Monthly Archives: gener 2015

LLIBRES I LECTORS

Il.lustració de Juliano Lopes

Il.lustració de Juliano Lopes

Cada lector és diferent: els gustos, les habilitats, els coneixements previs… A l’escola i a l’institut ho constatem. Hi ha lectors forts i lectors febles. Cal doncs, tenir-ho en compte, perquè malgrat que l’hàbit lector ha de ser l’objectiu final d’ambdós perfils, les necessitats i atencions que requereixen cadascun d’ells és diferent.

Adequar les lectures a cada perfil contribueix a millorar l’hàbit lector. Així, un lector feble pot augmentar el seu nivell i desenvolupar millors capacitats lectores si llegeix allò que entén i que el fa gaudir. I és provable que es seu procés lector evolucioni fins a esdevenir un lector fort. En contra, un lector fort necessita nodrir-se de textos més complexes per mantenir el plaer de la lectura.

Vegeu aquests criteris per recomanar el llibre adequat segons el domini lector:

LECTOR FORT LECTOR FEBLE
És capaç de llegir textos amb llenguatge metafòric i d’un estil treballat i complex Cal orientar-lo a lectures d’estil senzill, amb estructures simples i lineal.
Proposar textos on hi ha un pes important en els personatges, la psicologia i la introspecció Prioritzar textos on l’eix principal sigui l’acció, i on els personatges vagin lligats a aquesta acció
Es poden proposar obres mestres i clàssics. Proposar sèries de llibres o sagues, que donen continuïtat i enganxen fàcilment.
Lectures lentes, que requereixen reflexió, diàleg intern i coneixements amplis. Llibres de lectura fàcil, o llibres fàcils de llegir, que es pugui arribar al final amb poc temps

Font: adaptació Lluch 2007

RECURSOS LITERARIS PEL DIA DE LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA

Il.lustració de Joyce Schellekens Font: http://bibliocolors.blogspot.com.es

Il.lustració de Joyce Schellekens
Font: http://bibliocolors.blogspot.com.es

Si encara no heu pensat en cap recurs pel dia de la Pau i la no violència (30 de gener) aquí us deixo algunes propostes literàries per a petits i grans:

Feliç diada!

REFERENTS D’AULA PEL TEMPS DE LECTURA

Els 30 minuts de lectura, tan a primària com a secundària, és un moment ìdoni perquè els alumnes gaudeixin dels seus llibres preferits.

En altres entrades ja n’he parlat, avui només volia compartir aquests referents d’aula que poden ajudar a pautar el procés lector durant aquesta estona, i si es vol, ajudar els nens poden a recollir les seves impressions com a lectors en una llibreta de lectura.

El Temps de Lectura És Un Moment Per Gaudir Del Teu Llibre Preferit by Montserrat

REFLEXIONS SOBRE L’HÀBIT LECTOR

Il.lustració d'Isabelle Arsenault

Il.lustració d’Isabelle Arsenault

Tal com diu Mireia Manresa, l’hàbit lector és una qüestió de voluntat personal que s’ha d’ajudar a construir dins l’àmbit acadèmic, i per afavorir-lo s’ha de poder deixar decidir, triar i si cal, abandonar la lectura. Però l’hàbit no s’adquireix només “deixant fer”,  també és important ajudar a l’alumne a triar i a trobar el llibre adequat segons els seus gustos, i a mantenir la lectura del llibre un temps prudencial, encara que inicialment no agradi…
L’hàbit lector s’adquireix en diferents contextos, el familiar, el grup d’amics i de relacions socials i l’escolar. Cada àmbit té les seves funcions. Per exemple, en l’àmbit familiar és molt important el model dels adults de la família en relació a la lectura i el fons bibliogràfic que hi ha a casa, en l’àmbit relacional té molt pes les recomanacions dels amics i les “modes” literàries, i en l’àmbit escolar la funció és formativa, estratègica i d’educació literària.
A l’escola i als instituts tenim alumnes lectors diversos, citant de nou Mireia Manresa, ella distingeix entre els lectors forts i els lectors febles. Què podem fer per afavorir l’hàbit lector d’uns i altres? Doncs, adequar les propostes de lectura.

