Monthly Archives: juny 2013

25.- Per què i per a què constituir 3B.Clubs ?.-

Leave a reply

El resultat central a què aspirem és l’autodeterminació, l’autonomia i l’emancipació de les persones i dels col.lectius en què conviuen.

Marc de justificació teòrica: Cal fer un plantejament d’empoderament eficient, eficaç i coherent per mitjà de bastides segons la pràctica reflexiva.

L’estratègia: El primer pas és aprendre la Dinàmica Mental Creativa, el segon invitar a constituir un 3B.Club en família a la fi de col.laborar en la recreació de jocs cooperatius 003B+ADN i tercer com 3B.Club participar amb altres 3B.Clubs de l’entorn escolar o social del poble, barri o ciutat.

El referent conceptual.- Tal com diu L. Kolhberg en etapes de creixement moral, el contracte o compromís de constituir en família un 3B.Club implica les competències comunicatives, planificatives i motivadores que cohesionarà més la família, facilitant més identitat i més relació amb les altres famílies.

Tasques a fer.- Aquesta relació amb altres famílies ja es porta a terme en el procés d’aprenentatge de la DMC i del +3B però constituits els 3B.Clubs les trobades 3B.CiMS consistents en:

A.- Exhibicions de jugades, partides i de partits per les persones jugadores de +3B, amb expectació de públic i de fòrums, en aquest cas després de les jugades, partides i partits és fa un debat i/ò un col.loqui i/o torns oberts de paraules.

B.- Exposicions i mostres de recursos dels jocs +3B per mitjà de murals, cartells, exposicions digitals, vídeos curts corresponents a:

1.- La fase prèvia. Experiències al voltant del +0B o 3B.Sardana. Es a dir de la dinàmica transversal de base i el paper que pot jugar recursos com la Gimnàsia Cerebral, l’EFT, l’EMDR, el Màpel, etc. Així com variacions que es poden fer en la dinàmica en els passos i en el ritme (3B.Sardana) segons edats d’educació infantil, primària, ESO, post.ESO, universitària, etc.

2.- Inventiva al voltant del +B. És la primera fase. Inventiva sobre les 3B.Targetes o 3B+Cartes de preguntes respostes, de mapes conceptuals, mentals, decisoris, etc.

3.- Enginys de taula i de taulers del +2B.

a.- Enginys de taula. És la segona fase. Enginy sobre la reutilització de dòminos, cartes, estris de parxisos, etc.  per a trobar alternatives a dificultats de l’aprenentatge com per exemple els dòminos i les coordinades cartesianes, les cartes i les fraccions, etc.

b.- Enginys de taulers. És la segona fase més complexe i més comprensiva. És la de crear taulers de jocs com el parxis o l’oca per a què jugant es comprengui i s’interioritzi més aspectes d’aprenentatges que es presenta més dificultats. Per exemple el tauler del recurs del Suport Vital Bàsic, les auques de fotos de Reus (3B+Reddis.Modest.Gené), Riudecanyes (3B+Dit), la Vilella Alta (3B+Ramon Viñes), la Vilella Baixa (3B+Cases) , el tauler de l’ús dels verbs d’indicatiu (3B+TVI), Cabacés (3BiN.ka o 3B+Baronia i Natura) etc.

4.- Conclusions de jugades, partides i partits del +3B.  Aquí es tracten aspectes de revisió, de millora i d’assoliment de les pràctiques al voltant de les jugades, partides i partits. A la fi de revisar i prendre acords cada any es celebrarà un 3B.congrés on s’exposaran:

a.- Els progressos de l’organització general de Cooperis i Ceradai 003B com de les entitats col·laboradores i de les persones cooperants.

b.- Els progressos de les produccions, els seus reconeixements i la seva protecció del Dret d’Autoria

c.- Debats sobre problemes, conflictes, mal entesos, dificultats i les respectives propostes de resolució.

d.- La planificació del marketing, de les activitats i dels plans d’accions conjuntes amb altres entitats.

e.- Exposicions de la teorització i dels avanços conceptuals, de principis científics i de valors així com de les estratègies dutes a terme i la seva reflexió.  Amb torns de paraules, taules rodones, col.loquis, debats i fòrums.

A tall de conclusions, és així com neix la necessitat d’associar 3B.Clubs de famílies, federar-se i confederar-se. Per a escoles i instituts i per a recursos culturals el plantejament és totalment diferent.

En el cas de recursos culturals com parcs naturals, museus, biblioteques públiques, centres d’interpretació, sales d’exposicions, etc el primer pas es constituir un 3B.Club de recurs cultural i convidar a 3B.Clubs de famílies o a 3B.Clubs de grups d’aula tutorial d’escoles i instituts a visitar l’indret.

De forma que la visita es farà segons la D.M.C. i en +3B.

La diferència és que en el cas de les famílies cada família amb tres persones i una al menys major d’edat, forma un club i en el cas d’escoles i instituts on el 3B.Club és de grup aula tutorial formada per entre 4 a 12  3B.equips.

