Monthly Archives: març 2015

MANUAL DEL BON PASSEJANT

 

2015-03-22_1348 Aquest cap de setmana he descobert el Manual del bon passejant, de Raimon Juventeny i amb pròleg de Carl Honoré, (periodista canadenc i autor del llibre Elogio de la lentitud i promotor de l’Slow movement).

Un llibre que mostra l’essència de la felicitat en les petites coses. Un petit àlbum il.lustrat,  un llibre entre gràfic i poètic que diu coses importants de forma senzilla i brillant.

Un llibre senzillament deliciós.

2015-03-22_1349

 

EL MEU POST AL BLOC D’AULA LÍQUIDA

logo

Aula Líquida és una plataforma virtual on podeu compartir coneixement en forma de grup o curs telemàtic de formació, i  on tinc el plaer de formar-ne part.

Aquesta setmana he participat al bloc aportant algunes reflexions al voltant de la presència de la poesia a les aules. Aquí en teniu un fragment:

Les paraules, en poesia, prenen  una força especial. Poden expressar sentiments, pensaments profunds, emocions,  opinions, idees polítiques… Hi ha un poema per a cadascú i un  per a cada moment. Hi ha poemes que donen consol i respostes, d’altres que ens obren els ulls a l’entorn i a la vida.

Llegir-los o escoltar-los ens estimulen la imaginació i ens desenvolupen la sensibilitat. Amb poesia aprenem a reflexionar, activem la memòria, afavorim l’expressió oral, podem  imaginar i dibuixar mentalment escenes, aprenem… Però  malgrat tantes virtuts, com és que estem tan “despoetitzats”?

(…)

Si voleu llegir el post sencer visiteu el bloc Aula Líquida.

LLETRA LLIGADA O LLETRA SCRIP

pregunta

Fa pocs dies, a través d’aquest bloc, em van fer aquesta pregunta: hi ha alguna raó per la qual sigui millor ensenyar a escriure amb la lletra lligada que la d’impremta?

M’ha semblat interessant compartir la meva resposta:

“Per a mi, el tipus de lletra amb la qual s’ensenya el codi escrit als infants no és un aspecte rellevant, si que ho és, en canvi, el quan i el com s’ensenya el codi escrit.
Si a Catalunya i a Espanya s’usa la lletra lligada majoritàriament, ve donat per la tradició pedagògica de la qual estem amarats, que és la tradició Montessori. Els països de tradició anglosaxona, en canvi, no segueixen aquests paràmetres i ensenyen a escriure amb lletra scrip.
Cada vegada hi ha més escoles catalanes que opten per passar de la lletra majúscula o de pal, a la lletra scrip, sense passar per la lletra lligada o manuscrita.
Sigui una o altra la lletra elegida, al final, no hi ha diferències significatives en el traç dels nens quan arriben a la maduresa i personalització de la lletra (entre els 12 – 14 anys). Si que hi ha diferències, en canvi, segons l’enfocament metodològic a partir del qual els han ensenyat a escriure. Més que el tipus de lletra l’important és com es planteja el procés de composició escrita. Escriure és un procés complex, molt més que fer una lletra o altra
Si s’inicia l’aprenentatge amb lletra majúscula és només per una qüestió de maduració motriu, és a dir, el moviment que ha de fer el canell per poder realitzar les corbes de la lletra manuscrita, no el poden fer els infants de 3 a 5 anys, en canvi sí que poden fer traços rectilinis. La lletra manuscrita no cal treballar-la abans dels 6 anys, perquè és quan acabem generant problemes allà on no n’hi hauria d’haver. En el moment que estan prou madurs, tan se val una o altra lletra.
L’aprenentatge de l’escriptura hauria de situar-se dels 6 anys en endavant (Cicle inicial). Tot el treball gràfic que es fa abans d’aquesta edat hauria de ser un acte motriu fonamentat en la vivència dels moviments en l’espai (entrenaments gràfics, moviments vivenciats, exercicis amb ritme, situació espaial, grafomotricitat fina i grossa…) Són molt interessants les propostes que Gisèle Calmy ja fèia als anys 70. També interessant el treball des de la creativitat artítica, domini tècniques plàstiques i manipulatives, com planteja des de Reggio Emília, entre altres.
En  l’aprenentatge de la lectura, la neurociència, per exemple, observa que en els nens de menys de 6 anys no se’ls ha de mostrar un sol tipus de lletra, per què l’aprenentatge del codi es fa per via visual, i per tant, la porta d’entrada és la vista. Així, és important que els nens “mirin i llegeixin” tot tipus de lletres en aquestes edats primerenques i no focalitzin l’aprenentatge i el reconeixement de les lletres, en una de sola.
Per tant, el quan s’ensenya a llegir i a escriure s’hauria de situar als 6 anys, havent treballat tots els aspectes previs a l’etapa d’educació infantil. Amb quina lletra? Als 4 -5 anys es poden fer apropaments al codi escrit amb lletra majúscula per facilitar el traç i afavorir la producció escrita, i a partir del moment que els nens ja són alfabètics (és a dir, que ja escriuen totes les lletres de les paraules i frases, perquè les “senten “ i les reconeixen), poden iniciar l’escriptura amb un altre tipus de lletra (scrip o cursiva). Una i altra requerirà un entrenament per arribar a la correcció del traç, amb l’objectiu que el missatge escrit pugui ser llegit i entès per altres persones. Tot i així, els nens han d’estar avesats a llegir qualsevol tipus de lletra (de fet, la lletra manuscrita no és present en cap situació real de la nostra societat).
Us recomano el llibre Llegir i escriure per viure de la Montserrat Fons que planteja qüestions molt interessant des d’un punt de vista molt pràctic i funcional.