Per exemple, a un lector feble li aniran millor els llibres que “enganxin”, com les sagues, els llibres curts i els que tenen combinació de text i imatge.

En canvi, un lector fort, avesat a la lectura, el podem acompanyar ajudant-lo a diversificar les seves preferències lectores per què no s’encaselli en un sol estil.

Webs com la de Què llegeixes?, són una molt bona opció. La coneixeu? Què llegeixes és una web de la Institució de les lletres catalanes on tothom pot expressar la seva opinió sobre escriptors, llibres i literatura. Una comunitat lectora virtual.

L’ÚS DE LES APPS EN L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA

Font de la imatge: http://canaltic.com/blog/?p=1891

Font de la imatge: http://canaltic.com/blog/?p=1891

Actualment, al voltant del 30% de les llars de l’estat espanyol disposen de tauletes, i és freqüent trobar centres que es plantegen incorporar les tablets o els iPAD a l’escola. Però, estem preparats per tenir-ne i utilizar-los?
Abans de decidir-nos crec que és necessari fer un exercici de reflexió i compartir i debatre amb l’equip docent una sèrie de qüestions:

  • Sabem què són les apps.
  • El perquè de l’ús de les apps.
  • La connexió entre l’ús de les apps i el currículum.
  • El paper del docent i el paper de l’alumne.

A partir d’aquest primer debat podem començar a concretar:

Si No Compromisos de l’equip docent
Hi ha un acord de centre?
Sabem quin procés d’implantació seguirem?
L’equip docent té competència digital?
Creiem que poden ajudar a millorar el rendiment de l’alumnat?
Hi ha semblances i diferències hi ha amb les activitats amb ordinador?
Sabem quin tipus d’activitats es poden plantejar?
Sabem com plantejarem l’avaluació?
Tenim previstes  mesures per estar al dia?
Disposem de suport o orientacions externes?

Una vegada s’ha compartit i concretat, cal prendre acords en relació les apps que s’utilitzaran. En aquest sentit caldria analitzar:

  • La facilitat d’ús, el grau d’autonomia dels alumnes.
  • El grau de motivació de l’app en els alumnes.
  • L’adaptabilitat als diferents nivells d’aprenentatge.
    informació que ofereix l’app al professor sobre l’ús que n’ha fet l’alumne.
  • Si afavoreix o dificulta el fet d’haver-hi o no so o música.
  • Si les instruccions són clares i s’ofereixen en diversos formats: text, audio, imatge fixe, vídeo.
  • Si l’app ofereix una web de suport o de informació addicional.

Un bloc interessant que parla sobre el tema http://apple.ididactic.com

CERTÀMENS I CONCURSOS LITERARIS 2015

images

Obert el període d’inscripció als certàmens i concursos literaris següents:

Fem contes de ciència. XIII Edició del Concurs 2015
Premi Sambori 2015. 9è premi escolar de narrativa en català
IV concurs escolar del Saló Internacional del Còmic de Barcelona
2n premi a l’opinió escrita: Propietat i Desigualtat
Certamen d’Oratòria
Premis literaris juvenils i infantils Joan Triadú

LITERATURA DIGITAL

Font: http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertulia2/literatura.html

Font: http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertulia2/literatura.html

Recentment ha aparegut el concepte literatura digital, també anomenada literatura transmèdia o ciberliteratura.  Aquest concepte no s’ha de confondre amb el de literatura digitalitzada, que fa referència únicament al suport  de lectura, és a dir, l’ordinador, l’Ibook, la tablet…
La literatura digital, en canvi, fa referència a les obres literàries que inclouen, a més del suport digital, hipervincles que permeten al lector passar d’un fragment a un altre clicant-los, i participar i interactuar activament amb l’obra. Pot incloure música, sons o veus.
Hi ha literatura digital en poesia, narrativa i teatre, de manera que ja es parla de gèneres de la ciberliteratura.

Segons Neus Real i Cristina Correro, la literatura digital infantil es pot presentar de la següent manera,

No ficció • Obres que han estat concebudes específicament per al mitjà electrònic.
• Obres amb precedent analògic
Tenen una funció informativa. Serien l’equivalent als llibres analògics de coneixements.
Eix del llegir per aprendre.
Ficció • Obres originals fetes per a la literatura digital.
• Versions en pantalla dels clàssics i dels contes populars.
• Adaptacions
Tenen la funció de gaudir del text. Eix del paler de llegir.