24.- El currículum bimodal i el+3B.-

Leave a reply

http://peremarques2.blogspot.com.es/2012/02/que-es-el-curriculum-bimodal.html

http://www.peremarques.net/scprecerca.htm

Parteixo del currículum bimodal de Pere Marquès ( en negreta i en blau són els indicadors per a incloure les pràctiques amb el +3B)
La proposta de Pere Marquès és primer clarificar en què consisteix el currículum bimodal? (enfocament bimodal del currículum)
El canvi d’escenari cultural que suposa l’Era Internet ens està obligant a evolucionar per adaptar-nos, i ens anem transformant en “i-persons” sempre connectades a Internet. D’aquesta manera, (gairebé) sempre que hem de fer un treball podem buscar a Internet la informació necessària, i gairebé sempre la trobarem. A més, el funcionament d’Internet cada vegada és més estable i ràpid.
Per descomptat que per a això haurem de “saber buscar-la”, “amb eficiència”, i disposant d’un temps limitat, que no ens permetrà estar contínuament aclarint conceptes a les fonts d’Internet (Wiquipèdia i altres). Per tant, a més de “saber buscar”, haurem de tenir un bon vocabulari, que ens alliberarà d’estar consultant contínuament les enciclopèdies i altres fonts informatives d’Internet. També serem més àgils al realitzar activitats pràctiques si recordem haver realitzat abans experiències similars.
Doncs bé, en aquest escenari, i un cop superats els aprenentatges bàsics de la lectura, l’escriptura i el càlcul, adoptar el currículum bimodal significa considerar que (gairebé) totes les activitats d’aprenentatge que realitzaran els nostres alumnes seran de dos tipus: “memoritzar” i “fer activitats pràctiques” d’aplicació de coneixements. I també significa que quan es facin aquestes “activitats pràctiques” els estudiants sempre podran utilitzar la seva “memòria auxiliar”, que estarà constituïda pels seus apunts, i que també pot incloure la consulta de llibres i l’accés a Internet. .
1. – Activitats de memorització.
Són les activitats que se centren sobretot en l’adquisició de vocabulari i dades (conceptes, fets, persones, taules de multiplicar, ortografia …) i que encara en la nostra era Internet segueixen sent imprescindibles a les persones: per pensar(pensem utilitzant ” nostre “vocabulari), per entendre el que llegim o ens diuen, per comunicar-nos, per buscar a Internet i entendre les seves aportacions …
En aquest context, per a cada assignatura i curs, el professor decidirà a principi de curs els 50 o 100 conceptes, processos, fets, personatges … que considera imprescindible que els seus alumnes memoritzin i integrin en els seus esquemes mentals (coneguin, comprenguin, utilitzin, sàpiguen explicar) a final de curs: serà la llista de vocabulari i dades imprescindibles. Com a opció també prepararà una segona llista amb les paraules i les dades que considera que tot i no ser imprescindibles si resultaria desitjable que els alumnes coneguessin (llista de vocabulari i dades desitjables). Els alumnes rebran a principi de curs aquestes llistes perquè tinguin clar què esperem que sàpiguen a final de curs.
I en cada sessió de classe es treballarà sistemàticament una part d’aquest llistat, realitzant múltiples i diverses activitats d’aprenentatge (individuals, grupals i col ·laboratives) orientades a la memorització d’aquests continguts: exercicis amb el glossari, centres d’interès, treball per projectes … Potser seguirem fent molts dels exercicis que “tradicionalment” s’han realitzat a l’escola, però a més es podran utilitzar tot tipus de metodologies (tradicionals o innovadores, amb o sense TIC), tenint en compte que l’objectiu és que l’alumnat comprengui , memoritzi, integri en els seus mapes mentals aquesta informació … i després la reconegui (en els textos i discursos orals ), la utilitzi (en pensar, en parlar, en realitzar altres activitats …) i sigui capaç d’explicar-la (definir cadascuna de les paraules d’aquest vocabulari, de manera adequada al seu edat i nivell educatiu).
Ja sabem que les persones recordem amb facilitat la informació que utilitzem sovint. Per tant hem de donar funcionalitat al vocabulari i les dades que els estudiants vagin aprenent mitjançant la realització de noves activitats (definicions alternatives, relacions, escriptura creativa …) que requereixin la seva utilització (funcionalitat i transferència dels aprenentatges), preguntes que exigeixin relacionar, reflexionar …
Moltes de les activitats d’aprenentatge orientades a la memorització de vocabulari i dades es realitzaran sense suports TIC, però la consulta i estudi dels continguts multimèdia i la realització dels exercicis autocorregibles dels llibres de text digitals i altres plataformes educatives d’Internet constituiran una gran ajuda per a professors i estudiants.
Es així com tractariem amb el +3B  amb les targetes +B  i els enginys +2B.
2. – Activitats pràctiques d’aplicació.
Són totes les activitats que suposen la realització d’una tasca (resoldre problemes, analitzar frases o processos, avaluar situacions o materials, planificar i desenvolupar projectes, realitzar síntesi, crear …). L’enfocament del currículum bimodal prescriu que els alumnes SEMPRE podran realitzar aquestes activitats pràctiques amb suport de la seva “memòria auxiliar”, és a dir, consultant els seus apunts, llibres, Internet ... El professor decidirà en cada cas que fonts d’informació es poden utilitzar.
