Jo estava en l’altre carrer i ella enmig de la carretera, sabia que havia de salvar-la, sabia que en el fons em demanava ajuda. Ella estava plorant en un cotxe buit, vaig veure com els seus pares la deixessin allí, li havien abandonat enmig d’una carretera. Vaig veure com venia un trailer directe cap a ella i vaig reaccionar, vaig anar corrent cap a ella la vaig agafar. Vaig sentir com estava tremolant, vaig sentir la seva por i mentre m’agafava amb les seves mans càlides, vaig imaginar a nosaltres dues en el sòl d’aquesta solitària carretera tirades en el pis, havíem mort les dues. Amb aquesta imaginació em van fer venir ganes de plorar però vaig reaccionar abans que l’enorme trailer acabés amb nosaltres, la vaig treure immediatament del cotxe i vaig córrer cap als meus pares amb ella als meus braços i li vaig dir. “ -Ara tindràs una millor llar-”. Jo vaig veure com les llàgrimes corrien per les seves galtes i vaig comprendre la seva mirada, ella sabia que anava a estar segura amb nosaltres i que l’anàvem a protegir sempre. Els meus pares la van mirar i es van posar a plorar amb el miracle que els havia portat als meus braços. Ells ja no podien tenir més fills, estaven en depressió i resaven tots els dies per a poder tenir fills. Ens abracem els quatre i immediatament vaig saber que anàvem a ser feliços.

Danna Castillo