L’ALUMNAT DE LA UEC

 

_______________________________________________________________

L’ALUMNAT DE 3rC D’ESO DE L’INS JOSEP VALLVERDÚ

La tria del conte va estar molt bé perquè vam poder triar els contes que ens semblaven apropiats, i vam poder donar la nostra opinió sobre quins contes ens semblen bé  per a fer. Va ser una elecció molt equilibrada i tots vam esta d’acord amb la tria dels dos contes.

L’Eugènia del celler ens va vindre a explicar com representar el contacontes. Va estar molt bé perquè ens va ensenyar moltes coses que no sabíem.

La segona vegada que va vindre va dir que féssim la representació del conte. Va anar malament perquè la veu era fluixa, les posicions del cos no eren correctes i ens va corregir tot el que estava malament.

La tercera vegada va estar millor, i ja estava tot molt bé (la representació).

El dia de la representació ens ho vam passa molt bé i  vam riure i esperem que ho puguem tornar a fer.

Adreea Diosan I Soukaina Ramzi

 

La tria del conte ens  va semblar bastant encertada, ja que eren contes bonics i fets per a nens petits.

Els assajos van evolucionar correctament, encara que en algunes classes no hi posàvem massa ganes;  els assajos  amb l’Eugènia del celler eren bastant pesats , però ens va servir de molt perquè no sabíem  com exposar el conte i ella ens va ajudar tot lo que va poder. Quan vam fer els cartellets dels animals, era divertit perquè pensàvem en els nens que es ficarien contents i que això ens ajudaria a l’hora de explicar-lo, ja que vam decidir que els nens a l’hora de dir un dels animals haurien d’aixecar el cartell d’aquell animal i això faria que estiguessin atents.

El dia del conta contes, estàvem molt nerviosos i no sabíem com sortiria. Al final tot va sortir bé i els nens estaven molt contents; i quan vam acabar tots, ens van invitar a unes galetes i beure. Va ser molt especial!

Carla Martí, Montse Segarra i Leonor Fernández.

 

La tria dels contes ha sigut una mica difícil perquè el que miràvem no era adequat per als nens fins que al final en  vam  trobar dos que si que ho eren .

Els assajos no m’han agradat massa perquè  han sigut pesats. Però tot i això va ser una experiència molt bonica ja que ens ho vam passar molt bé .

A l’hora de l’explicació del contacontes als nens de cicle mitja i superior  del CEIP JOAN XXIII en ho  vam passar molt bé perquè ens van fer cas i els hi  va agradar el conte .

I esperem de tornar-ho a fer l’any que ve .

Imen Bellamkadem

 

Els alumnes de la classe hem triat dos contes per a nens petits el PINXO i LA PRINCESA D’AINEDRAG. Els contes els trobo força adequats per a explicar-los a la canalla. Després vam partir la classe en dos grups i el meu grup li va tocar fer el conte del PINXO.

Els dies següents vam dedicar unes classes de castellà per assajar el conte i de vegades venia una professora (Eugènia del celler) per explicar-nos com s’hauria d’explicar el conte per tal que ens sortís bé.

Vam dedicar bastants classes a l’assaig, i al final ens n’hem pogut sortir.

El dia de la representació dels contes vam anar al col·legi Joan XXIII, els hi vam explicar i ens va sortir força bé. Els nens i nenes ens van fer cas i van estar molt atents. Encara que només van ser deu minuts em van semblar llargs perquè a mi no m’agrada gaire explicar contes a nens petits.

Abdeljalil Akhezzan

 

Per començar m’ha agradat triar uns llibres a la biblioteca. N’hem trobat dos de  molt xulos.

Amb l’activitat que hem fet als nens petits ens ho hem passat molt bé. Ens han escoltat en silenci, i encara que alguna vegada  parlaven, en realitat han estat molt bé. Estaven molt relaxats quan ens escoltaven.

El contacontes va durar com a mínim deu minuts i em van passar de pressa.

Ens  agradaria fer més vegades aquesta activitat del contacontes, en un altre moment.

 

Grigore Muresan

 

_______________________________________________________________

 

EL CELLER D’ESPECTACLES

El grup que em vaig trobar en la primera sessió era un grup d’uns 20 alumnes sense experiència prèvia en teatre o contacontes. La primera classe va durar 2 hores i va ser complicada i poc productiva. Aquests alumnes pertanyien a dos grups que habitualment treballen separats i la barreja els va fer estar incòmodes i poc concentrats. Exceptuant alguns casos concrets, en general  la seva motivació era baixa, participaven poc i es mostraven molt desconfiats. Alguns d’ells no estaven habituats a fer sessions de treball de dues hores seguides i els hi va suposar un esforç considerable.

