Arts aplicats al mur.
Em va agradar molt lo de joves emprenadors i sobre tot lo de Kosmopolis. Els artistes normalment van molt perduts al buscar feina…Estar molt bé que ens mostris llocs on poder recorre i publicar les nostres obres.
D’un taller de 7 m2 al mónLa joiera vigatana Marta Sànchez Oms fa més de dos anys que ven les seves creacions a través d’internet
El seu taller és realment petit. Són només 7 metres quadrats però molt ben aprofitats. Hi té una taula amb la seva corresponent estellera, des d’on treballa. També hi ha llimes, serres, un bufador i un peu de rei. En caixetes de fusta hi guarda unes quantes joies de cadascuna de les seves col·leccions. Es diuen Ofèlia, Flor de Lotus, Lluna, Jardí Zen… i fins a dotze.
“La col·lecció que més èxit ha tingut és l’Isis, inspirada en Egipte. Suposo que és per la manera com col·loco les pedres, sembla que neixin dins del metall. És molt orgànica”, explica Marta Sànchez Oms. És joiera, gemmòloga i l’encarregada de vendre les seves peces. Un Mac i una Blackberry blanca sempre connectats a la xarxa s’han convertit en indispensables.
“Tot i que pensem que triem les pedres, són elles les que ens trien”
Fa més de dos anys que ha obert una botiga a internet i distribueix per tot el món. Té clients sobretot als Estats Units, perquè les seves creacions s’exposen en un web nord-americà (Etsy.com). Ha venut gairebé 400 peces. Ella mateixa les ensobra i les envia. Al seu taller ara en té unes quantes a punt de marxar cap a Noruega. “N’he enviat també a molts països d’Europa i només se m’han perdut una vegada! Toquem ferro perquè segueixi així!”.
També comercialitza les seves joies a través d’una dotzena de botigues, a Espanya i a París, però on creixen les seves vendes és a la xarxa. “Al matí em llevo i miro quines comandes m’han arribat, envio fotografies als clients que m’ho demanen i atenc demandes personalitzades”. Fa poc va tenir la curiosa petició d’una parella. “Havien anat de viatge a Grècia i el nòvio em va portar un tros de lava que havien arreplegat. Em van demanar que els en fes un anell. Aquests encàrrecs són molt agraïts!”.
Li agradaria tenir botiga pròpia, però prefereix esperar millors moments. “De les botigues només rebo comandes un parell de vegades a l’any. Després, si vaig fent és gràcies a les compres per internet. Em funciona molt bé. No entenc com pot ser que encara hi ha joiers que no s’hi hagin posat. Els que surten de les escoles ja tenen tots blog. Deu ser una qüestió generacional”.
“De botigues tincpoques comandes. Si vaig fent és gràcies a internet”
Hi ha professionals que eviten penjar les seves creacions a la xarxa per por a ser copiats. La Marta ja s’ha trobat amb algun espavilat. “Ara només dono a conèixer les joies una vegada ja les tinc fetes. Perquè si penjo al work in progress, corro el risc que algú es vulgui avançar”.
De Vic a Barcelona
Interrompen la conversa la Sophie i el Xino, els dos gatets de la casa. Li han fet companyia en els diferents pisos per on ha passat. Ara té el taller i el domicili sota el mateix sostre, en un pis lluminós amb vistes a la Sagrada Família de Barcelona.
La Marta va néixer a Vic i va estudiar batxillerat artístic amb la idea de convertir-se en escultora. Un professor li va descobrir el món de la joiera. La va convèncer perquè anés a l’Escola Massana i s’apuntés a un cicle formatiu de grau superior. I així va ser.
Va treballar per a diferents joieries i així va conèixer el sector i les principals fires. També va estudiar gemmologia, i això li va donar seguretat per treballar amb tot tipus de pedres. Les compra a Alemanya i al Brasil i les combina amb plata, or i or blanc. Fa peces dissenyades per a “qui vulgui” però reconeix que després acaben anant a parar sobretot a dones.
Treballant en solitud
La seva és una feina de precisió que, a més a més, ha de fer sola. “M’he de concentrar i hi ha vegades que tinc dies tontos que no em surt res bé. He arribat a la conclusió que, en els dies ofuscats, és millor deixar-ho estar”.
De tant en tant té l’alegria d’encarregar-se de les aliances de les bodes dels seus amics. O de fer solitaris, l’anell d’or blanc amb diamant que s’entrega quan es demana la mà. “Sempre miro de donar-hi el meu toc. Darrerament vaig fer un solitari amb un diamant en brut”.