Alguns arguments favorables d’una i altra tipus de lletra (cliqueu aquí)

Sigui com sigui, el més important, tal com deia a l’inici, és tenir un bon enfocament metodològic sobre quan i com s’ensenya el codi escrit, saber perquè es fan les coses, tenir coherència pedagògica, i no fer les coses només perquè s’han fet sempre així”.

Montserrat Bertran

21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA

dia_mundial_poesia_heade_2015Per commemorar el Dia Mundial de la Poesia la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de diferents entitats d’arreu del territori lingüístic (escoles, associacions i institucions que participen de la cultura), ha impulsat l’organització de més de 250 activitats relacionades amb la poesia amb l’objectiu de popularitzar-la i fer-la visible en molts espais diferents.

El poeta convidat d’aquest any és  Jaume Pont, queha creat el poema  ‘Illa escrita‘, un poema que s’ha traduït a una vintena de llengües. El poema és una metàfora sobre “el lloc de la poesia”.

POEMANIA

ImagenpoemaniaPoemania. Guia pràctica per a fer lectors de poesia

M’ha agradat molt la proposta que fa l’Anna Ballester en el seu llibre Poemania.

L’Anna Ballester, professora  i especialista en LIJ, proposa apropar el llenguatge poètic a través de quatre blocs d’activitats:

  •  per a llegir poemes.
  • per a memoritzar poemes.
  • per a escriure i recrear poemes.
  • per dramatitzar poemes.

BALLESTER, Anna. Poemania. Guia pràctica per a fer lectors de poesia. Alzira: Bromera, 2013 (Didàctiques; 3) ISBN: 978-84-9026-138-5

SEMBRARDA MUNDIAL DE LLIBRES

La idea és “alliberar”  o deixar un llibre en un espai públic.
Per participar-hi només has de deixar un llibre en un espai públic amb una dedicatòria en una de les seves pàgines, que indiqui:

  • Que el llibre forma part del “Club dels Llibres Perduts“.
  • Que és de qui el trobi, però que en finalitzar la seva lectura ha de ser “alliberat”, per què pugui ser llegit i gaudit per altres persones.
  • El dia i el lloc on va ser “alliberat”, deixat o perdut, així en cada alliberament serà possible saber per on ha viatjat.

Aquesta iniciativa d’àmbit mundial, es celebra cada tres mesos a l’inicici de l’estació (21 de març, 21 de juny, 21 de setembre i 21 de desembre). L’objectiu és formar una cadena de lectura  i donar una segona vida a llibres que ja no llegeixes.

Us hi animeu?  Sembrem llibres al pati de l’escola, a les places i als carres de pobles i ciutats!

REFLEXIONS EN VEU ALTA

Segurament ja coneixeu el programa LECXIT de la Fundació Bofill.

En aquest “post” us enllaço la llista de reproducció amb els 29 vídeos que hi ha al web i que parlen sobre lectura.

Són petits reportatges que recullen testimonis  i experiències que els centres fan.

Molt interessant entretenir-s’hi una estona.