L’objectiu de la sessió era presentar-me, conèixer-los, presentar-los l´activitat que anàvem a fer i introduir-los en els conceptes bàsics que tenen a veure amb la narració de contes (com un acte comunicatiu). La primera hora la vam dedicar a mantenir un diàleg per tal de presentar-nos i introduir els conceptes de forma teòrica. La segona part vam fer petits exercicis corporals, però estaven força bloquejats i vam haver de passar a un altre tipus de dinàmica,  en la que jo representava fragments de narració de contes i ells  analitzaven quins recursos expressius estava fent servir. Al final de la classe els hi vaig comentar  que la propera sessió volia que la comencéssim amb les preguntes concretes que la feina i l’assaig els haguessin suscitat. Com ja he comentat, va ser una sessió complicada, amb resultats escassos, però l’objectiu general de la sessió es va complir i vam poder trencar el gel.

La segona sessió de treball va estar dividida en dues parts. La primera es va realitzar amb el grup de l’Institut, en les seves instal.lacions, i va durar 1 hora. La segona es va realitzar a la UEC, en les seves instal.lacions i va tenir una durada d’una hora i 20 minuts. Aquestes dues sessions van ser més productives i l´actitud dels alumnes havia canviat radicalment. Interpreto que el fet d´estar els dos grups separats, en els seus centres, haver començat els assajos i tenir material concret per a ensenyar-me va ajudar a que els alumnes estiguessin més relaxats i receptius.

El grup de l’IES havia treballat força, però semblava desmotivat. Vam començar la sessió amb les seves preguntes (sobre vergonya, com estar a escena, com ser més expressius…) i a partir d’aquí vam anar proposant exercicis per resoldre aquestes qüestions. Van entendre ràpidament els que se’ls hi  proposava per tal d’aumentar la seva seguretat, la presència escènica , la vocalització etc. però els hi costava fixar els resultats.  Tenint en compte que no tenen experiència en teatre, tot plegat és normal i comprensible. El que se’ls hi demanava tenia una dificultat molt alta per a ells i, per tant, valoro l’esforç que van fer.

El grup de la UEC havia treballat molt i tenia una proposta escènica clara. No tenien preguntes. Es va poder  treballar sobre una proposta concreta,  assajar i corregir un resultat que ja de per si tenia molta forma. Els alumnes estaven receptius i motivats i, tot i que hi havia alguns casos puntuals que es mostraven més desconfiats, en general els alumnes van arriscar i es van mostrar confiats i oberts per a treballar i posar en pràctica les suggerències que se’ls hi va fer per tal d’ endreçar i fer més expressives les seves propostes.

La tercera sessió es va fer també amb els grups separats, cadascú al seu centre, i en els dos casos van ser sessions d’ una hora i 20 minuts de durada.

El grup de l’institut es mostrava força passiu i fins i tot vam haver de reclamar  per megafonia a alguns alumnes que no havien vingut a  assajar. Els alumnes van presentar el que havien treballat i, excepte alguns casos concrets, en general es mostraven tímids i insegurs. Se’ls hi va recordar la necessitat de tenir una actitud física oberta i segura, de vocalitzar i de parlar fort i es van assajar fragments i fer exercicis. L’objectiu era fer un passe sencer del conte, tal i com es faria el dia de la representació, però alguns alumnes (degut a la seva inexperiència) no enteníen la importància de fer les accions i dir el text de la mateixa manera que el dia de la representació (“ja ho farem bé aquell dia”). En general van acabar la sessió amb més energia i amb propostes escèniques més clares.

A la UEC havíen treballat moltíssim i els alumnes tenien una proposta molt treballada. Havíen tingut en compte totes les suggerències que se’ls hi havien donat en la sessió anterior i oferien una obra que tenia un gran potencial de cara a la representació. Els alumnes estaven en un punt molt delicat del procés, que és quan els actors necessiten públic perque el producte ja està acabat.  Només un dels alumnes havia fet teatre abans i per tant la resta no podíen comprendre que estaven en un punt incòmode, però normal dins d’un procés de creació. Estaven incòmodes, però el seus resultats eren bons.

Jo no vaig assistir a les representacions finals però se’m va comentar que havíen anat bé, que el públic havia reaccionat de forma molt positiva i que, per tant, els alumnes estaven contents i satisfets.

Eugènia González

_______________________________________________________________

EL PROFESSORAT DE LA UEC

La realització del conta contes del Peix Irisat ha estat tota una experiència tant per part de l’equip, com dels alumnes.

L’activitat ha requerit una gran implicació i compromís per part de tots, a més d’un alt grau de participació.
L’esforç realitzat ha valgut la pena ja que el resultat final ha estat molt bo i ha tingut molt bona rebuda per part de tots els agents implicats sobretot dels nens i nenes que van poder gaudir de l’espectacle.