Sigui com sigui, el paper de la mediació en l’accés dels petits lectors a la producció digital és essencial, igual com ho és en la literatura en paper.

Feu un cop d’ull a aquestes cinc aplicacions  per fomentar la lectura literària digital en els nens, i les a la llista d’aplicacions que han elaborat la Neus Real i la Cristina Correra del grup Gretel, i que trobareu a les actes del Simposi internacional de literatura en pantalla celebrat l’octubre passat.

AMB QUINA LLETRA ENSENYES A ESCRIURE?

Dins l’àmbit educatiu fa temps que es debat sobre la necessitat o no d’aprendre la lletra lligada, sobretot per la dificultat que suposa i per la poca presència que té en la vida quotidiana. Ara fa uns dies vam saber que a Finlàndia, un país que és tot un referent a Europa en aquest àmbit, deixaran d’ensenyar obligatòriament la lletra lligada i els nens aprendran la lletra de pal, la d’impremta o l’scrip.

Com que és un tema que sempre m’ha interessat molt, ja n’havia parlat en altres ocasions. Així que aprofito per repescar entrades que hi ha al bloc i on parlo d’aquesta qüestió:

El grafisme i el domini del gest gràfic
L’educació del gest gràfic
Quina lletra hem d’ensenyar a fer?
Grafisme
L’acte gràfic
Lletra lligada o lletra scrip

I aquí teniu el que es va dir a mitjans de desembre al programa els Matins de TV3,

LLENGUATGE I APRENENTATGE

unnamedRecomano a mestres i professors l’article de la Mireia Sala i l’Ignasi Ivern, que parla sobre el desenvolupament del llenguatge i l’aprenentatge en els infants procedents de l’adopció internacional.

L’article dóna orientacions i directius clares que tots els centres hauríem de conèixer.

Els autors comenten com en el cas dels infants adoptats entre 18 i 24 mesos, l’adquisició de la seva llengua materna s’interromp bruscament i esdevenen aprenents d’una segona llengua materna.

En les aptituds lingüístiques d’ús quotidià no hi ha diferències significatives entre nens adoptats i no adoptats, però si que poden sorgir dificultats en l’ús del llenguatge acadèmic en els nens adoptats, ja que en aquest cas, el llenguatge esdevé un instrument i una eina de raonament i organització del coneixement.

Podeu llegir-lo clicant l’enllaç,

Llenguatge i aprenentatge en els infants procedents de l’adopció internacional

L’article va sortir publicat el 19 de desembre de 2014 al butlletí n. 82 de Inf@ncia, de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

DEURES?

imagesAmb l’inici del trimestre tornen els deures. Un tema que ha estat debatut àmpliament.

Els deures a casa sobrecarreguen en excés la jornada dels escolars”. Darrerament he llegit moltes opinions com aquesta que parlen de la idoneïtat o no dels deures escolars i de la quantitat adient, si és el cas. Fins i tot, en països com Estats Units o França hi ha el debat sobre si s’han o no de prohibir els deures a casa.
Sembla que, majoritàriament, els centres catalans tenim l’hàbit de posar deures, i hi ha opinions que diuen que massa. Suposo que deu haver-hi de tot.

De fet, tècnicament, els deures només són realment útils si tenen un objectiu clar i són adaptats a les necessitats de cada alumne.
Sigui com sigui, el més important és que els mestres i professors ens plantegem quin objectiu o finalitat hi ha darrera cada tasca que encomanem als nostres alumnes, i així, intentar evitar encàrrecs absurds, avorrits o buits de contingut i que no aporten res. Si els deures no responen a cap objectiu és millor no posar-los. I si se’n posen, sempre és millor que siguin pocs, significatius, assumibles, variats, que es puguin resoldre amb èxit, i que tinguin un objectiu clar.

A caire d’exemple,

sobre els deures.doc by Montserrat

Per saber més, feu un cop d’ull al bloc Amb els peus a terra de l’Enric Querat on trobareu reflexions interessantíssimes. O a l’article de Richard Gerver publicat a El Mundo fa cosa d’un mes.