17/04/2009 – Divendres, 00.25, a TV3
Els límits dels drets d’autor, a “Sense ficció“
Un documental sobre les restriccions a la creació que imposa el “copyright” i la cultura que se’n pot derivar si es barregen les obres ja existents i es transgredeixen els límits de la propietat intel·lectual.
Divendres, a les 00.30, “Sense ficció“, la franja que TV3 dedica al documental, presenta la producció “RIP: A remix manifesto“. S’entrevistarà Ramon Muntaner, director de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a la Zona Mediterrània.
El músic preferit del realitzador Brett Gaylor es diu Girl Talk. Gaylor vol fer una pel·lícula sobre Girl Talk, però descobreix que en lloc de transformar-lo en director de cinema això el convertirà en un criminal. Perquè Girl Talk no fa qualsevol tipus de música: fa “mash-ups”, o cançons a partir de fragments d’altres cançons, els propietaris legals de les quals batallen contra les noves tecnologies, i l’ús nou i creatiu que es pot fer de les seves creacions.
Per fer el documental que proposa aquest divendres el programa dirigit per Joan Salvat, el jove realitzador canadenc ha dedicat 6 anys a construir la defensa d’un manifest que, segons ell, ha d’establir les bases de la creació artística del futur. Segons Gaylor, les noves formes de creació van lligades a les noves tecnologies, i d’aquesta manera tots els consumidors poden ser també, fàcilment, creadors. Una d’aquestes eines per descarregar la cultura del món i transformar-la en una cosa diferent és el “remix”. Però aquí apareix una de les principals barreres que Gaylor creu contrària a la creació lliure: el “copyright” o drets d’autor, que prohibeix i penalitza la utilització lliure de fragments de l’obra d’altres artistes autors per a noves creacions.
Aquest fet el porta a fer un al·legat en contra de la llei de la propietat intel·lectual. Segons molts dels testimonis que apareixen al documental, aquesta llei ha transgredit la seva funció inicial de motivar la creació, i contràriament ha esdevingut una greu limitació per a la cultura lliure i de domini públic, ja que ha enfrontat sovint els artistes amb les empreses que en gestionen els drets: la propietat no està en mans dels artistes, sinó dels propietaris dels drets, que s’enriqueixen a costa dels creadors.
Amb l’ajuda de l’inspirador del manifest, l’advocat especialista en dret informàtic Lawrence Lessig, i de l’artista Girl Talk, Gaylor demostra, entre altres aspectes, que artistes com els Rolling Stones o el mateix Walter Disney han basat les seves obres en creacions passades, fet que, avui en dia, hauria suposat una violació de les lleis del “copyright”.
L’originalitat de la proposta de Gaylor traspassa fronteres. Al web http://www.opensourcecinema.org, el realitzador hi té publicats fragments del seu documental que qualsevol persona pot manipular i reversionar per fer-ne el seu propi “remix”. Per Gaylor no som tan sols consumidors de cultura, sinó que tots podem arribar a ser-ne generadors.
Dirigit per Brett Gaylor i produït per l’NFB.