 

_______________________________________________________________

EL PROFESSORAT DE L’INS JOSEP VALLVERDÚ

És una activitat que jo valoraria molt positivament. L’alumnat es va interessar des del primer moment en el projecte, es van implicar i esforçar en tot el procés de la tria dels contes: a classe, a la biblioteca…
Potser si han tingut algun moment de dubte, de sensació d’inseguretat, de “ens hem equivocat volent fer això”, va ser quan vàrem començar a treballar amb els contes triats, quan es van adonar que calia treballar de valent, que al cap i a la fi faríem llengua:
comprensió dels textos, entonació, paraules a destacar, ritmes de lectura…
També es van espantar una mica amb les primeres classes amb l’Eugènia González de El Celler d’Espectacles. La veient molt perfeccionista i ells i elles no es veien amb cor de fer tot allò que els demanava.
Després amb els assajos varen veure que s’hi podien acostar, que les dificultats s’anaven superant, que alguna vegada sortia molt bé i van anar perdent la por i les dues últimes sessions amb ella van ser molt productives.
També va ser un punt d’inflexió important la visita a l’escola, veure els espais on actuarien, conèixer els nens i nenes, parlar amb ells, que ells els hi fessin preguntes, que les mestres els preguntessin què volien, què necessitaven pel dia de la representació…va ser un al·licient, va fer que s’ho creguessin, van omplir el dipòsit de benzina per continuar preparant amb ganes renovades el contacontes.
Mai s’han queixat durant la preparació d’haver de repetir, de tornar enrere. Si he proposat canviar els papers ho han fet. Es van repartir els papers sense conflictes, de manera fluïda, natural. Totes les decisions (anar vestits igual, la distribució de l’escenari, si ho faríem drets o asseguts,…) s’han pres amb facilitat i les renúncies han anat repartides.
Crec que l’activitat ha estat molt bona per al grup: han après llengua, sobretot oral, han treballat valors com la constància, la presa de decisions, han hagut d’escoltar els altres i respectar la seva feina, han après a valorar la feina de tots en positiu i s’ha reforçat la seva convivència i fins i tot es van soldar algunes esquerdes que hi havia entre ells, també es veritat que a hores d’ara les torno a veure ben obertes i potser fins i tot una mica més grosses.
La seva autoestima va anar amunt sobretot després d’haver fet el contacontes davant dels nens i nenes dels qui van aprendre una Lliçó molt important: l’atenció. Tots estaven sorpresos de com els havien escoltat, del silenci i interès amb que van seguir els contes. Així ens agradaria a tot el professorat que ens escoltessin ells!
Jo també he après molt de l’activitat i per tant, li poso molt bona nota en aquest sentit. I també he establert un vincle especial amb el grup.
Moltes gràcies a l’Eugènia González, sense ella, segur que no ens n’haguérem sortit.
Moltes gràcies a tots els mestres de l’escola, primer per haver tingut la idea de fer l’activitat, sense això no hi hauria hagut res; en segon lloc per la calidesa amb que ens van acollir, ens van fer sentir bé de veritat a la seva escola; i pel dia de la representació: per aquell magnífic sofà, per l’atenció dels nens i nenes, per les galetes i per
fer-nos sentir “artistes per un dia”.

Eugènia Martí

_______________________________________________________________

EL PROFESSORAT DE L’ESCOLA JOAN XXIII

Per a tots nosaltres  (alumnes i mestres) ha estat una bona experiència. El fet de tenir a la nostra escola aquests nois i noies més grans ( alguns d’ells antics alumnes) ens ha motivat a tots. Ens va agradar molt l’explicació i representació dels contes, cadascun d’ells en un estil diferent. Valorem moltíssim tot el treball previ que comporta aquesta activitat: engrescar l’alumnat, assajar… i també el moment de la “veritat”  en que els joves actors es posen davant el públic.

De part de tots nosaltres moltes felicitats a tots i, si ens animem, potser podem pensar alguna altra activitat pel curs vinent.

 

Carme Sancerni

_______________________________________________________________

LA INSPECCIÓ D’ENSENYAMENT

 

Valoració de “ L’Impuls a la Lectura” en la Zona de Les Garrigues.

La participació en aquesta experiència va començar una mica a l’atzar . S’havien de triar dos Centres educatius en la Zona de la Inspecció que fossin  Centres Referents o bé Centres Prioritaris, pel que fa a aquest projecte.

Valorant l’experiència que ja es treballava es va proposar  l’ Escola Manuel Ortiz de Juneda i valorant la referència de ser L’Institut complert de les Garrigues, es va proposar  l’Institut Josep Vallverdú de Les Borges Blanques.

La tasca portada a terme en els dos Centres ha estat diferent i, per tant l’experiència recollida també.

Al marge de la bona feina feta que ha estat recollida en els documents presentats per la assessora LIC  Rosa Roca, impulsora i coordinadora de l’experiència, vull destacar:

• L’actitud participativa, la implicació i la feina afegida portada a terme pels Centres  Referents ,  la UEC i   L’Escola JOAN XXIII que ha estat com a col·laboradora i receptora des del inici.
• Cal també reconèixer el recolzament i l’ajut  des de diferents àmbits , dels SE , del Consell Comarcal,  de la Biblioteca Municipal, i de la  Regidoria d’Ensenyament.
• Considero que ha estat una experiència molt positiva i enriquidora. El proper curs escolar està prevista la seva continuïtat amb característiques adaptades a les noves exigències escolars.

 

M Carmen de Andrés

Inspectora d’Ensenyament

_______________________________________________________________