Monthly Archives: setembre 2015

GÈNERES DISCURSIUS I TIPOLOGIA TEXTUAL

Font de la imatge:http://vidalectora.blogspot.com.es/2011/07/el-cercle-virtuos-llegir-observar.html

Font de la imatge:http://vidalectora.blogspot.com.es/2011/07/el-cercle-virtuos-llegir-observar.html

Heu pensat sobre com es poden planificar les activitats d’escriptura? Us plantejo dues línies. Ambdues es retroalimenten,

  • partint de la tipologia textual, és a dir, de patrons estructurals i lingüístics?
  • partint dels gèneres discursius, és a dir, un text situat en un context, amb una finalitat, un destinatari…

El matís és diferent i té implicacions en l’enfocament de l’ensenyament de l’escriptura. Un posa l’accent en l’estructura del text i a les formes genèriques, i l’altre en l’ús comunicatiu i a les formes específiques i reals.

Si partim dels gèneres discursius  l’aprenentatge és doble, per una banda el text esdevé funcional i un acte de  comunicació,  i per altra es treballen les característiques lingüístiques  pròpies del gènere.

Per tant, a l’hora de planificar una activitat d’escriptura caldria,

  • Situar l’activitat en un context, és a dir, veure’n la utilitat.
  • Saber quin  gènere discursiu és el més adequat.
  • Analitzar  mostres reals del gènere per extreure’n les característiques lingüístiques i estructurals.
  • Escriure el propi text seguint els models. La diversitat de models  permet  fer un treball metalingüístic sobre la manera com s’hi usa la llengua.

Som-hi!

LA TARDOR UNA ALTRA VEGADA

Il.lustració Noumeda Carbone

Il.lustració Noumeda Carbone

La tardor al bloc

UNTRANSLATABLE WORDS, EL LLIBRE DE LES PARAULES QUE NO ES PODEN TRADUIR

576_1432647037Marija-Tiurina-Untranslatable-words-15-600x600

Coneixeu el llibre Untranslatable Words de l’autora Marija Tiurina?

Si hi feu un cop d’ull trobareu el significat de Torschlusspanik (alemany), Cafuné (portuguès del Brasil), Gufra (àrab)

Es tracta d’una publicació que es situa entre un àlbum il.lustrat i un diccionari.

El llibre proposa definicions visuals de mots que no tenen traducció a altres llengües. Paraules i conceptes singulars.

Una meravella visual i lingüística.

Us atreviu a fer la versió en català?

ANY RAMON LLULL

Aquest curs 2015 – 2016 que encetem es celebrarà L’Any Llull, i tindrà lloc entre el mes de novembre de 2015 i el mes de novembre de 2016.

L’objectiu és divulgar la vida i obra de Ramon Llull, tot un referent per a  la llengua i la literatura catalana.

Ramon Llull és considerat el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica, i no pas el llatí, per a transmetre coneixements.

Podeu llegir l’article La llengua i la literatura de Ramon Llull, de la Lola Badia, en Joan Santanach i l’ Albert Soler.

Dues recomanacions bibliogràfiques:

  • per a lectors a partir de 9 anys hi ha l’adaptació  que la Teresa Brozeta ha fet del Llibre de les bèsties, a ed. Bromera:

9788490264997_04_g

05163

I aquí teniu algunes propostes, sobretot per a l’alumnat d’ESO, per fer conèixer la figura de Ramon Llull:

I finalment, la recomanació al Tria 33, del Llibre de les bèsties

 

II FIRA DEL LLIBRE PROHIBIT DE LLAGOSTERA

Teniu plans pel 13 de setembre?

CARTELL-OK-FLLP15 (Copiar)Després de l’èxit de l’any passat, Llagostera es prepara per la 2a edició de la Fira del Llibre Prohibit, que tindrà lloc el 13 de setembre de 2015.