http://www.tv3.cat/actualitat/126859/Els-limits-dels-drets-dautor-a-Sense-ficcio
18/04/2009 – 00:16
RIP: a remix manifiesto
___________________________________________________________________
+ “Sense Ficció”, 17 d’abril de 2009 RIP: a remix manifesto “Sense Ficció” emet un documental transgressor sobre les restriccions a la creació que imposa el dret d’autor, o copyright, i la cultura que se’n pot derivar si es remesclen les obres culturals ja existents i es transgredeixen els límits de la propietat intel·lectual. Entrevistarem Ramon Muntaner, director de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a la Zona Mediterrània. El músic preferit del realitzador Brett Gaylor es diu Girl Talk. Gaylor vol fer una pel·lícula sobre Girl Talk, però descobreix que en lloc de transformar-lo en director de cinema això el convertirà en un criminal. Perquè Girl Talk no fa qualsevol tipus de música: fa mash-ups, o cançons a partir de fragments d’altres cançons, els propietaris legals de les quals batallen contra les noves tecnologies i l’ús nou i creatiu que es pot fer a partir de les seves creacions. En el documental que proposa aquest divendres el programa dirigit per Joan Salvat, el jove realitzador canadenc ha dedicat 6 anys a construir la defensa d’un manifest que, segons ell, ha d’assentar les bases de la creació artística del futur. Segons Gaylor, les noves formes de creació van lligades a les noves tecnologies, i d’aquesta manera tots els consumidors poden ser també, fàcilment, creadors. Una d’aquestes eines per descarregar la cultura del món i transformar-la en una cosa diferent és el remix. Però aquí apareix una de les principals barreres que Gaylor creu contrària a la creació lliure: el copyright o dret d’autor, que prohibeix i penalitza la utilització lliure de fragments de l’obra d’altres artistes autors per a noves creacions . Aquest fet el porta a fer un al·legat en contra de la llei de la propietat intel·lectual. Segons molts dels testimonis que apareixen al documental, aquesta llei ha transgredit la seva funció inicial de motivar la creació, i contràriament ha esdevingut una greu limitació per a la cultura lliure i de domini públic, ja que ha posat sovint els artistes enfrontats amb les empreses que en gestionen els drets: la propietat no està en mans dels artistes, sinó dels propietaris dels drets, que s’enriqueixen a costa dels creadors. Amb l’ajuda de l’inspirador del manifest, l’advocat especialista en dret informàtic Lawrence Lessig, i de l’artista Girl talk, Gaylor demostra, entre altres aspectes, que artistes com els Rolling Stones o el mateix Walter Disney han basat les seves obres en creacions passades, fet que, avui en dia, hauria suposat una violació de les lleis del copyright. L’originalitat de la proposta de Gaylor traspassa fronteres. A la web http://www.opensourcecinema.org, el realitzador hi té publicats fragments del seu documental que qualsevol persona pot manipular i reversionar per fer-ne el seu propi remix. Per Gaylor no som tan sols consumidors de cultura, sinó que tots podem arribar a ser-ne col·laboradors.- Dirigit per Brett Gaylor i produït per la NFB.
____________________________________________________________________
18/04/2009 – 00:32
Un manifest del remix
____________________________________________________________________
Un manifest del remix (RiP: A remix manifesto) En uns dies en què el nomenament de la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, ha estat per molts, polèmic, tenint en compte la seva posició de defensora dels drets d’autor i del cànon per còpia privada i contrària a les descàrregues lliures i a l’intercanvi d’arxius per internet, “Sense ficció” emet Un manifest del remix, un documental que ha aixecat polseguera pel que fa a la nova manera d’entendre el copyright a partir de l’ús de les noves tecnologies. OPINIONS SOBRE Un manifest del remix: – “Una crida a l’acció poderosa, vibrant i molt divertida… Aquesta pel·lícula flueix a la perfecció.” – The Globe and Mail. – “Alta energia … atractiva i hiperarticulada. 4 estrelles ” – Toronto Now. – “El documental més atractiu sobre la infracció dels drets d’autor que he vist mai” – Jian Ghomeshi, CBC. PREMIS REBUTS: – Edward Jones Audience Choice Award. 