Escriure per a un mateix o escriure pels altres no és el mateix.
En el primer supòsit es produeix un text basat en el diàleg interior, en canvi, en el segon, escriure esdevé un acte social.
Hi ha edats que la proposta d’escriure un diari personal enganxa molt, i penso que és molt interessant aprofitar aquesta motivació. Però quin hauria de ser el paper del mestre davant d’un text escrit per un mateix?
Al meu entendre, si demanem als nens i nenes que escriguin un diari personal, és a dir, un text pensat perquè el llegeixi qui l’ha escrit, crec que poca cosa hi ha de dir el mestre, vull dir que en aquest cas, el docent no ha de posar l’accent en la correcció, omplint el text de suggeriments i notes de millores. Però sí que cal que insisteixi en la coherència del text, perquè pugui ser llegit i entès per qui l’ha escrit, i evitar la pràctica d’escriure “tal com raja”, que a vegades el que genera són textos desordenats i incoherents.
Per això, avui us deixo dos suggeriments per si voleu fer escriure un diari personal,
• És important llegir i compartir amb els nens i nenes mostres de llibres que estiguin estructurats com a diaris personals: El diari del Greg, Diari d’una penjada, El diari lila de la Carlota, El diari d’Anna Frank … Llegir-los els donarà pautes sobre com escriure’n un ells. És una manera de descobrir les característiques lingüístiques i gramaticals d’aquest gènere discursiu. Per exemple, que s’escriu en primera persona, que l’ús dels verbs es fa en passat, que s’ha d’encapçalar el text amb la data del dia que s’escriu…
• Escriure per a un mateix, a més de tenir beneficis emocionals i a ajudar a ordenar el pensament, pot ser un bon recurs per posar en pràctica la relectura, la revisió i la reflexió sobre el que s’ha escrit. Per tant, és important ajudar al nen a fer la seva revisió del text. El paper del mestre aquí l’entenc com un mediador o guia que ajudi a aplicar estratègies de revisió, és a dir, d’estratègies per a la pràctica metalingüística, per exemple, a partir de fer-se preguntes,
| La lletra que he fet em permet entendre el que he escrit? |
Reflexió sobre la correcció del traç |
| Recordo la idea que volia expressar? És això el que volia dir? |
Reflexió sobre el tema i contingut de l’escrit. |
| He posat la data a l’inici de cada text? I al final he signat? |
Reflexió sobre l’estructura del gènere. |
| He escrit en primera persona?He fet servir els verbs en passat? |
Reflexió sobre les característiques gramaticals del text. |
| … |
|
Ah! i que no cal que l’escriptura d’un diari personal hagi de ser sempre en paper, penseu en la possibilitat dels blogs.
Res més. Fins la propera.
La celebració de les festes tradicionals i populars són habituals a l’escola. Aquesta pràctica ha ajudat a recuperar, mantenir i a fer conèixer tradicions. Per tant, és una pràctica positiva i amb moltes virtuts.