Al seu taller hi té alguns anells i arracades que no ha posat mai a la venda. “N’hi ha que, una vegada acabats, m’han agradat tant que me’ls he hagut de quedar”. Guarda amb una cura especial tres anells: un amb un òpal blau portat d’Alemanya, un altre amb una cavansite del color del mar i un altre amb una àgata lilosa. Són realment preciosos. “Hi ha pedres que et carreguen d’energia. Ho crec de veritat. A vegades ens pensem que som nosaltres els que escollim les pedres. És al revés, són elles les que ens trien a nosaltres”.
Respecte a la classe de dimecres, hem va agradar conèixer el cas de Marta Sànchez Oms, ja que esta be saber com es busca la vida la gent per tal de poder-se dedicar a la joieria en aquests moments en que el mercat laboral esta tant aturat.
Enrique Dans profesor en IE, blogger y escritor nos da las claves para comprender los cambios que se avecinan para la industria del libro en Internet y los nuevos soportes digitales.
i
Juan Espadas, miembro de la Asociación de Autores de Cómic de España, nos introduce en el funcionamiento y objetivos de esta joven organización, así como sus reivindicaciones profesionales.
Em va semblar interessant el discurs d’en Steve Jobs: “vuestro tiempo es limitado, así que no lo gastéis viviendo la vida de otro. No os dejéis atrapar por el dogma, no dejéis que el ruído de las opiniones de los demás ahogue vuestra propia voz interior. Y lo más importante, tened el coraje de seguir a vuestro corazón e intuición…todo lo demás es secundario” i també el discurs d’en Ken Robinson: “La creatividad se aprende igual que se aprende a leer”.
Hola Xavi!!!
Sóc la laia et passo l’adreça del video “procrastination” que em va recordar a alguna cosa que em vas ensenyar a clase… http://www.youtube.com/watch?v=37wR_TWdVy0
Ara la paraula que sento per tot arreu és: “resiliència” … estaria bé fer algún treball per definirla. Segons he entés és la capacitat de resistencia, supervivencia enfront les adversitats
…
salutacions laia
marta
El discurs de Steve Jobs es impresionant, util para los joves. I respecte de la pel.licula, em va fer pensar que és increible com uns poden manipular als altres. Potser que la gent veu a la pel.licula pensara com he dit, pero no pensarien que nosaltres estem manipulats. I també refereix una mica amb la alegoria del mite de la caverna de Plató, malgrat la noia ha fracassat de la seva intenció. M’ha agradat moltissim, la pel.licula!
Maria Joieria
Una família que viu en una bombolla, que protegeix els seus fills amagant-los de tot, privant-los de la seva vida pròpia.
Protegir una família sense límits, fins al punt de ser perjudicial per ells. Manipular fins al punt de no saber, no veure, no entendre… obligar fins al punt de violar la pròpia identitat personal.
Fins i tot el sexe explícit del noi amb Christine, que és tant fred, que sembla impossible que en cap moment hi hagi un polssim de passió… que tres joves que es veuen d’edat bastant avançada no es preguntin més, no esbrinin, i es comportin d’aquesta forma.
Fets, situacions, anècdotes que nosaltres mateixos tenim tant endins, i creiem tant evidents que fins i tot ens semblen intocables de la societat actual, que el director ens posa en dubte. Alterant les nostres costums, el telèfon passa a ser un saler, la vagina una làmpara de peu… és molt difícil amagar un món sencer durant tota una vida. Una bona crítica a la societat actual.
Maria Joieria
A moltes classes ens dius la necessitat d’estendre’ns, i la facilitat que ens dona Internet, les noves tecnologies… treballo per una pintora que utilitzava la seva web per a donar-se a conèixer, però moltes webs un cop vistes una vegada la gent ja no les torna a mirar, per tant els treballs que feia actualment la gent els desconeixia, i es va decidir en fer vídeos ràpids dels seus treballs més recents… els passa per correu i s’extén molt més fàcilment…
et passo els links de la web i algun dels últims vídeos… http://www.soniabermudez.com/ http://www.youtube.com/watch?v=YgOYYF_oU3I http://www.youtube.com/watch?v=_eUtYAWng4Y&feature=related
gràcies
Raquel Dominguez
Aquest diumenge van fer un documental a la 2 sobre la “obsolescencia programada”,paraulota que defineix una estrategia comercial per tal de fer que els objectes durin menys temps del que poden durar realment o que fem tan “moderns” que sabem que pasarán de moda i quedaran “obsolets” en poc temps i els haurem de canviar.
Total, és un reportatge molt interessant que podeu veure a http://www.rtve.es/noticias/20110104/productos-consumo-duran-cada-vez-menos/392498.shtml
Marta Bendicho, Joieria
En relació a l’article que ens vas passar de Juan Luís Cebrían, “La tercera Gran Depresión”, adjunto la contra de La Vanguardia del dia d’avui, amb una entrevista força interessant.
Arts aplicats al mur.
