La lectura de textos literaris als currículums occidentals (francòfons, anglosaxons i hispànics) han evolucionat segons cadascuna de les tradicions i han donat lloc a enfocaments ben diversos, per exemple, la tradició hispánica posa molt d’incís en els hàbits lectors, la tradició francófona en els referents culturals i l’anglosaxona en la interpretació i análisis dels textos.
Malgrat aquestes diferències d’enfocament, totes les tradicions mantenen unes línies i prioritats comunes i coincideixen en varis aspectes,
• La presència de literatura infantil i juvenil a les aules. Això implica un coneixement de la LIJ per part dels docents, o en tot cas, d’estructures que ho facilitin, per exemple, la coordinació amb les biblioteques municipals, o l’aposta de centre per tenir una biblioteca activa i que dinamitzi la lectura literària a l’escola.
• La predilecció de la narració i de la poesia i, en canvi, la poca presència de la dramatització. En aquest sentit, caldria vetllar per omplir aquest buit i revisar els fons bibliogràfics de les biblioteques, i poder incloure textos treatrals.
• Les pràctiques de lectures individuals. En aquest sentit pot anar bé que els centres revisin l’enfocament del “Temps de lectura”.
• La lectura en veu alta i la recitació. Aspectes que impliquen el modelatge i domini de la fluïdesa lectora per part del docent.
font: Revista Articles n 63