Hola, sóc un adolescent normal i corrent, tinc 14 anys i em dic Abdelhamid. Un dia em vaig despertar com l’habitual. Em vaig aixecar a les 7 del matí per a anar a l’institut, però la meva mare va rebre una anomenada a nivell mundial. Era un missatge del Govern. Una alerta vermella.

Estàvem tots a casa, Jo Abdelhamid, i els meus 4 germans. La meva mare i el meu pare.

Vaig encendre la televisió per a veure les notícies, era un caos. La gent es torna boja, es menjaven a la gent. Era una autèntica apocalipsi zombi. Jo, el meu germà de 17 anys i el meu pare, vam agafar tot el possible per a defensar-nos davant els atacs dels Infectats, havíem d’anar al mercadona.Jo portava un casc i un bat de beisbol. A mi m’encanta veure pel·lícules postapocaliptiques. Tot semblava fàcil, ja que en la pel·lícules només calia donar al cap i els deixes en la lloreria.

Aquest era el pla:

Primer calia anar al cotxe del meu pare. Un Citroen C8.

Calia portar menjar enllaunat,arròs,pasta. I portar moltes butanas. Per al gas.

Molta aigua potable.

Ja era hora de partir al mercadona.

Abans de tot, havíem tapat bé la porta i les finestres ben tancades tapades amb paper. Era qüestió de temps perdre la llum. Una vegada preparats, baixem a baix i obrim la porta, hi havia foc per tots costats, gent corrent desesperada, i vam anar corrent el més ràpid possible al cotxe del meu pare. El meu germà va pujar de copilot i el meu pare el conductor.

De camí hi havia molts accidents, de moment no vam veure cap zombi. Mantenim el contacte amb la nostra família a través dels walkie-talkies.

En arribar al mercadona hi havia moltíssima gent desesperada, teníem que agafar nosaltres també. Vam córrer cadascun va agafar un carret i comencem a omplir-lo de coses, menjat enllaunada, aigua etc..

Li ho estaven portant tot, nosaltres vam tenir sort ja que hi havia encara per agafar. Havíem anat a caixa però no hi havia ningú. Tots s’anaven sense pagar, inclosos nosaltres.

Contacti amb la meva mare per walkie-talkies, i semblava que no tenen cap problema. Per sort.

Carreguem tot el cotxe i vam anar a casa.
Abdelhamid, 3rC