Per començar aquesta història cal saber que eren dos nens, Dylan i Liam, d’origen africà que van ser adoptats per una parella de classe alta que vivia a la Xina, ells no estaven acostumats a la bona vida, ja que ells vivien en un país on cada vegada n’hi havia més catàstrofes naturals i tampoc van poder gaudir molt, ja que van ser abandonats quan eren petits. En aquella família eren feliços i estaven molt consentits pels seus pares.

Fins que un dia, estaven a la piscina de la comunitat, i de cop i volta comença a tremolar el terra, els nens s’estampen i s’abrasen quan de sobte ve una onada gegant, un tsunami. Quan a passat tot això el nen gran, Dylan, veu que el seu germà no està abraçat a ell com estava abans que passes la catàstrofe, llavors comença a nedar per l’aigua bruta sense importar-li les ferides que s’està fent, i a la vegada va cridar el nom del seu germà sense parar.

– Dylan: Liam, on estàs? Liam, on estàs?

Aleshores en una d’aquestes ocasions escolta una veu molt lluny que li diu.

– Liam: Ets Dylan, el meu germà? Estic aquí.

Quan Dylan escolta això reconeix que és la veu del seu germà i neda el més ràpid possible, encara que tenia moltes ferides i estava molt malament de salut, es tornen a abraçar un altra vegada al tronc on estava assegut Liam.

Van passant els dies i es cuiden entre si, però han de sobreviure a les condicions pèssimes que n’hi ha en aquell moment, Dylan cada vegada va a pitjor amb les seves ferides, llavors decideixen parlar amb algú que els hi pugui ajudar a pesar que la resta de persones també estaven malament de salut. Ells van nedant buscant alguna forma de trobar a algú, de sobte es troben una canoa amb una noia al costat que no semblava que estigués tan malament de salut, s’apropen i comencen a parlar amb ella.

– Liam: Hola! Soc Liam i el meu germà Dylan, què és teva la canoa?
– Jude: Hola nois, jo soc la Jude i si és meva la canoa, necessiteu alguna cosa?
– Liam: El meu germà està cada vegada pitjor de les ferides, ens podries ajudar?
– Jude: És clar que sí, anirem amb la meva canoa fins a l’hospital més proper, ja que cada vegada queda menys aigua i metges d’altres països estan atenent que aquí ha sofert danys greus, com és el cas del teu germà.
– Liam: Moltíssimes gràcies, Jude.

Seguidament, els tres pugen a la canoa i Jude comencen a remar, passen 3 hores i arriben a l’hospital on és atès en Dylan, el seu estat va a pitjor fins i tot el metge ha dit que podria morir, ja que les ferides són molt profundes. Liam no es mou del costat del seu germà, està molt espantat de poder perdre al seu germà i quedar-se sol.

Passats tres dies l’estat d’en Dylan va millorant i les ferides es van tancant, llavors en Liam li ve un pensament dels seus pares “adoptius” decideix anar a mirar tota la gent que està hospitalitzada, i de sobte en la sala 10 veu la silueta darrere de les cortines i li ve al cap la imatge del seu pare que estava aixecat. Entra a la sala 10 i efectivament, estava el seu pare.

Es queda impactat i mira als costats quan el seu pare s’apropa i li fa una forta abraçada, seguidament veu a la seva mare molt ferida a la llitera i la mare li fa la pregunta.

– Mare: On està el teu germà?
– Liam: El meu germà està a la sala 7 molt millor que fa uns dies, no et preocupis, tu com estàs?
– Mare: Jo estic força bé, però han passat moltes coses. Però ara estic més tranquil·la perquè els dos esteu amb vida. – Liam no diu res i se’n va.

Arriba a la sala del seu germà i li diu que ha trobat els seus pares, Dylan es queda impactat per la notícia i decideixen pujar a la sala 10 on estan els seus pares “adoptius”.

Finalment, es troben els quatre, i de l’abraçada que es donen, totes les ferides i el dolor se’n van.

Basat en “lo imposible”