L’objectiu és que els estudiants s’acostumin a treballar comptant amb aquests suports (apunts, llibres, Internet i altres eines TIC) que ja sempre estaran a la seva disposició en aquesta societat que li ha tocat viure. Això sí, les tasques tindran un temps determinat assignat i caldrà respectar-lo, de manera que els estudiants que no disposen en la seva memòria d’un vocabulari adequat i no tinguin una certa experiència en tasques similars … difícilment podran complir amb el treball dins el temps estipulat (buscar i trobar a Internet el seu temps).
Dins de les activitats pràctiques hi ha algunes activitats de desenvolupament psicomotriu, agilitat mental o desenvolupament de funcions cognitives en les quals la consulta d’aquestes fonts externes no aportarà res, o senzillament serà inviable per la necessitat de donar una resposta immediata. No són activitats de memorització, però cada alumne haurà de realitzar-les comptant només amb els recursos disponibles en la seva memòria, per exemple: càlcul mental, identificar elements en una fotografia …
Les activitats pràctiques amb suport documental de vegades es realitzaran individualment, per enfortir l’autonomia i autoconfiança dels estudiants, altres vegades seran grupals, per promoure l’ajuda mútua i el treball col·laboratiu. En qualsevol cas, en realitzar aquestes activitats, els alumnes no memoritzaran dades (els tenen a Internet) però si construiran noves experiències que deixaran rastre en la seva memòria i posteriorment el seu record reforçarà la seva autoconfiança i els ajudarà en la realització de futures tasques similars o amb alguna afinitat.
La realització d’una mateixa activitat en diferents contextos al llarg del temps els permetrà acumular experiències que aniran enriquint el mer “saber fer” (saber fer el que acabo d’aprendre o llegir en un manual) i els aniran proporcionant “criteri”per ajustar cada vegada millor el “fer” al context en què hagin d’actuar.
A més, la realització d’aquestes activitats pràctiques exigirà a l’estudiant l’aplicació de diverses habilitats cognitives (anàlisi, síntesi, raonament hipotètic-deductiu, valorar, explorar, seleccionar, crear, planificar …) amb el que desenvoluparà les seves capacitats intel.lectives i les competències bàsiques en general .
En aquest context, per a cada assignatura i curs, el professor decidirà a principi de curs les activitats pràctiques que considera imprescindible que els seus alumnes sàpiguen fer (llista d’activitats pràctiques bàsiques). Opcionalment també prepararà una segona llista d’activitats pràctiques avançades. Els alumnes rebran a principi de curs aquestes llistes perquè tinguin clar que esperem que sàpiguen fer a final de curs.
En el desenvolupament de les classes es podran aplicar tot tipus de metodologies(tradicionals o innovadores, amb TIC o sense TIC). Però també aquí la utilització dels recursos TIC ampliarà enormement (en quantitat, potencialitat didàctica i rellevància dels aprenentatges) el ventall de possibles activitats d’aprenentatge que podem oferir a l’alumnat.
Els plantejaments del currículum bimodal encaixen en el marc de la teoria conectivista de l’aprenentatgede George Siemens, que considera la necessitat que avui tenim de conèixer i connectar les canviants fonts d’informació: les dades que memoritzem poden quedar obsolets demà, en canvi les fonts d’informació adequades ens proporcionaran en cada moment la informació més actualitzada. “L’aprenentatge (definit com a coneixement aplicable) pot residir fora de nosaltres” (Siemens, 2004). El coneixement no només resideix en les persones, està dispers en múltiples fonts d’informació que els estudiants han d’aprendre a fer servir segons els seus interessos i necessitats.
En la mateixa línia es pronuncia el professor Manuel Àrea: “Davant de tanta informació, és més útil conèixer el procediment per obtenir en cada ocasió la informació més adequada, que no emmagatzemar dades per quan puguin ser útils” (Area, 2008).
Les activitats pràctiques es poden desenvolupar en la fase de la 3B.Font i amb les targetes +B i els enginys +2B es poden dur a terme activitats pràctiques que després entraran dins de la dinàmica +0B
3.- Com són els exàmens en un currículum bimodal?
D’acord amb la tipologia dual de les activitats d’aprenentatge que postula el currículum bimodal, es consideren dos tipus d’exercicis i exàmens:
3.1. – Exercicis i exàmens memorístics, per comprovar l’aprenentatge per part dels estudiants del vocabulari i les dades bàsiques de l’assignatura i la capacitat per explicar-los: llistats de vocabulari i dades imprescindibles i desitjables (el coneixement d’aquests últims permetran obtenir les notes més altes).
Com ha passat fins ara, els estudiants hauran d’estudiar els dies abans de l’examen per tal de reforçar els continguts que ha de tenir memoritzats per superar les preguntes de la prova. I a l’examen hauran d’aportar dades bàsiques de persones i fets, definir conceptes i processos …
