabetis” que em van diagnosticar fa 15 anys, vaig començar-me a informar dels avenços científics. em va semblar molt extrany que sempre s’enunciéssin canvis i millores en quant a la qualitat de vida dels diabètics, però al ser una enfermetat que no mata a curt plaç, no interessava una possible solució.
Les indústries farmacèutiques van invertir una millonada en treure el que és la insulina. Si ara, amb les cèl.lules mare, no fos necessaria per als diabètics, perdrien tots els diners de la inversió.
És el que em fa pensar que les investigacions s’aturin d’una manera tant extranya, i és el que em fa veure cada vegada més que som uns ratolins de laboratori, expostos a les decisions de “persones” que es troben al mando de tot. Els diners van per damunt de tot, i ens ho demostren cada vegada més.
El mateix que va passsar amb el cotxe elèctric, passa amb milions de coses. El més greu del cas, és que no només juguen amb elements materials, sinó que ho fan amb vides. Juguen també amb la vida de les persones, i aquestes perden la oportunitat de ser lliures i de passar a dependre d’un sistema que sempre decideix el que és, el que va ser, i el que serà.
us deixo aquest lINK perquè el mireu. És un video que parla sobre “EL CLUB BILDELBERG” demà intentaré penjar un comentari del llibre de Daniel Estulin, perquè us esgarrifeu encara més…
http://video.google.com/videoplay?docid=5683516363764873177
Hola Xavi,
Som la Laura Riera i la Sarah Leidig de tercer de moda.
Hem vingut avui, dilluns, a deixar-te el cd amb el vídeo, i el Quim no ens ha deixat que ho depositessim a la teva guixeta…
Demà el portarem, i vindrem a ala reunió de síntesi a les 11h.
Tu estaràs a la llotja?
Gràcies.
Hola, Laura i Sarah
Demà Nines i jo estarem a l’aula habitual posant notes… m’ho podreu lliurar personalment abans de les 11.
Cordialment,