PROCEDÈNCIA DE L’ALUMNAT.

• Marroc. Hi ha dos col·lectius prou grans: el berber o amazic (majoritari) i l’àrab. Els berbers venen del marroc rural (l’Atlas, Errachidia…), alguns d’ells estan molt poc escolaritzats i els seus pares ni tan sols parlen àrab. Els àrabs generalment venen d’ambients urbans (Tànger, Casablanca…), gairebé tots estan escolaritzats amb normalitat i dominen el francès.

• Àfrica subsahariana. Hi ha un grupet d’ètnia bambara (bamana, bamanaia o baumana), encara que procedent de diferents Estats (Senegal i Mali, concretament). Han arribat aquí pràcticament analfabets, coneixent un poc d’àrab i un poc de francès (a causa de la seua breu i irregular escolarització).

• Argentina. Hi ha també un col·lectiu important d’alumnat argentí, molt divers: descendents d’italians, alemanys, espanyols, croats, francesos… fins i tot tinc un alumne nét de jueus alemanys (Müller de cognom), que van fugir a l’Argentina i més tard van anar a viure a Israel quan es va crear aquest Estat, la seua familia es defineix com a jueva no practicant, ara per ara dubten sobre quina nacionalitat adoptar (tenen dret a l’alemanya, la israeliana i l’espanyola entre d’altres, segons diuen).

• Romania. També hi ha un grup important de romanesos (o de cultura i llengua romanesa si incloem els moldaus). En general bons alumnes, aprenen les dues llengües, català i castellà, amb rapidesa i es comuniquen amb tothom sense massa problemes.

• Bulgària. Hi ha un col·lectiu de búlgars, arriben amb un bon nivell de coneixements però aprendre la llengua no els resulta tan fácil com als seus veïns romanesos (aquests compten amb una llengua romànica). Són amants de les seus tradicions i proclius a compartir-les.

• Poble Gitano. Hi ha una minoria gitana important a Constantí, són un col·lectiu amb una escolarització “problemàtica” (sobretot per l’absentisme, en tenim alguns que han arribat a l’institut sense saber llegir i escriure). Tenen consciència de poble i mantenen tradicions, cultura, religió (el “culto”), organització social (els “vells” o “patriarques”) i lleis pròpies; fins i tot es manté el caló, però molt poc, l’alumnat només fa servir paraules i expressions molt concretes.