3.2. – Exercicis i exàmens pràctics amb suport de la “memòria auxiliar” (els estudiants podran tenir accés als seus apunts, llibres, Internet). Seran activitats del tipus: resolució de problemes, anàlisi gramaticals, comentaris de textos, síntesi de documents, relacionar fets i circumstàncies històriques … Es refereixen doncs a les llistes d’activitats pràctiques bàsiques i avançades. La realització d’activitats avançades permetrà obtenir notes més altes.
Caldrà realitzar els exàmens en un temps fix estipulat pel professor. Es recomana que els exàmens incloguin unes activitats pràctiques bàsiques (obligatòries per a tots) i altres activitats complementàries opcionals amb exercicis avançats (per als que vulguin optar a qualificacions de notable alt i excel.lent).
Per a aquests exàmens, els estudiants que habitualment a classe vagin fent bé les tasques amb els seus suports documentals (memòria auxiliar) no van a necessitar realitzar un estudi extra. L’examen serà com un exercici més de classe, en ell els alumnes podran consultar apunts, llibres i (si el professor ho autoritza) Internet.
Com a proposta de partida, que cada professor s’ajustarà segons l’assignatura, curs i circumstàncies, per a l’etapa d’ensenyament obligatori suggerim que els exàmens memorístics (vocabulari i dades) suposin entre un 33% i un 50% de la nota de l’assignatura.
Jugar al +3B és el millor examen ja que culminar el coèxit de les partides i dels partits demostra el domini dels continguts i de les competències relacionades.
4.- Què entenem per “memòria auxiliar”?
Disposant d’una permanent connexió a Internet, les “i-person” poden accedir sempre a les immenses fonts d’informació del ciberespai per buscar i trobar les dades que puguin necessitar en cada moment. Quan per exemple en veure una pel.lícula històrica volem situar un personatge en el seu context històric, a més d’ubicar en els referents històrics que recordem, ràpidament podem ampliar aquesta informació amb el nostre Smartphone o tauleta digital. Si som bons cercadors d’Internet (un dels aprenentatges clau que ha de garantir l’escola avui), en uns segons obtenim la resposta. Com diu Dolors Reig, “Internet es converteix en el nostre disc dur extern, el lloc on emmagatzemem moltes de les coses que abans només podíem memoritzar” (Reig, 2012). En aquest sentit, avui en dia Google s’ha convertit ja en una memòria externa sempre al nostre abast.
D’aquesta manera, canviem la manera d’aprendre: podem retenir la informació directament al nostre cervell o bé recordar que és a Internet (de vegades recordem fins i tot en quin lloc d’Internet està). Segons una investigació de Betsy Sparrow, professora adjunta de la Universitat de Columbia (Nova York) que publica la revista Science, com que Internet proporciona una mena de memòria col.lectiva, les persones renuncien recordar la informació què saben que poden accedir des de l’ordinador, però es preocupen en recordar on podran trobar-la (Sparrow et al., 2011). És a dir, tendim a emmagatzemar menys informació a la nostra memòria cerebral i a utilitzar Internet com a banc personal de dades, com “memòria auxiliar externa”. D’altra banda, seguim recordant al cervell les dades concretes de les qüestions que ens interessen.
I és que com apunta George Siemens: “La tecnologia està alterant (tornant a cablar) els nostres cervells. Les eines que utilitzem defineixen i modelen el nostre pensament. Molts dels processos manejats prèviament per les teories d’aprenentatge poden ser ara realitzats, o recolzats, per la tecnologia “. “Saber com i saber què estan sent complementats amb saber on (la comprensió de l’on trobar el coneixement requerit)” (Siemens, 2004). La canonada és més important que el seu contingut.
D’acord amb Siemens, si ja suposa un repte activar el coneixement prèviament adquirit en les situacions on es requereix, quan el coneixement que es necessita no és conegut l’habilitat de connectar amb fonts que ens ho puguin proporcionar resulta essencial. A mesura que el coneixement creix i evoluciona, la nostra habilitat per aprendre el que necessitem demà és més important que el que sabem avui, l’accés al que es necessita és més important que el que ja se sap. Per això, “l’alimentació i manteniment de les connexions és necessària per facilitar l’aprenentatge continu” i “l’habilitat de veure connexions entre àrees, idees i conceptes és una habilitat clau”. (Siemens, 2004).
En aquest context cal considerar que aquesta cerca d’informació a Internet sempre comporta un temps. Per això, malgrat aquesta permanent disponibilitat dels continguts d’Internet, per facilitar l’accés a les informacions (documents, enllaços, vídeos …), contactes(persones, xarxes …) i eines d’Internet que estiguin més relacionats amb les nostres activitats habituals, una bona opció serà anar construint un entorn en Internet (web, bloc, wiki …) on anem col.locant de manera ordenada tots aquests recursos a mesura que els anem trobant. Així, quan els necessitem, els podrem trobar y utilitzar ràpidament.
Les targetes +B, els enginys de taula i els taulers +2B, les seves fotos, l’elaboració de targetes i/o taules i/o taulers +2B són eines de memòria auxiliar que després al jugar es treballa la memorització.

