Partir de la situació històrica actual de cara el futur mundial.-
En els darrers anys plantejar des del punt científic decisions polítiques i en conseqüència jurídiques feia pensar en reformes educatives més que actuacions ciutadanes i en la seva argumentació científica associada. Els Moviments de Renovació de Pedagògica han tingut un paper transcendental en la transició democràtica i en el desenvolupament de la LOGSE. Poc a poc la política ha anat més cap a decisions populistes o d’interessos més econòmics o comercials.
Avui ens trobem com ens trobem. El passat divendres dia 10 de maig vaig assistir a una xerrada de Justícia i Pau a Torreforta impartida pel Dr. David Jou i Mirabent, catedràtic de física de la UAB i a més poeta. El títol de la xerrada era “Física quàntica, art i espiritualitat.
En la seva dissertació En David va fer-nos donar compte que el progrés de la ciència influeix en les decisions artístiques. Dalí es va inspirar en els hologrames de la teoria quàntica i també va cercar en la psicoanàlisi de Freud per a entendre l’inconscient, respecte a les seves produccions, així mateix els científics també s’inspiren en l’art per avançar en les seves investigacions.
Considerant això la meva proposta després de quasi 40 anys d’activisme cultural d’iniciatives ciutadanes és la Decisiologia Comentalista, basada en els principis científics de la Dinàmica Mental Cooperativa i en la pràctica del +3B , abreujat de 003B+ADN o zero zero autoexclusió mental , el 3B de l’economia de la motivació i les competències bàsiques transversals de l’Agilitat de Dinàmiques de rols en Nusos (cognitius+volitius+afectius i a la vegada psicofísics i socials) , Nuclis (de i Nexes del coneixement (formats per continguts, per resultats en tasques i per competències bàsiques) (ADN de la cooperació creativa).
La meva proposta en la cooperació en un compromís científic i una intensa activitat cultural d’implicació en l’interès social.-
El meu plantejament implica partir del caos per a construir l’ordre. Vivim en una societat que també aplica en les relacions socials la teoria quàntica. Hem de fugir del determinisme però és des del caos i l’avorriment des d’on es construeix i s’implica amb responsabilitat en les pròpies construccions personals com col.lectives.
Avui parlar de cooperació és més que un valor humà i una paraula usada moltíssim en el segle XX, sobre tot després de la segona guerra mundial, i ara en l’actual segle. Cooperació a més, és el nus mental personal i col.lectiu de l’univers. Sols amb cooperació afrontarem els problemes actuals i sols amb cooperació les persones d’aquest món salvarem l’univers. Les decisions humanes són com els quants, energia, que construeixen el nostre món si són el més cooperatives, el més constructives i el més acord als Drets Humans, en el respecte als demés i en el cor de les religions com a font de bondat i d’amor. Més que mai en el segle XX i en el segle XXI s’ha abusat de forma descontrolada per interessos creats de poders fàctics, populistes, individualistes, capitalistes i consumistes.
En tots aquests aspectes tinc el camp obert a explicar i a escriure llibres, ja que el tema és ampli, però més aviat en lloc d’escriure, a part d’aquest bloc “Comental” em centraré més i de forma més prioritària en les intervencions en actuacions pràctiques que podem col.laborar en la millora de la nostra societat més a prop com el nostre món més llunyà.
La iniciativa Cooperis en la coordinació de persones, professionals, entitats i recursos en el donar-se a conèixer suposa en el seu primer nivell de pressupost 00 euros però amb els seus efectes econòmics conseqüents. Com més informada i conscienciada tinguem la ciutadania més clara seran les decisions respectes a l’ús públic dels recursos en el nivell bàsic social. Quan aquest no ens satisfà anem cap a no tant públic, la iniciativa privada de crear noves associacions i generar iniciatives ciutadanes d’interès públic i general. Per mitjà de l’associacionisme i com a opció més privada es recorregeix a la compra de serveis psicològics, educatius, de suport a l’ensenyament, a la salut de la ciutadania i a la justícia personal i col.lectiva. Això si en l’ús públic com en el privat com més decidits a l’hora d’utilitzar un servei més garantia de resultats a part de la qualitat del mateix servei. La decisió és més que un placebo, forma part dels processos de solució i en el cas de salut de curació. Com més garantia de qualitat dels serveis públics més qualitat de vida ciutadana. Per això cal defensar els serveis públics com a base del benestar i de la igualtat d’oportunitats a la vegada de treballar la cultura de la Dinàmica Mental Cooperativa per a créixer junts ciutadania i els serveis públics en la seva millora. No em puc imaginar un món sense serveis públics que garanteixin l’accés general a la ciutadania responsable i el compliment dels drets humans.
Cooperis suposa un programa de propostes i comprovar com reaccionen les persones responsables d’entitats i d’institucions polítiques davant el repte de l’expansió còsmica social dels 3B.Clubs per a tot el món. En això voldria fer un llibre que reculli les anècdotes que m’he trobat davant propostes d’inivitació com d’organització d’actes culturals pels pobles i ciutats del nostre país.
Anem cap a una economia de la motivació pels resultats i cal que estigui ben entesa per al servei de la ciutadania i de cara a la cohesió i inclusió social de les persones més desfavoridores però en un marc del respecte i de l’esforç de superació personal i col.lectiva.
Tenim per un costat els nusos psicosocials com en la nostra societat són el futbol, les colles castelleres, etc. però en les tasques escolars a casa (TEC) no existeixen nusos psicosocials ni ofertes que activin els ecols i l’economia de la motivació en l’educació i a la vegada tinguin un plantejament científic i un seguiment necessari per garantir els seus efectes i no caure en simplistes modes com ha estat en la història de l’ensenyament, en moltes ocasions.
Els “ecols” són les emprenduries que es concreten en aportacions econòmiques voluntàries (cost en euros) com a col·laboració solidària en projectes col.lectius de millora (economia col.laborativa solidària= ecols).
Ecols és per exemple pagar i fer com comprar quelcom i aplicar-lo en el benefici personal i col.lectiu, “un copropietari canvia la bombeta del parking i la paga ell”, també pot ser pagar i fer com el cost telefònic, els desplaçaments etc. en activitats cíviques i de voluntariat. Així també entren les quotes associatives i els donatius puntuals que la ciutadania paga per a estar associada amb drets i deures a canvi de beneficis materials i immaterials. Quant s’inverteix en ecols en el nostre país per part de la ciutadania? Quins efectes en el benestar general tenen els ecols? Això obre hipòtesis de recerca en el futur immediat.
Les tasques escolars a casa un repte per a innovar la societat educadora.-
He trobat un nus psicosocial en el repte de les tasques escolars a casa (TEC) i cal plantejar les atencions convenients. Encara més quan ho contemplen els articles 25 i 27 de la Llei d’Educació de Catalunya.
Un nus com aquest és per un costat ferm, formal, però poc clarificador i es troba dispers com a implicació dels pares i les mares en l’autonomia dels seus fills/es. Segons com es planteja es veu una obligació a més de pagar impostos hem de fer les tasques escolars a casa així com assistir a l’escola o a l’institut fins als 16 anys. però ens trobem un gran nombre de desercions malgrat fem reformes contra reformes educatives.
Tots sabem que l’èxit escolar és dur a terme les tasques escolars a casa (TEC), dur a terme amb bona actitud les tasques escolars a l’escola o a l’institut (TES) i treure bones notes (NOT) als exàmens o proves siguin com siguin, en especial els de competències bàsiques dins del pla de PISA.
Article en construcció. Iniciat el dia 11 de maig. Darrera revisió 12 de maig.
© Josep Maria Ferran i Torrent