5 Reglas para hacer el que crowdsourcing sea efectivo. (según Wired)
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
1- La multitud está dispersa. Por ello, las empresas se encuentran con el reto de ser capaces de aunar el talento disperso alrededor de la tarea definida. Y poner para ello los medios, principalmente de comunicación, necesarios
2- La multitud se involucra en períodos de atención cortos. Las personas dispuestas a participar en este tipo de actividades, lo hacen principalmente en su tiempo libre lo que impide que puedan dedicar grandes períodos de tiempo. Por ello, es preferible que el cometido principal pueda ser dividido en pequeñas actividades.
3- La multitud está llena de especialistas. Gracias a Internet es posible acceder al talento de expertos en casi cualquier tema, por muy especializado que éste sea.
4- La multitud produce principalmente basura. La relación de peticiones abiertas trae consigo la necesidad de filtrar las contribuciones valiosas de aquellas que no lo son. Es decir, el esfuerzo debe centrarse en identificar el talento de entre la multitud que quiere colaborar.
5- La multitud encuentra el mejor material. La tesis es que un multitud de recursos dedicados a una tarea es capaz de entresacar de entre la basura el mejor material. Esto supone una ayuda para las empresas en su tarea de identificar las contribuciones mas valiosas.
Nota: De estas cinco reglas, la que más controversia genera es la última de ellas. En el popular “The Wisdom of Crowds” James Surowiecki enumera las condiciones que se han de cumplir para que pueda extraerse conocimiento del trabajo colectivo de una multitud.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
La economía de la colaboración
Por Salvador Pérez Crespo. Telefónica I+D para Telefónica España
15/05/2009 – 23:45
L’ascens dels diners
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
+”Sense Ficció”, 15 de maig del 2009 “L’ascens dels diners” En el context de la setmana de TV3 dedicada al canvi econòmic, “Sense ficció” emet un documental que ens explica què són els diners i quin paper juguen realment en la nostra societat. Des de Memphis fins a Tòquio, en aquest documental s’explica com ha estat l’evolució del diner i demostra que la història de les finances, així com la de les seves crisis, és el rerefons que s’amaga darrere de qualsevol altra tipus d’història, passant pels crèdits immobiliaris o els mercats de valors. Calés, duros, morterades, picossades… Els podem anomenar de moltes maneres. Per alguns són l’origen de tots els mals. D’altres, voldrien que cresquessin als arbres. S’adorin o es detestin, sigui quina sigui la nostra opinió, els diners són tan ineludibles com les taxes o la mateixa mort. Però què és exactament el diner? D’on procedeix? I on se’n va? L’economista Niall Ferguson, professor de la Universitat de Harvard, ens dóna algunes claus per entendre com el món s’ha vist afectat pel tsunami econòmic derivat dels problemes amb els crèdits immobiliaris de segona categoria adquirits pels nord-americans de menor solvència, els “subprime”. L’actual crisi financera ha acabat demostrant que els béns immobles poden pujar i baixar de preu de la mateixa manera que ho fan les accions i que el somni de tenir una casa pròpia, nascut amb l’etapa del “New deal”, ha acabat derivant en un malson global ple de persones que han viscut, virtualment, dels crèdits. Ferguson ens mostra com des de les cases d’empenyorament fins a les que es dediquen a l’embargament de cotxes als EUA, han sustentat un sistema econòmic destinat a la gent que es trobava en situació de fallida o d’insolvència: tenir deutes no estava mal vist als Estats Units. Al contrari, la diferència del capitalisme nord-americà radicava en el fet que una persona podia gaudir de bones condicions pels seus propis deutes. Així, es minimitzaven els riscos de qualsevol persona que volgués ser emprenedora. Els crèdits i els deutes han estat, fins ara, els pilars fonamentals del creixement econòmic. En “L’ascens dels diners”, Ferguson fa un repàs de la història dels crèdits immobiliaris als EUA tot demostrant que els efectes que n’hem patit ara, ja s’havien començat a gestar des de la crisi el 1929 i que l’actual crisi financera no ha estat la primera ni, probablement, serà l’última crisi que visquem. D’altra banda, Ferguson ens mostrarà també com l’actual crisi ha provocat un canvi en les relacions del poder econòmic. Els Estats Units, fins ara primera potència mundial, han passat a dependre dels crèdits de potències emergents, com la Xina. A banda del mercat immobiliari, l’economia mundial s’ha sustentat també en les multinacionals i en els mercats de valors. El cas de la nord-americana Enron i les societats anònimes n’han confirmat el paper preponderant. Però amb aquestes societats també va arribar l’escàndol: la globalització ens ha portat moltes zones d’ombra, demostrant-se vulnerable a les inestabilitats del món financer i a les forces polítiques, que la banca no ha pogut controlar. Però fins quan resistirà aquest nou panorama de relacions en temps de crisi? Ha arribat el moment de replantejar-nos si l’ascens dels diners com a força motora del desenvolupament humà ha arribat a la seva fi? “L’ascens dels diners” és una producció de la BBC.