En conclusió a partir del currículum bimodal del Dr. Pere Marquès es pot incloure el +3B. I a partir del +3B es poden potenciar iniciatives innovadores a l’aula del currículum bimodal.

El +3B té com a objectiu també memoritzar o què i com recordar, fer activitats pràctiques amb creixement del vocabulari i de la comprensió, trobar altres formes d’avaluació com és la partida +3B com a millor exàmen. I finalment el material del +3B com targetes, taules, enginys són materials de la memòria auxiliar.

23.- Dels Consells d’Infants als 3B.Clubs en família i en recursos culturals.-

Leave a reply

Del Consell dels Infants als 3B.Club.-

1.- Consell d’Infants Ciutadans, exemple de Reus.-

Infants Ciutadans és un programa de participació infantil adreçat al cicle superior d’Educació Primària, que té com a fi promoure la participació activa dels nens i les nenes en la construcció, el desenvolupament i la millora de la ciutat, partint sempre dels principis que sustenten els drets dels infants.

Va començar a la ciutat de Reus al gener de 1998 seguint la proposta de Francesco Tonucci a Fano el 1991, La Città dei bambini. Es va iniciar amb la participació de 8 centres educatius, i ara ja hi participen 13 centres (entre públics i concertats).

Significa, sobretot, reconèixer als infants no sols com a ciutadans des d’avui, titulars de drets el primer dels quals és el dret d’expressar-se (raonar sobre coses que formen part de les seves vides i opinar sobre els problemes de la comunitat on viuen). Proposa repensar una ciutat on els infants puguin ser autònom i responsables i pretén considerar-los com a ciutadans de ple dret, ja que també poden ajudar a construir un futur millor per a tothom.

http://www.reus.cat/serveis/consell-dinfants-ciutadans

L’Audiència Pública és el moment en què els representants del Consell d’Infants de la ciutat expressen al govern de la ciutat les propostes que han treballat conjuntament a les escoles. És una oportunitat de participar en els assumptes públics d’una manera directa, en l’exercici dels drets i les responsabilitats dels infants com a ciutadans i ciutadanes. L’Audiència Pública és un mecanisme a l’abast de la ciutadania per participar en defensa dels drets en les decisions que prenen les autoritats municipals. Els infants de Reus, com a ciutadans i ciutadanes, també poden exercir aquest mecanisme reconegut per l’Ajuntament de Reus.

http://www.324.cat/noticia/414343/societat/La-ciutat-dels-nens-advoca-per-tornar-als-infants-lautonomia-a-les-ciutats-perduda-per-la-por-dels-pares

La ciutat dels nens http://www.lacittadeibambini.org/spagnolo/interna.htm de Francesco Tonucci.

En això són les escoles que s’impliquen i ho fomenten.

2.- Dels consells d’infants als 3B.Clubs de recursos naturals, culturals i socials i als 3B.Clubs de família.-

En els recursos culturals i socials com biblioteques públiques, parcs naturals, espais naturals, museus, sales d’exposicions públiques etc. es pot constituir un 3B.Club, en aquest 3B.Club de Recurs Cultural com pot ser per exemple el 3B.Club Baronia i Natura de Cabacés, les famílies que arriben a explorar-lo aplicaran la Dinàmica Mental Creativa (DiMC) en les formes i en els seus continguts. En aquests 3B.Clubs hi haurà un espai per a infants, per a reflexionar i per a promoure idees i iniciatives de resolució de problemes o de plantejament de projectes. Hi haurà un Consell d’Infants dins del 3B.Club on es manifastarà les seves opinions per diverses formes: targetes +B, dibuixos, exposicions orals curtes, … I encara més plantejat idees i iniciatives del que hem treballat aquí en els seus pobles o barris o en altres recursos culturals i socials que coneguin.

També en cada família que estigui constituïda en  3B.Club, a part de practicar els jocs +3B tindrà uns espais per a la reflexió i el diàleg a nivell dels infants i de les persones menors d’edat de forma conjunta amb els seus pares i les seves mares i la resta de la família.

3.- Els 3B.Clubs aplicats a les escoles i als instituts.-

Aplicar els 3B.Clubs a les escoles i instituts, implica perllongar els consells d’infants a l’ESO.

En cada grup classe, segons el nombre d’alumnes, es poden constituir entre 7 a 12 equips de tres alumnes. Aleshores cada grup d’alumnes es pot constituir com a 3B.Club d’aula d’equips associats i funcionar a l’hora de tutoria com una assemblea de 3B.Club. Una escola i/o institut pot esdevenir una Federació de 3.Clubs, on cada 3B.Club és un grup. Dins de cada AMPA també pot constituir-se un 3B.Club d’AMPA amb pares i mares amb els seus fills i filles fins a 2on  d’ESO. On podrien assistir en família ni que tinguin fills i filles en una altra escola.

Diverses escoles i instituts poden formar una confederació de 3B.Clubs, ja que si cada escola i cada institut són una federació, dins d’un municipi es poden crear confederacions de 3B.Clubs d’escoles, d’instituts i d’AMPES.

La Dinàmica Mental Creativa és una pràctica referencial que quan es domina i s’plica es poden fer adaptacuions creatives i noves recreacions d’acord a les iniciatives docents i de l’alumnat.

23.- El cooperativisme competitiu i la competència desleal.-

Leave a reply

ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ INTERACTIVA

El cooperativisme competitiu és centra més en els resultats, és a dir en tots els resultats comprovables, no sols els que volem focalitzar, més que quan ho fem per objectius, que sols avaluem sols aquestos i deixem altres resultats sense la deguda atenció.

Primer partim de la dinàmica mental creativa per a generar tasques i jocs cooperatius. Cada persona dins de la dinàmica cal ser competent per a tenir èxit tot el grup. Mentre a la competència desleal és que precisem regles de jocs i àrbitres per poder jugar, ja que juguem a guanyar, a què el nostre èxit és fer perdre al company o al contrari. O al menys guanyem i veiem que altres perden. Si que les persones bones dins del competivisme també són honestes, però sempre un/a guanya i l’altra perd. I desgraciadament sempre són més els que perden que els que guanyen.

Des del Disseny Universal dels Aprenentatges aquest plantejament competitivista no és vàlid, és opcional en els esports i hauria de ser crim contra la humanitat en els negocis, però generalitzar-lo en l’educació i en l’ensenyament és segregacionista.

Davant del competitivisme monoexitista (èxit d’uns pocs) i classista (per classes de bons i dolents, de vàlids o d’exclosos, oblidats o rebutjats) tenim la nostra proposta de competitivisme coexitista i inclusor amb criteriologia plus polarista de la Dinàmica Mental Creativa (DMC).