47è Ann Arbor Film Festival. – Premi especial del jurat. Festival Nouveau Cinéma Montréal. – Selecció oficial. International Documentary Festival Amsterdam. – Selecció oficial. Whistler Film Festival. “Sense ficció”, l’espai documental de TV3, emet Un manifest del remix. En aquest documental, el realitzador i activista de la web, Brett Gaylor, explora la qüestió dels drets d’autor en l’era de la informació, repassant el panorama dels mitjans de comunicació del segle XX i trencant la frontera entre usuaris i productors audiovisuals. El protagonista central del documental és Girl Talk, un músic que encapçala les llistes d’èxits remesclant les cançons d’altres artistes. Però Girl Talk és un model democràtic a imitar o és un exemple clar de pirateria? Per explorar aquesta tesi, Gaylor comptarà amb les opinions de Lawrence Lessig, l’inspirador d’un manifest contrari als drets d’autor tal com els coneixem, i del ministre de Cultura del Brasil, Gilberto Gil, entre d’altres. El documental també ha estat part d’un experiment creatiu i de participació ciutadana, ja que el realitzador ha compartit per la xarxa tot el material amb què ha fet Un manifest del remix. Algunes de les creacions dels internautes s’han incorporat en el documental. Es pot consultar aquest material a http://www.opensourcecinema.org Un manifest del remix. Un documental produït per Eye SteelFilm en coproducció amb la National Film Board de Canadà. Més informació sobre el documental a http://www3.nfb.ca/webextension/rip-a-remix-manifesto/
Per veure el video
http://www.tv3.cat/videos/1168159/Un-manifest-del-remix
Per que no diguin que una cosa es predicar i una altra donar blat… això és predicar amb l’exemple… 😉
02/03/2009
Dissenyen un dispositiu per reduir el consum dels electrodomèstics
El Centre d’Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA) de la UPC ha dissenyat un dispositiu, el 100% Off, que desconnecta i redueix a zero el consum dels aparells electrònics en mode d’espera o ‘stand by’
____________________________________________________________________
El dispositiu desenvolupat pel Centre d’Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el 100% Off, s’adapta a tots els aparells existents al mercat i als que es fabricaran en el futur.
La despesa d’un aparell electrònic en repòs al llarg de l’any és superior a la despesa del dispositiu quan està en funcionament, ja que passa més temps en espera (stand by) que no pas encès. Segons un estudi elaborat por la Comissió Europea el 2005, els electrodomèstics en mode d’espera o stand by de la UE consumeixen 50 TWh, teravats l’hora (l’equivalent al consum energètic d’un país com Grècia o Portugal), amb un cost energètic anual de 7.000 milions d’euros, la qual cosa suposa l’emissió de 20 milions de tones de CO2.
El dispositiu electrònic 100% Off permet un 12 % d’estalvi energètic domèstic gràcies a la desconnexió total dels electrodomèstics i a l’eliminació automàtica del sistema d’espera. A Espanya, per a una llar, que gasta una mitjana de 367 euros l’any en electricitat (segons l’últim informe de la Comissió Nacional d’Energia), l’eliminació de l’stand by suposaria un estalvi mig de 44 euros.
El sistema, patentat i comercialitzat per l’empresa madrilenya Good For You, Good for the Planet, també serveix de protector enfront una sobrecàrrega de tensió i allarga la vida dels aparells.
El projecte inicial buscava millorar l’eficiència energètica en l’àmbit domèstic a través del control del consum de cada aparell. El resultat final ha estat el desenvolupament d’un microprocessador que, a partir de la mesura del corrent elèctric, detecta quan un dispositiu està en espera i l’apaga.
El 100% Off, que es basa en un algorisme matemàtic programat en un microprocessador de 8 bits, identifica qualsevol aparell electrònic que estigui en repòs mitjançant la mesura de la quantitat de corrent consumida per l’equip en funcionament normal i en stand by. El benefici d’aquesta innovació traspassa els límits domèstics, ja que la seva aplicació suposaria una reducció del consum elèctric residencial entre el 10 % i el 20 %, i una disminució de les emissions de CO2 a l’atmosfera d’un 1 %, segons explica l’investigador de la UPC Miquel Teixidó, responsable del projecte.
El 100% Off consisteix en una regleta d’endolls, on es poden combinar aparells que es poden apagar totalment i altres que es poden mantenir en espera. A través d’un botó verd l’usuari pot encendre novament l’aparell quan ho desitgi.
A més, el sistema pot incorporar-se en l’equip tècnic dels nous electrodomèstics i, en el futur, aquesta tecnologia es podrà adaptar als diferents dispositius, com ara una impressora làser que ha de combinar el temps en repòs i el temps en desconnexió total.
____________________________________________________________________
http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/un-equip-de-la-dissenyen-un-dispositiu-per-reduir