Crec fermament en les forces del mercat lliure. No obstant això, ens trobem en unes circumstàncies molt excepcionals i, en conseqüència, l’Estat també hauria de prendre mesures excepcionals.
El major problema actual de l’economia espanyola és que vivim una galopant crisi de confiança. Les dades econòmiques són les que són, però amb l’actitud generalitzada de pessimisme que ens envolta, contribuïm a que tot vagi a pitjor. Si sóc pessimista davant del futur, per si de cas, consumeixo menys, no vagi a ser que si no guardo ara no tingui per comprar més endavant. Si el consum baixa, les empreses en produeixen menys, ja que no volen tenir riscs per acumulació d’estocs no venuts. Si les empreses en produeixen menys, no contracten nou personal i acomiaden part del que tenen, amb la qual cosa augmenta la desocupació. Si augmenta la desocupació, la sensació de pessimisme també augmenta i …. Tornada a començar.
Les crisis de confiança no es resolen amb paraules d’optimisme o amb promeses que la situació millorarà, sinó amb fets concrets que pugui percebre la ciutadania.
A Espanya, la situació s’ha encebat amb dos sectors que han estat, en els últims anys, els motors de l’economia i de l’ocupació, que són la construcció i els automòbils.
A continuació, exposo deu possibles solucions que ens ajudarien a sortir de la situació actual i contribuirien a la millora del consum, de la inversió, de la producció i de l’ocupació:
1. Reduir dràsticament les despeses improductives de l’Estat, tant a nivell nacional com a nivell autonòmic i substituir–los per despeses i inversions que realment creïn ocupació duradora. Entre les despeses a reduir podrien estar certes partides ministerials, parlaments nacionals (en especial, el Senat) i parlaments autonòmics.
2. Crear incentius fiscals a la compra d’automòbils. Els esmentats incentius podrien incloure des de deduccions o desgravacions en l’Impost sobre la Renda fins a reducció o eliminació de certs impostos indirectes que graven l’adquisició de vehicles.
3. Millorar els incentius fiscals a la compra d’habitatges (en especial a la compra de primer habitatge). Una mesura interessant podria ser la deducibilitat total o parcial dels interessos que graven els préstecs d’habitatges.
4. Fixar un límit màxim al diferencial d’interès que els bancs i caixes d’estalvis estableixen en els préstecs hipotecaris, tant en els concedits al promotor durant la construcció, com a l’adquirent final de l’habitatge. Un límit màxim de dos punts sobre l’euríbor vigent en cada moment podria ser raonable.
5. Dur a terme un programa seriós de rehabilitació de carreteres que falta ens fa, amb la consegüent injecció de fons públics productius.
6. Tornar al foment de la inversió empresarial, amb l’establiment de deduccions per compra d’immobilitzats industrials, plans d’amortització accelerada per a la inversió industrial, etc.
7. Establir incentius al sector bancari (bancs i caixes d’estalvis) en la concessió de crèdits, mitjançant mesures com la bonificació en el compliment de coeficients bancaris.
8. Tornar al foment fiscal en la creació d’ocupació, mitjançant mesures d’incentius fiscals per a les empreses que contractin nous treballadors per un període mínim de temps.
