Font de la imatge: Cuadernos Rubio http://cuadernos.rubio.net/prensa/post/25-faltas-de-ortografia-que-cometemos-en-whatsapp
Aquest estiu he tingut debats distesos i tranquils amb companys de dins i de fora del món educatiu. Un dels temes que ha generat posicionaments diversos és si l’ús que es fa de la llengua en els whatsApps té implicacions negatives en l’escriptura acadèmica dels infants i joves.
Tan els adults com els joves tenim una gran tolerància en l’acceptació de l’error ortogràfic, lèxic i morfosintàctic a l’hora d’escriure whatsApps, twits… Com és que passa això? perquè no demanem el mateix grau d’exigència en l’escriptura d’aquests textos digitals de comunicació immediata que en la resta de textos?
Crec que aquesta acceptació social de l’error es dóna, bàsicament, per dos motius,
- per una banda, reconeixem el whatsApp o el twit com a textos de comunicació ràpida i immediata, i per tant, les abreviacions, els símbols, els dibuixos o els emoticons s’utilitzen com a elements per alleugerir el text i per abreujar el temps d’escriptura, és a dir, per produir un text amb el mínim temps possible, amb el màxim d’informació implícita i ràpid de llegir.
- i per altra banda, els utilitzem en contextos informals, lúdics i de relacions personals.
Ara bé, aquest estil d’escriptura pot influir en l’ortografia d’altres gèneres textuals? És a dir, escriure abreujadament, sense accents, amb grafies que representen sons… afecta en l’escriptura dels joves en textos formals, per exemple en els d’àmbit acadèmic?
Sembla ser que no, que podem estar tranquils!
Segons apunta Josie Bernicot de la universitat de Poitiers, pensar això és un error. És el grau de domini de l’ortografia la que influencia el tipus de text utilitzat en els whatsApps, i no pas a la inversa. En aquesta línia Álex Grijelmo opina en el seu article “La ortografia esgrimiada” al País que “muchos jóvenes que se comunican hoy mediante abreviaturas y horrores ortográficos presentarán cuando lo deseen informes académicos impolutos. Y si no lo consiguen, no habrá que echarle la culpa al sistema de comunicación, sino al sistema educativo”.
David Crystal, en el seu llibre Txtng: the Gr8 Db8 també coincideix en dir que la pràctica dels whatsApps i sms no és responsable de la mala ortografia, fins i tot comenta que alguns elements de l’escriptura que s’utilitzen en els whatsApps requereixen un grau de reflexió metalingüística per part del qui els escriu, de manera que els converteix en més lletrats i amb més habilitats ortogràfiques, perquè han de saber discernir i valorar com manipular la llengua.
El debat està servit.
