1. – Activitats de memorització.

Són les activitats que se centren sobretot en l’adquisició de vocabulari i dades (conceptes, fets, persones, taules de multiplicar, ortografia …) i que encara en la nostra era Internet segueixen sent imprescindibles a les persones: per pensar(pensem utilitzant ” nostre “vocabulari), per entendre el que llegim o ens diuen, per comunicar-nos, per buscar a Internet i entendre les seves aportacions …

En aquest context, per a cada assignatura i curs, el professor decidirà a principi de curs els 50 o 100 conceptes, processos, fets, personatges … que considera imprescindible que els seus alumnes memoritzin i integrin en els seus esquemes mentals (coneguin, comprenguin, utilitzin, sàpiguen explicar) a final de curs: serà la llista de vocabulari i dades imprescindibles. Com a opció també prepararà una segona llista amb les paraules i les dades que considera que tot i no ser imprescindibles si resultaria desitjable que els alumnes coneguessin (llista de vocabulari i dades desitjables). Els alumnes rebran a principi de curs aquestes llistes perquè tinguin clar què esperem que sàpiguen a final de curs.

I en cada sessió de classe es treballarà sistemàticament una part d’aquest llistat, realitzant múltiples i diverses activitats d’aprenentatge (individuals, grupals i col ·laboratives) orientades a la memorització d’aquests continguts: exercicis amb el glossari, centres d’interès, treball per projectes … Potser seguirem fent molts dels exercicis que “tradicionalment” s’han realitzat a l’escola, però a més es podran utilitzar tot tipus de metodologies (tradicionals o innovadores, amb o sense TIC), tenint en compte que l’objectiu és que l’alumnat comprengui , memoritzi, integri en els seus mapes mentals aquesta informació … i després la reconegui (en els textos i discursos orals ), la utilitzi (en pensar, en parlar, en realitzar altres activitats …) i sigui capaç d’explicar-la (definir cadascuna de les paraules d’aquest vocabulari, de manera adequada al seu edat i nivell educatiu).

Ja sabem que les persones recordem amb facilitat la informació que utilitzem sovint. Per tant hem de donar funcionalitat al vocabulari i les dades que els estudiants vagin aprenent mitjançant la realització de noves activitats (definicions alternatives, relacions, escriptura creativa …) que requereixin la seva utilització (funcionalitat i transferència dels aprenentatges), preguntes que exigeixin relacionar, reflexionar …

Moltes de les activitats d’aprenentatge orientades a la memorització de vocabulari i dades es realitzaran sense suports TIC, però la consulta i estudi dels continguts multimèdia i la realització dels exercicis autocorregibles dels llibres de text digitals i altres plataformes educatives d’Internet constituiran una gran ajuda per a professors i estudiants.

Són totes les activitats que suposen la realització d’una tasca (resoldre problemes, analitzar frases o processos, avaluar situacions o materials, planificar i desenvolupar projectes, realitzar síntesi, crear …). L’enfocament del currículum bimodal prescriu que els alumnes SEMPRE podran realitzar aquestes activitats pràctiques amb suport de la seva “memòria auxiliar”, és a dir, consultant els seus apunts, llibres, Internet ... El professor decidirà en cada cas que fonts d’informació es poden utilitzar.

L’objectiu és que els estudiants s’acostumin a treballar comptant amb aquests suports (apunts, llibres, Internet i altres eines TIC) que ja sempre estaran a la seva disposició en aquesta societat que li ha tocat viure. Això sí, les tasques tindran un temps determinat assignat i caldrà respectar-lo, de manera que els estudiants que no disposen en la seva memòria d’un vocabulari adequat i no tinguin una certa experiència en tasques similars … difícilment podran complir amb el treball dins el temps estipulat (buscar i trobar a Internet el seu temps).

Les activitats pràctiques amb suport documental de vegades es realitzaran individualment, per enfortir l’autonomia i autoconfiança dels estudiants, altres vegades seran grupals, per promoure l’ajuda mútua i el treball col·laboratiu. En qualsevol cas, en realitzar aquestes activitats, els alumnes no memoritzaran dades (els tenen a Internet) però si construiran noves experiències que deixaran rastre en la seva memòria i posteriorment el seu record reforçarà la seva autoconfiança i els ajudarà en la realització de futures tasques similars o amb alguna afinitat.

La realització d’una mateixa activitat en diferents contextos al llarg del temps els permetrà acumular experiències que aniran enriquint el mer “saber fer” (saber fer el que acabo d’aprendre o llegir en un manual) i els aniran proporcionant “criteri”per ajustar cada vegada millor el “fer” al context en què hagin d’actuar.

A més, la realització d’aquestes activitats pràctiques exigirà a l’estudiant l’aplicació de diverses habilitats cognitives (anàlisi, síntesi, raonament hipotètic-deductiu, valorar, explorar, seleccionar, crear, planificar …) amb el que desenvoluparà les seves capacitats intel.lectives i les competències bàsiques en general .

En aquest context, per a cada assignatura i curs, el professor decidirà a principi de curs les activitats pràctiques que considera imprescindible que els seus alumnes sàpiguen fer (llista d’activitats pràctiques bàsiques). Opcionalment també prepararà una segona llista d’activitats pràctiques avançades. Els alumnes rebran a principi de curs aquestes llistes perquè tinguin clar que esperem que sàpiguen fer a final de curs.