9. Reducció de l’Impost sobre el Valor Afegit en la compra de productes de consum, el que comportaria un preu menor per al consumidor final i, en definitiva, un major atractiu cap a la compra de productes.
10. I per últim, un gran pacte nacional, que inclogui a la classe política, als consumidors, als directius, als empresaris i als mitjans de comunicació: “durant tres mesos està prohibit parlar de crisi” (excepte que sigui per aportar solucions.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * http://www.economiadigital.cat/cat/notices/diez_soluciones_5291.php
Laia Fàbregas
I ara, què faig?
Com afrontar la situació d’atur
Laia Fàbregas
«L’interès d’aquest llibre va més enllà dels moments actuals, per ajudar a trobar sortida per a totes aquelles persones que, pel motiu que sigui, es veuen afectades per un estat de neguit per la incertesa que comporten situacions d’aquest tipus. Més que donar solucions, constitueix una guia per encarar millor els problemes».
LA BUSCA, Assaig (2009)
ISBN: 978-84-96987-37-1
21×15 cm 89 pàg.
PVP: 10 €
Laia Fàbregas i Julià, economista diplomada en Ciències Empresarials per la UdG. Té un post grau en inserció laboral (URL) i va crear una oficina d’ocupació. Es va llicenciar en Publicitat i Relacions Públiques (URL).
Actualment és la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, és membre del Consell de les Arts de Girona, ha estat gerent del Col·legi de directors de cinema de Catalunya i dels Premis Barcelona de Cinema, Relacions Públiques del Festival de cinema de Girona i de la Casa de la Generalitat de Perpinyà. Ha dirigit els documentals 501 (2009), Oficis tradicionals (2005) i Masies catalanes dels segles XVI, XVII, i XVIII (2004).
Laia Fàbregas 3
No deixa posar links de webs “perso” ???
.wanadoo.es/dcasellas/labusca/assaig12.html
5 Reglas para hacer el que crowdsourcing sea efectivo. (según Wired)
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
1- La multitud está dispersa. Por ello, las empresas se encuentran con el reto de ser capaces de aunar el talento disperso alrededor de la tarea definida. Y poner para ello los medios, principalmente de comunicación, necesarios
2- La multitud se involucra en períodos de atención cortos. Las personas dispuestas a participar en este tipo de actividades, lo hacen principalmente en su tiempo libre lo que impide que puedan dedicar grandes períodos de tiempo. Por ello, es preferible que el cometido principal pueda ser dividido en pequeñas actividades.
3- La multitud está llena de especialistas. Gracias a Internet es posible acceder al talento de expertos en casi cualquier tema, por muy especializado que éste sea.
4- La multitud produce principalmente basura. La relación de peticiones abiertas trae consigo la necesidad de filtrar las contribuciones valiosas de aquellas que no lo son. Es decir, el esfuerzo debe centrarse en identificar el talento de entre la multitud que quiere colaborar.
5- La multitud encuentra el mejor material. La tesis es que un multitud de recursos dedicados a una tarea es capaz de entresacar de entre la basura el mejor material. Esto supone una ayuda para las empresas en su tarea de identificar las contribuciones mas valiosas.
