LLEÓ

El lleó (Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles més grans arriben a 250 kg de pes, cosa que en fa el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Els lleons salvatges viuen a l’Àfrica  i a Àsia, amb una població en perill greu d’ extinció al nord-oest de l’Índia, havent desaparegut del nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i l’oest d’Àsia en temps històrics. La seva distribució cobria la majoria d’Àfrica, gran part d’Euràsia, des de l’oest d’Europa fins a l’Índia i a Amèrica.

Té unes potes potents, una forta mandíbula i unes dents canines de vuit centímetres, el lleó pot fer caure i matar preses de gran mida. Els lleons tenen el crani molt semblant al dels tigres, però la regió frontal sol estar més deprimida i aplanada. La coloració dels lleons va des d’un color camussat clar fins a un marró groguenc, vermellós o ocre fosc. Les parts inferiors solen ser més clares i el pèl de la cua és negre. Tot i que van esvaint-se a mesura que els lleons esdevenen adults, encara es poden observar taques, a penes visibles, a les potes i les parts inferiors.

Si sobreviuen a les dificultats de la infància, les lleones que viuen en un hàbitat segur, com ara els parcs nacionals, sovint arriben a l’edat de 12–14 anys, mentre que els lleons rarament en viuen més de 8.

ROSER SILVESTRE

El roser silvestre o roser bord, roser d’hivern, roser de pastor, rosa de ruc o roser de muntanya. El seu nom cientific es Rosa Canina. Sol viure per Europa, Asia occidental, i al nord-est d’Africa.

El Roser Silvestre té una tija que sol medir entre 1 i 4 metres de llarg, es llenyosa  i de color verdós o marronenc.. La rosa silvestre és llarga, prima, flexible i està recoberta per uns agullons molt durs. Les seves branques són ramificades i erectes.poden tenir de 5 a 7 folíols. Individualment, cada folíol és ovat, té la base atenuada, és glabre, coriaci i verd fosc. El seu marge és sencer i Serrat.

El nom d’aquesta planta, rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinoròdon, és etimològicament una transcripció d’una paraula composta d’origen grec (kion + rhodon), que significa ‘roser caní’.

Tradicionalment s’ha utilitzat per a:

• La prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir, símptomes gripals.
• Alteracions renals com l’oligúria, edemes i càlculs renals o urinaris, a causa dels seus possibles efectes diürètics.
• Del gra de gavarrera se’n fa una confitura que cura l’enaiguament dels infants (els gavarrons restrenyen molt i alguna virtut en deu servar aquesta preparació).