Davant el competitivisme monoexitista de ser competitius sols guanyant uns sobre una majoria que perd i classista de classificar per bons i dolents o per poblacions necessitades, o per criteris fixes homogenitzadors. Nosaltres promovem una alternativa coexistista, sols guanyem si guanyem i tenim èxit tot el grup o tota la comunitat (com un castell humà o un aplec de sardanes), inclusiva sense classificacions, al contrari com més extrems polars siguin els grups  millor: més diferència d’edats, de capacitats, etc. i la curiositat per saber si podrem aconseguir junts el 3B.Cim i el 3B.Aplec és el millor pas cap a la cohesió i la inclusió social.

On els resultats a més de l’èxit extern és l’èxit mental de les persones participants. Entenen com a èxit mental els efectes mentals comunicatius, creatius i cooperatius en les seves competències bàsiques de totes les persones participants. Cercant l’objectiu d’arribar a no tenir necessitat d’àrbitres ni de cap mediació on el centre d’interès terminal és la negociació autònoma de les persones en les seves pràctiques d’iniciativa lliure (PIL).

Per analitzar la Dinàmica Mental Creativa (DMC) també podem recorre a les matemàtiques i emprar les metodologies científiques i matemàtiques en l’anàlisi de dades i en la seva interpretació i avaluació global.

La primera qüestió és que entrar en aquest món ens trobem els plantejaments  de la cooperació i de la teoria dels jocs més enfocats a la competència i als jocs estratègics no cooperatius. El sistema econòmic actual en crisi estava enfocat cap a la competitivitat, l’egoisme, l’oportunitat maliciosa, el consumisme i el capitalisme agressiu i especulatiu.

Però hi han experiències on la cooperació impera per sobre dels interessos individuals i egoistes.

És qüestió de cultura o de mentalització ?.

Hi ha quatre condicions que acostumen a ser necessàries per tal que es desenvolupi el comportament cooperatiu entre dos individus:

  • L’existència de desitjos o necessitats compartides.
  • La possibilitat de futurs encontres amb el mateix individu.
  • El record d’encontres passats amb aquell individu.
  • Un valor associat a futurs resultats.

Existeix la Teoria dels Jocs

La teoria de jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns. També pot ser definida com un estudi de les situacions de cooperació i conflicte entre dos o més jugadors i en què de llurs accions depèn la resolució del problema. La teoria de jocs és un camp d’estudi relativament jove. Primerament es va desenvolupar com una eina per entendre el comportament econòmic, però avui dia s’ha aplicat al comportament animal i al desenvolupament de les espècies per la selecció natural. Alguns exemples de la teoria de jocs, com ara el dilema del presoner, en què la decisió racional d’interès propi afecta negativament a tots els participants, són utilitzats en les ciències polítiques, l’ètica i la filosofia. Recentment ha rebut l’atenció dels científics informàtics atès que pot ser aplicat als camps de la intel·ligència artificial i la cibernètica.

Inventar un sistema que fomenti la cooperació és important per a nosaltres els educadors i/o comunicants. Per això mentalitzar a jocs de rols alternatius seqüencials, amb continguts i formes creades pels mateixos jugadors/es. Entrenar en l’agilitat mental de ser competent dins del grup en creixement comú cooperatiu. En els valors en la lluita de l’autoexclusió i de les seves diverses formes. Era per tant el meu repte. Una de les formes d’autoexclusió és la prioritat de valors, els mecanismes de defensa, la manca de cooperació i la indefensió apresa entre altres.

Caldrà demostrar aquesta hipòtesi de l’Anàlisi Decisòria Numèrica (ADN):

Un dels reptes immediats a portar a terme és demostrar que l’Anàlisi Decisòria Numèrica (ADN)  es troba dins de la Teoria de Jocs.  I consisteix en aconseguir agilitat mental d’apreciar en un sol criteri una doble valoració matemàtica de prioritat o de contingut important, ajuda a l’entrenament mental i fomenta la creativitat motivant l’agregació d’idees, d’iniciatives d’estratègies noves o de continguts conceptuals o procedimentals als diversos dilemes alternatius o inclusius d’una decisió. Mentre modifiquem els nombres en ADN , la massa mental creativa augmenta. El nombre de càlcul apreciatiu, la insatisfacció del nombre i la recerca d’enriquiment per a modificar el nombre motiva prescindir, recrear nous esquemes i reenriquir-los. On la veritable creativitat comporta cap a la cooperació mental (CoMental).

I l’Anàlisi Decisòria Numèrica  (ADN) es treballa dins del  +3B en el camp dels jocs cooperatius de les iniciatives i també en la campanya Cooperis en les propostes.

La proposta pública darrera de la campanya Cooperis.Cat és per exemple el projecte +Famílies condicionat a la participació al congrés d’educació de Tarragona com a ser candidat al premi Josep Vives de Tarragona. Aquestes propostes condicionen la seva publicitació i/o la seva confirmació per a poder ser acord de compromís per a la seva execució. Però sempre es fa valorant l’equació (Dcm) de sota, les variables, els factors i sempre mirar el resultat darrer: portar a  terme experiències conscients, organitzades i convençudes de la cultura de la DMC i del +3B.

L’equació és   D = C³.M.  On D té min. 04 i màx. 01  i  C³ com M tenen màx 08 i mín 05. Els nombres es redueixen segons el criteri de suma de dígits i 9=0.

