EN CONSTRUCCIÓ

Les reformes del sistema educatiu o millor dit com em va dir el dijous passat el Dr. Octavi Fullat, són més aviat  la reforma de les institucions escolars?

Si la família té un pes molt important en l’educació, i en l’èxit en l’ensenyament a on són les famílies i on són les mesures per a facilitar la seva participació?

Si l’alumnat som com a icebergs, van a l’escola/institut , veiem la punta de l’iceberg i a la vegada  viuen en la familia i en la societat. És un problema sols veure la punta de l’iceberg? A la fi de poder ajudar-los

Perquè només es vol veure la punta de l’iceberg? O l’altra actitud més radical negar o oblidar l’altra part?

És qüestió de diners? De les persones que han de portar a terme l’acció?

Està en marxa una iniciativa ciutadana Cooperis.Cat per a fomentar la cooperación educativa ciutadana local, promoure, protegir i permetre la bona pràctica del +3B.

Per mitjà del +3B es crea un nexe entre família i escola-institut.

És un sistema econòmic, ecològic, estètic i ètic amb els valors i els drets humans.

Sols precisa la seva difusió i comprobar l’eficàcia, que suposa crear 3B.Clubs i practicar al +3B com aficció i a nivel més opcional en la competició d’equips per al coèxit i per la máxima polaritat heterogénea dels membres.

És un plantejament clar i coherent de cohesió i d’inclusió social.

A més el +3B es pot practicar a les aules i en això cal entrar com a formació permanent o com a iniciatives docents.

Però el que si està clar és que cal probar-lo abans de crear decisions i prendre posició al dilema al +3B si o no.