“Sempre vaig imaginar un món en el qual estiguéssim només tu i jo” 

Estic relativament bé, mai vaig imaginar trobar-me en aquesta situació pel que està sent més dur del que vaig pensar. A vegades tanco els ulls només per a poder veure’t, perquè encara quan tinc gana, set, o por, tot és millor si estàs amb mi encara que sigui en els meus pensaments. Aquesta és la meva manera de dir-te que et trobo a faltar, no em fa falta escalar una muntanya o creuar la mar per a estar amb tu, perquè sempre estàs amb mi, en els meus pensaments, els meus somnis, el meu cor… Et mereixies molt més de tot el que jo podia donar-te, però tot el que tinc és teu, igual que tot el que sóc. 

Ja no queda aigua potable i tot aquell que surti fora mor després d’una estona, ens hem posat en quarantena però cada vegada fa més calor i no sé quant temps més podré aguantar. En les nits caic adormit, però abans em dic fermament que hem nascut l’u per a l’altre i encara que cap dels dos pot expressar-lo en veu alta sospito que tu ho saps; sospito que sempre has sabut que ets el meu primer amor. 

Tinc por, por de no tornar a veure’t i de no tornar a sortir d’aquí, por de no tornar a respirar aire fresc i de ser conscient que d’aquí a una mica no podré tornar a obrir els ulls per a veure el teu somriure, per a sentir-te taral·lejar cançons mentre dibuix o per a sentir-te riure mentre fem cafè, perquè l’estar amb tu li donava un sentit inefable a la meva vida.

Crec que tot està arribant a la seva fi perquè a hores d’ara només escolto la meva respiració i si em concentro puc sentir els batecs del meu cor sabent que haig de sortir. 

Crec que ha arribat el moment d’acomiadar-me, perquè prefereixo morir de mil maneres diferents però fora, que a morir com una rata en un armari, un armari en el qual porto tirat 1 mes amb ningú més que els meus pensaments jugant contra mi i reptant-me a veure quant temps podria seguir aquí, lamentablement els deixaré guanyar. Ens veiem vida, espero que si no va ser en aquesta, en la pròxima si pugui fer-te sentir de la mateixa forma que ho vas fer tu per mi.

Però abans d’anar-me m’agradaria que sabessis que encara sabent tot el que ve, triaria aquesta realitat totes les vegades possibles si és que en ella et trobes tu.

– Sofía Valdez