El que compta són les persones i el seu grau de prioritat, es a dir de compromís. Més que la quantitat és millor la qualitat. On hi més d’una persona, siguin dos, tres o més de tres, l’estratègia de jocs cooperatius està més que justificada.

L’equació (Dc3m) diu que l’apreciació de la prioritat d’una decisió (D) està directament relacionada amb l’apreciació de productes apreciatius de les competències comunicatives, creatives i cooperatives (C³) sobre allò que hem de decidir i M com a enriquiment mental apreciat o massa mental o enriquiment del mapa de la Ment, és a la fi l’apreciació dels efectes mentals de la decisió en el seu contingut, en les persones implicades.

Què implica això? Ho s’impliquen o ens impliquem les persones a nivell personal, familiar, representants d’organitzacions del context i de l’entorn educatiu o els projectes que proposem no es poden tirar endavant. Aquí l’apreciació de prioritat i de la massa de compromís estan lligades. El temps i els recursos en aquesta equació no compten. Quan diem no tenim temps! és més aviat una barrera mental o un mecanisme de defensa. El temps i els recursos són barreres mentals que calen identificar, limitar, eliminar o superar. Per a donar prioritat a una decisió és qüestió de tenir l’ocasió per a viure un conflicte vital, cognitiu… que generi les competències C³ i la M. La prioritat de la decisió generarà el temps i els seus recursos. Cal tenir en compte que hi han moltes metes que no calen recursos per a decidir-les i començar a lluitar per elles.

Aquestes propostes que són variables d’investigació són plantejaments per a descobrir estratègies per avançar en societat cap a una millor cooperació, identificant les barreres mentals, els errors de les amenaces com de les debilitats, els punt forts i els punts febles. Després es fa una explicació i una interpretació per a fer propostes de millora i portar a la motivació d’introduir canvis en les normes i els procediments del diàleg social i cultural, més interrelacionat amb l’educació.

22.- Principis científics i desplegament de la campanya i dels jocs Cooperis.-

Leave a reply

Campanya Cooperis : Triple promoció cultural i educativa:

1.- Presentació de la DiM en associacions, pobles, barris o ciutats i en Recursos Culturals: museus, biblioteques, sales d’exposicions, parcs naturals etc.

2.- 3B.Clubs per a i en les famílies

3.- 3B.Clubs per a escoles i institut.

Per tant en resum la campanya Cooperis té la finalitat la promoció cultural d’actes públics, dels 3B.Clubs a Recursos Culturals i dels 3B.Clubs en famílies. Hi ha l’oferta d’implementació per una via del professorat de 3B.Clubs Associats en Grups d’alumnes per escoles i instituts amb un suport al professorat d’ajuts i cursos presencials i a distàncies.

1.1.- En la presentació de la DiM a associacions, pobles, barris i ciutats:

En primer lloc és la 3B.Piscina dels valors de les persones, dels pobles, dels barris i de les ciutats. Seguint l’esperit de campanyes, dels projectes i de les iniciatives d’Arcadi Oliveres. Es tracta de descobrir una necessitat cultural, social o una persona oblidada sigui viva o morta però important i significativa com Raül Abril a Porrera, Ramon Viñes a la Vilella Alta, etc o un tema comú de les persones com les Cases de la Vilella Baixa, el Dit de Riudecanyes o la Bombeta de l’Aleixar. L’important que persones testimonis i amb proves (diaris personals, fotos antigues, retalls de premsa de l’època, altres) expliquin el seu record propi o dels relats escoltats del seus pares/mares i/o avis/àvies. Primer a nivell més personal, es fan fotos per a elaborar un 3B.Tauler o 3B.Auca de fotos i es graven veus per als nostre programes de Cooperis Ràdios; després en un acte públic es presenta la campanya Cooperis, en què consisteix l’estudi dut a terme i s’obre un debat, amb conclusions i una crida a les famílies i a les associacions a constituir 3B.Clubs. Aquí procurarem provocar dilemes (L.Kolhberg) i els relats seran de tres estils (K. Egan): un mític per a infants, un romàtic per a adolescents (6-15 anys) i el tercer filosòfic i irònic (15- 20 anys i a partir de 20 anys).

1.2.- En la promoció dels 3B.Clubs a Recursos Culturals es proposa una sessió de com seria a partir dels continguts, ajuts i recursos que ofereix la biblioteca, el museu, el parc natural, la sala d’exposicions per poder fer visites en família en cultura de la DiM i practicant el +3B propi del lloc.

2.- En la promoció de 3B.Clubs en família primer es pregunta què els interessa o en què precisen ajut les famílies. En una sessió de pares i mares sols se’ls explica les avantatges i els inconvenients. Segons l’experiència d’enguany els pares i les mares s’han declinat pel Suport a les Tasques Escolars i l’Estudi a Casa (Suport a les TeC). A partir d’exemples els pares i les mares aprenen a manejar la cultura del DiM i a practicar el +3B. Que després ho poden aplicar en les visites a museus, a la biblioteca, a la sala d’exposicions o al parc natural en qualsevol sortida i excursió en família.

3.- En referència del 3B.Grups escolars es fa per oferta de cursos presencials de 30 hores i de distància de 100 hores de formació permanent del professorat, reconeguts a l’associació Ceradai pel Departament d’Ensenyament.

