Ones de paper encrestades en tinta blanca esquitxen amb lletres la sorra de la meva platja. Ones de paper es cargolen sobre l’infant que asssegut amb la seva pala, impassible, vol capturar l’aigua. Ones de paper s’escolen per un forat. Ja són contes, contes de paper mullat.

[kml_flashembed movie=”http://www.xtec.cat/~cburgues/contes/bloc1url.swf” width=”800″ height=”600″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.xtec.cat/~cburgues/contes/bloc2url.swf” width=”800″ height=”600″ wmode=”transparent” /]