Una fira que us farà descobrir el valor de la literatura com a mitjà d’expressió dels pobles, i com el poder ha intentat silenciar-la al llarg de la història.

L’ÚS DE LA LLENGUA EN ELS WHATSAPPS

Cuadernos  Rubio

Font de la imatge: Cuadernos Rubio http://cuadernos.rubio.net/prensa/post/25-faltas-de-ortografia-que-cometemos-en-whatsapp

Aquest estiu he tingut debats distesos i tranquils amb companys de dins i de fora del món educatiu. Un dels temes que ha generat posicionaments diversos és si l’ús que es fa de la llengua en els whatsApps té implicacions negatives en l’escriptura acadèmica dels infants i joves.

Tan els adults com els joves tenim una gran tolerància en l’acceptació de l’error ortogràfic, lèxic i morfosintàctic a l’hora d’escriure whatsApps, twits… Com és que passa això? perquè no demanem el mateix grau d’exigència en l’escriptura d’aquests textos digitals de comunicació immediata que en la resta de textos?

Crec que aquesta acceptació social de l’error es dóna, bàsicament, per dos motius,

  • per una banda, reconeixem el whatsApp o el twit com a textos de comunicació ràpida i immediata, i per tant, les abreviacions, els símbols, els dibuixos o els emoticons s’utilitzen com a elements per alleugerir el text i per abreujar el temps d’escriptura, és a dir, per produir un text amb el mínim temps possible, amb el màxim d’informació implícita i ràpid de llegir.
  • i per altra banda, els utilitzem en contextos informals, lúdics i de relacions personals.

Ara bé, aquest estil d’escriptura pot influir en l’ortografia d’altres gèneres textuals? És a dir, escriure abreujadament, sense accents, amb grafies que representen sons… afecta en l’escriptura dels joves en textos formals, per exemple en els d’àmbit acadèmic?

Sembla ser que no, que podem estar tranquils!

Segons apunta Josie Bernicot  de la universitat de Poitiers, pensar això és un error. És el grau de domini de l’ortografia la que influencia el tipus de text utilitzat en els whatsApps, i no pas a la inversa. En aquesta línia Álex Grijelmo opina en el seu article “La ortografia esgrimiada” al País que “muchos jóvenes que se comunican hoy mediante abreviaturas y horrores ortográficos presentarán cuando lo deseen informes académicos impolutos. Y si no lo consiguen, no habrá que echarle la culpa al sistema de comunicación, sino al sistema educativo”.

David Crystal, en el seu llibre Txtng: the Gr8 Db8  també coincideix en dir que la pràctica dels whatsApps i sms no és responsable de la mala ortografia, fins i tot comenta que alguns elements de l’escriptura que s’utilitzen en els whatsApps requereixen un grau de reflexió metalingüística per part del qui els escriu, de manera que els converteix en més lletrats i amb més habilitats ortogràfiques, perquè han de saber discernir i valorar com manipular la llengua.

El debat està servit.

8 DE SETEMBRE, DIA INTERNACIONAL DE L’ALFABETITZACIÓ

logoEl 1996 la UNESCO declara el 8 de setembre com a Dia internacional de l’alfabetització, amb l’objectiu de promoure i potenciar l’accés a l’alfabetització a infants, joves i adults d’arreu del món.

En motiu d’aquesta diada, la setmana del 8 al 15 de setembre s’ha determinat que esdevingui la Setmana Europea de l’Alfabetització. A més de  promoure l’alfabetització, també es pretén treballar habilitats i propostes de lectura i d’escriptura.

Si us animeu a fer alguna acció us podeu inscriure clicant aquí.

COMENCEM UN NOU CURS

Il.lustració de Vicent Gagnon

Il.lustració de Vicent Gagnon

Benvinguts i benvingudes al bloc!

Comencem un nou curs! Desitjo que gaudiu d’un bon retorn.

Per iniciar la  temporada us deixo algunes idees pels primers dies de curs:

Salutacions cordials!

Montserrat