Nota: De estas cinco reglas, la que más controversia genera es la última de ellas. En el popular “The Wisdom of Crowds” James Surowiecki enumera las condiciones que se han de cumplir para que pueda extraerse conocimiento del trabajo colectivo de una multitud.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
La economía de la colaboración
Por Salvador Pérez Crespo. Telefónica I+D para Telefónica España
http://www.revistaeoi.com/Privada/Contenido.asp?pmIdContenido=158
15/05/2009 – 23:45
L’ascens dels diners
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
+”Sense Ficció”, 15 de maig del 2009 “L’ascens dels diners” En el context de la setmana de TV3 dedicada al canvi econòmic, “Sense ficció” emet un documental que ens explica què són els diners i quin paper juguen realment en la nostra societat. Des de Memphis fins a Tòquio, en aquest documental s’explica com ha estat l’evolució del diner i demostra que la història de les finances, així com la de les seves crisis, és el rerefons que s’amaga darrere de qualsevol altra tipus d’història, passant pels crèdits immobiliaris o els mercats de valors. Calés, duros, morterades, picossades… Els podem anomenar de moltes maneres. Per alguns són l’origen de tots els mals. D’altres, voldrien que cresquessin als arbres. S’adorin o es detestin, sigui quina sigui la nostra opinió, els diners són tan ineludibles com les taxes o la mateixa mort. Però què és exactament el diner? D’on procedeix? I on se’n va? L’economista Niall Ferguson, professor de la Universitat de Harvard, ens dóna algunes claus per entendre com el món s’ha vist afectat pel tsunami econòmic derivat dels problemes amb els crèdits immobiliaris de segona categoria adquirits pels nord-americans de menor solvència, els “subprime”. L’actual crisi financera ha acabat demostrant que els béns immobles poden pujar i baixar de preu de la mateixa manera que ho fan les accions i que el somni de tenir una casa pròpia, nascut amb l’etapa del “New deal”, ha acabat derivant en un malson global ple de persones que han viscut, virtualment, dels crèdits. Ferguson ens mostra com des de les cases d’empenyorament fins a les que es dediquen a l’embargament de cotxes als EUA, han sustentat un sistema econòmic destinat a la gent que es trobava en situació de fallida o d’insolvència: tenir deutes no estava mal vist als Estats Units. Al contrari, la diferència del capitalisme nord-americà radicava en el fet que una persona podia gaudir de bones condicions pels seus propis deutes. Així, es minimitzaven els riscos de qualsevol persona que volgués ser emprenedora. Els crèdits i els deutes han estat, fins ara, els pilars fonamentals del creixement econòmic. En “L’ascens dels diners”, Ferguson fa un repàs de la història dels crèdits immobiliaris als EUA tot demostrant que els efectes que n’hem patit ara, ja s’havien començat a gestar des de la crisi el 1929 i que l’actual crisi financera no ha estat la primera ni, probablement, serà l’última crisi que visquem. D’altra banda, Ferguson ens mostrarà també com l’actual crisi ha provocat un canvi en les relacions del poder econòmic. Els Estats Units, fins ara primera potència mundial, han passat a dependre dels crèdits de potències emergents, com la Xina. A banda del mercat immobiliari, l’economia mundial s’ha sustentat també en les multinacionals i en els mercats de valors. El cas de la nord-americana Enron i les societats anònimes n’han confirmat el paper preponderant. Però amb aquestes societats també va arribar l’escàndol: la globalització ens ha portat moltes zones d’ombra, demostrant-se vulnerable a les inestabilitats del món financer i a les forces polítiques, que la banca no ha pogut controlar. Però fins quan resistirà aquest nou panorama de relacions en temps de crisi? Ha arribat el moment de replantejar-nos si l’ascens dels diners com a força motora del desenvolupament humà ha arribat a la seva fi? “L’ascens dels diners” és una producció de la BBC.
Deu solucions
Agustín Checa Jiménez
Soci BDO
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Crec fermament en les forces del mercat lliure. No obstant això, ens trobem en unes circumstàncies molt excepcionals i, en conseqüència, l’Estat també hauria de prendre mesures excepcionals.
El major problema actual de l’economia espanyola és que vivim una galopant crisi de confiança. Les dades econòmiques són les que són, però amb l’actitud generalitzada de pessimisme que ens envolta, contribuïm a que tot vagi a pitjor. Si sóc pessimista davant del futur, per si de cas, consumeixo menys, no vagi a ser que si no guardo ara no tingui per comprar més endavant. Si el consum baixa, les empreses en produeixen menys, ja que no volen tenir riscs per acumulació d’estocs no venuts. Si les empreses en produeixen menys, no contracten nou personal i acomiaden part del que tenen, amb la qual cosa augmenta la desocupació. Si augmenta la desocupació, la sensació de pessimisme també augmenta i …. Tornada a començar.
Les crisis de confiança no es resolen amb paraules d’optimisme o amb promeses que la situació millorarà, sinó amb fets concrets que pugui percebre la ciutadania.
A Espanya, la situació s’ha encebat amb dos sectors que han estat, en els últims anys, els motors de l’economia i de l’ocupació, que són la construcció i els automòbils.