Em va agradar molt lo de joves emprenadors i sobre tot lo de Kosmopolis. Els artistes normalment van molt perduts al buscar feina…Estar molt bé que ens mostris llocs on poder recorre i publicar les nostres obres.
D’un taller de 7 m2 al mónLa joiera vigatana Marta Sànchez Oms fa més de dos anys que ven les seves creacions a través d’internet
El seu taller és realment petit. Són només 7 metres quadrats però molt ben aprofitats. Hi té una taula amb la seva corresponent estellera, des d’on treballa. També hi ha llimes, serres, un bufador i un peu de rei. En caixetes de fusta hi guarda unes quantes joies de cadascuna de les seves col·leccions. Es diuen Ofèlia, Flor de Lotus, Lluna, Jardí Zen… i fins a dotze.
“La col·lecció que més èxit ha tingut és l’Isis, inspirada en Egipte. Suposo que és per la manera com col·loco les pedres, sembla que neixin dins del metall. És molt orgànica”, explica Marta Sànchez Oms. És joiera, gemmòloga i l’encarregada de vendre les seves peces. Un Mac i una Blackberry blanca sempre connectats a la xarxa s’han convertit en indispensables.
“Tot i que pensem que triem les pedres, són elles les que ens trien”
Fa més de dos anys que ha obert una botiga a internet i distribueix per tot el món. Té clients sobretot als Estats Units, perquè les seves creacions s’exposen en un web nord-americà (Etsy.com). Ha venut gairebé 400 peces. Ella mateixa les ensobra i les envia. Al seu taller ara en té unes quantes a punt de marxar cap a Noruega. “N’he enviat també a molts països d’Europa i només se m’han perdut una vegada! Toquem ferro perquè segueixi així!”.
També comercialitza les seves joies a través d’una dotzena de botigues, a Espanya i a París, però on creixen les seves vendes és a la xarxa. “Al matí em llevo i miro quines comandes m’han arribat, envio fotografies als clients que m’ho demanen i atenc demandes personalitzades”. Fa poc va tenir la curiosa petició d’una parella. “Havien anat de viatge a Grècia i el nòvio em va portar un tros de lava que havien arreplegat. Em van demanar que els en fes un anell. Aquests encàrrecs són molt agraïts!”.
Li agradaria tenir botiga pròpia, però prefereix esperar millors moments. “De les botigues només rebo comandes un parell de vegades a l’any. Després, si vaig fent és gràcies a les compres per internet. Em funciona molt bé. No entenc com pot ser que encara hi ha joiers que no s’hi hagin posat. Els que surten de les escoles ja tenen tots blog. Deu ser una qüestió generacional”.
“De botigues tincpoques comandes. Si vaig fent és gràcies a internet”
Hi ha professionals que eviten penjar les seves creacions a la xarxa per por a ser copiats. La Marta ja s’ha trobat amb algun espavilat. “Ara només dono a conèixer les joies una vegada ja les tinc fetes. Perquè si penjo al work in progress, corro el risc que algú es vulgui avançar”.
De Vic a Barcelona
Interrompen la conversa la Sophie i el Xino, els dos gatets de la casa. Li han fet companyia en els diferents pisos per on ha passat. Ara té el taller i el domicili sota el mateix sostre, en un pis lluminós amb vistes a la Sagrada Família de Barcelona.
La Marta va néixer a Vic i va estudiar batxillerat artístic amb la idea de convertir-se en escultora. Un professor li va descobrir el món de la joiera. La va convèncer perquè anés a l’Escola Massana i s’apuntés a un cicle formatiu de grau superior. I així va ser.
Va treballar per a diferents joieries i així va conèixer el sector i les principals fires. També va estudiar gemmologia, i això li va donar seguretat per treballar amb tot tipus de pedres. Les compra a Alemanya i al Brasil i les combina amb plata, or i or blanc. Fa peces dissenyades per a “qui vulgui” però reconeix que després acaben anant a parar sobretot a dones.
Treballant en solitud
La seva és una feina de precisió que, a més a més, ha de fer sola. “M’he de concentrar i hi ha vegades que tinc dies tontos que no em surt res bé. He arribat a la conclusió que, en els dies ofuscats, és millor deixar-ho estar”.
De tant en tant té l’alegria d’encarregar-se de les aliances de les bodes dels seus amics. O de fer solitaris, l’anell d’or blanc amb diamant que s’entrega quan es demana la mà. “Sempre miro de donar-hi el meu toc. Darrerament vaig fer un solitari amb un diamant en brut”.