Anem a veure cada pas d’aprenentatge de la pràctica del +3B i l’aplicació del principi científic corresponent:

a.- La 3B.Font o font dels continguts i de les tasques a dur a terme sigui les tasques escolars de casa (TeC), sigui els del museu, etc. Aquí el jugador/a en treball personal genera afirmacions sobre les fonts sigui oral escrita, imatges, etc. De les afirmacions seguint a Paulo Freire genera preguntes amb respostes o bé narració escrita o bé vídeo curt, veu gravada per a la ràdio, etc.

b.- Amb els relats curts o amb les preguntes resposta ho escriu en targetes que denominem +B, o bé +B.Targetes o +B.cartes.

c.- El pas següent es aprendre en grups de tres el ritme de repartir cartes o +B de jocs a tres tombs, a tres torns fins completa una jugada de 27 jocs. Aquesta dinàmica li denomino dinàmica de la 3B.Sardana perquè s’assembla al pas i al ritme de la sardana. Es pot posar música de sardana de volum suau i de fons. Aquí en la 3B.Sardana o +0B s’aprèn l’agilitat de la dinàmica de rols i de torns en nusos de relacions socials, nuclis de competències bàsiques transversals i nexes de tasques i continguts (+ADN). Aquí hem de tenir en compte la Gimnàsia Cerebral i la preparació prèvia d’entrenament amb exercicis autònoms d’aquesta tècnica.

d.- Ara dominant el +0B passem a utilitzar les 3B.Targetes o 3B.Cartes i passem a la fase del +B . Tots els jugadors/es saben les preguntes i respostes. En cada joc un fa la pregunta i l’altra respon, un llegeix una narració curta i l’altre ho explica a la seva manera dient lo mateix. Si encerta  guanya un +B  que és la mateixa 3B.Targeta o 3B.Carta emprada. Les preguntes i respostes s’han de presentar segons les tècniques de la PNL: Percebre, sintonitzar, tècnica interrogatòria, definir amb exactitud el probelma i l’objectiu, l’acoratge, el reemmarcament i el trball en submodalitats.

Cada joc encertat guanya un +B. El sistema de puntuació és que cada tres +B, es guanya un +2B i cada tres +2B és guanya un +3B . Cada tres +3B , un és per a l’Estat organitzatiu o 3B.Club en concepte d’impostos i els altres dos els guanya cada jugador/a, que els pot canviar per la moneda pròpia del lloc. La +3B.Moneda que després es pot intercanviar amb permisos com a reforç positiu. (Principis cognitivo conductistes del reforç conductual)

Com l’objectiu són els valors de la zero zero 00 autoexclusió i el 3B el sistema de puntuació. Per això es denomina  003B+ADN en treball. Primer li vaig posar Zero euros Zero autoexlusió. Però al dir Zero Autoexclusió ja entenem tot allò que pot ser barreres com els euros.

Com a suport vaig dissenyar el tauler de rols que es troba en un altra article de Comental.

http://blocs.xtec.cat/comental/2013/04/13/6-els-principis-cientifics-en-relacio-a-laprenentatge-i-la-practica-del-3b/

El tauler de forma triangular es posa la base a la persona jugadora directiva impulsora de la tasca (DiT), les caselles de torn amb números 1, 2 i 3 és on es posa el +B guanyat per joc i tomb. Cada tres +B es passa una a les caselles A,B i C que són personals i es guanya +2B . Cada tres +2B és guanya un +3B que es posa a la casella 3B, que es comú a tot l’equip. Jugant amb el tauler de rols si en el torn no es fan les tres +B, sols dos o una +B, al girar el torn cap a l’esquerra el proper jugador/a rep els dos o un punt, que fa més ràpid el +2B. Penseu que en la fase d’aprenentatge, d’assaig i d’entrenament cada jugador/ pot rebre més punts que els altres.

e.- Ara passem a la fase de competició o co+competició que és coexitista és a dir per guanyar 3B.Monedes cal que els tres fem el castell, no ens equivoquem ningú. En aquesta fase es guanya si ho fem tots tres i puntuem els tres per igual. Com estem en la fase romàntica de Kieran Egan cal tenir en compte a nivell personal els punts aconseguits en el procés.

f.- A partir de els dificultats trobades per aconseguir el coexitisme poden dissenyar 3B.enginys de jocs de taula o de tauler. I jugar igualment com en les fases anterior, primer d’assaig i després per aconseguir el “coexistisme”.

Els 3B.CiMS:.

g.- Ara ja estem preparats per la 3B.competició en 3B.Clubs Associats o en 3B.federacions en trobades 3b.CiMS on es juga per equips i entre tres equips. Si es juga en tres equips a la vegada, el DiT de cada equip és el portaveu en els jocs dels tres equips. Es pot jugar al Bingobol o en altres formes per dinamitzar partits a tres equips. Cada equip que guanya es diu 3B.Castell. Cada tres equips que guanyen 3B.CiMS i tots els equips que han guanyat és diu 3B.Aplec.

Per això el tauler de rols té una casella pels punts d’equip jugant a tres equips i quan conseguim tres +3B li denominem 3Bol.

h.- A més en les trobades 3B.CiMS es fa intercanvi de +B, de +2B o enginys de jocs de taula i de tauler i dissenys de taulers de fotos o altres formes comunicatives.

En el proper curs escolar pensem arribar a la fase dels 3B.CiMS.

© Josep Maria Ferran i Torrent,  2013.