A continuació, exposo deu possibles solucions que ens ajudarien a sortir de la situació actual i contribuirien a la millora del consum, de la inversió, de la producció i de l’ocupació:
1. Reduir dràsticament les despeses improductives de l’Estat, tant a nivell nacional com a nivell autonòmic i substituir–los per despeses i inversions que realment creïn ocupació duradora. Entre les despeses a reduir podrien estar certes partides ministerials, parlaments nacionals (en especial, el Senat) i parlaments autonòmics.
2. Crear incentius fiscals a la compra d’automòbils. Els esmentats incentius podrien incloure des de deduccions o desgravacions en l’Impost sobre la Renda fins a reducció o eliminació de certs impostos indirectes que graven l’adquisició de vehicles.
3. Millorar els incentius fiscals a la compra d’habitatges (en especial a la compra de primer habitatge). Una mesura interessant podria ser la deducibilitat total o parcial dels interessos que graven els préstecs d’habitatges.
4. Fixar un límit màxim al diferencial d’interès que els bancs i caixes d’estalvis estableixen en els préstecs hipotecaris, tant en els concedits al promotor durant la construcció, com a l’adquirent final de l’habitatge. Un límit màxim de dos punts sobre l’euríbor vigent en cada moment podria ser raonable.
5. Dur a terme un programa seriós de rehabilitació de carreteres que falta ens fa, amb la consegüent injecció de fons públics productius.
6. Tornar al foment de la inversió empresarial, amb l’establiment de deduccions per compra d’immobilitzats industrials, plans d’amortització accelerada per a la inversió industrial, etc.
7. Establir incentius al sector bancari (bancs i caixes d’estalvis) en la concessió de crèdits, mitjançant mesures com la bonificació en el compliment de coeficients bancaris.
8. Tornar al foment fiscal en la creació d’ocupació, mitjançant mesures d’incentius fiscals per a les empreses que contractin nous treballadors per un període mínim de temps.
9. Reducció de l’Impost sobre el Valor Afegit en la compra de productes de consum, el que comportaria un preu menor per al consumidor final i, en definitiva, un major atractiu cap a la compra de productes.
10. I per últim, un gran pacte nacional, que inclogui a la classe política, als consumidors, als directius, als empresaris i als mitjans de comunicació: “durant tres mesos està prohibit parlar de crisi” (excepte que sigui per aportar solucions.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
http://www.economiadigital.cat/cat/notices/diez_soluciones_5291.php
I ara, què faig?
Com afrontar la situació d’atur
Laia Fàbregas
«L’interès d’aquest llibre va més enllà dels moments actuals, per ajudar a trobar sortida per a totes aquelles persones que, pel motiu que sigui, es veuen afectades per un estat de neguit per la incertesa que comporten situacions d’aquest tipus. Més que donar solucions, constitueix una guia per encarar millor els problemes».
I ara, què faig?
Com afrontar la situació d’atur
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Laia Fàbregas
LA BUSCA, Assaig (2009)
ISBN: 978-84-96987-37-1
21×15 cm 89 pàg.
PVP: 10 €
Laia Fàbregas i Julià, economista diplomada en Ciències Empresarials per la UdG. Té un post grau en inserció laboral (URL) i va crear una oficina d’ocupació. Es va llicenciar en Publicitat i Relacions Públiques (URL).
Actualment és la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, és membre del Consell de les Arts de Girona, ha estat gerent del Col·legi de directors de cinema de Catalunya i dels Premis Barcelona de Cinema, Relacions Públiques del Festival de cinema de Girona i de la Casa de la Generalitat de Perpinyà. Ha dirigit els documentals 501 (2009), Oficis tradicionals (2005) i Masies catalanes dels segles XVI, XVII, i XVIII (2004).
No deixa posar links de webs “perso” ???
.wanadoo.es/dcasellas/labusca/assaig12.html
L’entrevista – 3/24 – 14/05/2009
La innovació com a valor de l’economia
En parlem amb Alfons Cornella, fundador i president d’Infonomia.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
http://www.tv3.cat/videos/1221969/La-innovacio-com-a-valor-de-leconomia