Al seu taller hi té alguns anells i arracades que no ha posat mai a la venda. “N’hi ha que, una vegada acabats, m’han agradat tant que me’ls he hagut de quedar”. Guarda amb una cura especial tres anells: un amb un òpal blau portat d’Alemanya, un altre amb una cavansite del color del mar i un altre amb una àgata lilosa. Són realment preciosos. “Hi ha pedres que et carreguen d’energia. Ho crec de veritat. A vegades ens pensem que som nosaltres els que escollim les pedres. És al revés, són elles les que ens trien a nosaltres”.
http://www.publico.es/catalunya/342047/d-un-taller-de-7-m2-al-mon
Respecte a la classe de dimecres, hem va agradar conèixer el cas de Marta Sànchez Oms, ja que esta be saber com es busca la vida la gent per tal de poder-se dedicar a la joieria en aquests moments en que el mercat laboral esta tant aturat.
Entrevistes amb
Enrique Dans profesor en IE, blogger y escritor nos da las claves para comprender los cambios que se avecinan para la industria del libro en Internet y los nuevos soportes digitales.
i
Juan Espadas, miembro de la Asociación de Autores de Cómic de España, nos introduce en el funcionamiento y objetivos de esta joven organización, así como sus reivindicaciones profesionales.
http://www.conoceralautor.com/actualidad/
Em va semblar interessant el discurs d’en Steve Jobs: “vuestro tiempo es limitado, así que no lo gastéis viviendo la vida de otro. No os dejéis atrapar por el dogma, no dejéis que el ruído de las opiniones de los demás ahogue vuestra propia voz interior. Y lo más importante, tened el coraje de seguir a vuestro corazón e intuición…todo lo demás es secundario” i també el discurs d’en Ken Robinson: “La creatividad se aprende igual que se aprende a leer”.
Hola Xavi!!!
Sóc la laia et passo l’adreça del video “procrastination” que em va recordar a alguna cosa que em vas ensenyar a clase…
http://www.youtube.com/watch?v=37wR_TWdVy0
Ara la paraula que sento per tot arreu és: “resiliència” … estaria bé fer algún treball per definirla. Segons he entés és la capacitat de resistencia, supervivencia enfront les adversitats
…
salutacions laia
El discurs de Steve Jobs es impresionant, util para los joves. I respecte de la pel.licula, em va fer pensar que és increible com uns poden manipular als altres. Potser que la gent veu a la pel.licula pensara com he dit, pero no pensarien que nosaltres estem manipulats. I també refereix una mica amb la alegoria del mite de la caverna de Plató, malgrat la noia ha fracassat de la seva intenció. M’ha agradat moltissim, la pel.licula!
Una família que viu en una bombolla, que protegeix els seus fills amagant-los de tot, privant-los de la seva vida pròpia.
Protegir una família sense límits, fins al punt de ser perjudicial per ells. Manipular fins al punt de no saber, no veure, no entendre… obligar fins al punt de violar la pròpia identitat personal.
Fins i tot el sexe explícit del noi amb Christine, que és tant fred, que sembla impossible que en cap moment hi hagi un polssim de passió… que tres joves que es veuen d’edat bastant avançada no es preguntin més, no esbrinin, i es comportin d’aquesta forma.
Fets, situacions, anècdotes que nosaltres mateixos tenim tant endins, i creiem tant evidents que fins i tot ens semblen intocables de la societat actual, que el director ens posa en dubte. Alterant les nostres costums, el telèfon passa a ser un saler, la vagina una làmpara de peu… és molt difícil amagar un món sencer durant tota una vida. Una bona crítica a la societat actual.
A moltes classes ens dius la necessitat d’estendre’ns, i la facilitat que ens dona Internet, les noves tecnologies… treballo per una pintora que utilitzava la seva web per a donar-se a conèixer, però moltes webs un cop vistes una vegada la gent ja no les torna a mirar, per tant els treballs que feia actualment la gent els desconeixia, i es va decidir en fer vídeos ràpids dels seus treballs més recents… els passa per correu i s’extén molt més fàcilment…
et passo els links de la web i algun dels últims vídeos…
http://www.soniabermudez.com/
http://www.youtube.com/watch?v=YgOYYF_oU3I
http://www.youtube.com/watch?v=_eUtYAWng4Y&feature=related
gràcies
Aquest diumenge van fer un documental a la 2 sobre la “obsolescencia programada”,paraulota que defineix una estrategia comercial per tal de fer que els objectes durin menys temps del que poden durar realment o que fem tan “moderns” que sabem que pasarán de moda i quedaran “obsolets” en poc temps i els haurem de canviar.
Total, és un reportatge molt interessant que podeu veure a http://www.rtve.es/noticias/20110104/productos-consumo-duran-cada-vez-menos/392498.shtml
En relació a l’article que ens vas passar de Juan Luís Cebrían, “La tercera Gran Depresión”, adjunto la contra de La Vanguardia del dia d’avui, amb una entrevista força interessant.
http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110121/54103612286/esto-no-es-una-crisis-es-un-cambio-historico.html