En el desenvolupament de les classes es podran aplicar tot tipus de metodologies(tradicionals o innovadores, amb TIC o sense TIC). Però també aquí la utilització dels recursos TIC ampliarà enormement (en quantitat, potencialitat didàctica i rellevància dels aprenentatges) el ventall de possibles activitats d’aprenentatge que podem oferir a l’alumnat.

Els plantejaments del currículum bimodal encaixen en el marc de la teoria conectivista de l’aprenentatgede George Siemens, que considera la necessitat que avui tenim de conèixer i connectar les canviants fonts d’informació: les dades que memoritzem poden quedar obsolets demà, en canvi les fonts d’informació adequades ens proporcionaran en cada moment la informació més actualitzada. “L’aprenentatge (definit com a coneixement aplicable) pot residir fora de nosaltres” (Siemens, 2004). El coneixement no només resideix en les persones, està dispers en múltiples fonts d’informació que els estudiants han d’aprendre a fer servir segons els seus interessos i necessitats.

En la mateixa línia es pronuncia el professor Manuel Àrea: “Davant de tanta informació, és més útil conèixer el procediment per obtenir en cada ocasió la informació més adequada, que no emmagatzemar dades per quan puguin ser útils” (Area, 2008).

D’acord amb la tipologia dual de les activitats d’aprenentatge que postula el currículum bimodal, es consideren dos tipus d’exercicis i exàmens:

3.1. – Exercicis i exàmens memorístics, per comprovar l’aprenentatge per part dels estudiants del vocabulari i les dades bàsiques de l’assignatura i la capacitat per explicar-los: llistats de vocabulari i dades imprescindibles i desitjables (el coneixement d’aquests últims permetran obtenir les notes més altes).

3.2. – Exercicis i exàmens pràctics amb suport de la “memòria auxiliar” (els estudiants podran tenir accés als seus apunts, llibres, Internet). Seran activitats del tipus: resolució de problemes, anàlisi gramaticals, comentaris de textos, síntesi de documents, relacionar fets i circumstàncies històriques … Es refereixen doncs a les llistes d’activitats pràctiques bàsiques i avançades. La realització d’activitats avançades permetrà obtenir notes més altes.

Caldrà realitzar els exàmens en un temps fix estipulat pel professor. Es recomana que els exàmens incloguin unes activitats pràctiques bàsiques (obligatòries per a tots) i altres activitats complementàries opcionals amb exercicis avançats (per als que vulguin optar a qualificacions de notable alt i excel.lent).

Com a proposta de partida, que cada professor s’ajustarà segons l’assignatura, curs i circumstàncies, per a l’etapa d’ensenyament obligatori suggerim que els exàmens memorístics (vocabulari i dades) suposin entre un 33% i un 50% de la nota de l’assignatura.

Disposant d’una permanent connexió a Internet, les “i-person” poden accedir sempre a les immenses fonts d’informació del ciberespai per buscar i trobar les dades que puguin necessitar en cada moment. Quan per exemple en veure una pel.lícula històrica volem situar un personatge en el seu context històric, a més d’ubicar en els referents històrics que recordem, ràpidament podem ampliar aquesta informació amb el nostre Smartphone o tauleta digital. Si som bons cercadors d’Internet (un dels aprenentatges clau que ha de garantir l’escola avui), en uns segons obtenim la resposta. Com diu Dolors Reig, “Internet es converteix en el nostre disc dur extern, el lloc on emmagatzemem moltes de les coses que abans només podíem memoritzar” (Reig, 2012). En aquest sentit, avui en dia Google s’ha convertit ja en una memòria externa sempre al nostre abast.

D’aquesta manera, canviem la manera d’aprendre: podem retenir la informació directament al nostre cervell o bé recordar que és a Internet (de vegades recordem fins i tot en quin lloc d’Internet està). Segons una investigació de Betsy Sparrow, professora adjunta de la Universitat de Columbia (Nova York) que publica la revista Science, com que Internet proporciona una mena de memòria col.lectiva, les persones renuncien recordar la informació què saben que poden accedir des de l’ordinador, però es preocupen en recordar on podran trobar-la (Sparrow et al., 2011). És a dir, tendim a emmagatzemar menys informació a la nostra memòria cerebral i a utilitzar Internet com a banc personal de dades, com “memòria auxiliar externa”. D’altra banda, seguim recordant al cervell les dades concretes de les qüestions que ens interessen.

I és que com apunta George Siemens: “La tecnologia està alterant (tornant a cablar) els nostres cervells. Les eines que utilitzem defineixen i modelen el nostre pensament. Molts dels processos manejats prèviament per les teories d’aprenentatge poden ser ara realitzats, o recolzats, per la tecnologia “. “Saber com i saber què estan sent complementats amb saber on (la comprensió de l’on trobar el coneixement requerit)” (Siemens, 2004). La canonada és més important que el seu contingut.

D’acord amb Siemens, si ja suposa un repte activar el coneixement prèviament adquirit en les situacions on es requereix, quan el coneixement que es necessita no és conegut l’habilitat de connectar amb fonts que ens ho puguin proporcionar resulta essencial. A mesura que el coneixement creix i evoluciona, la nostra habilitat per aprendre el que necessitem demà és més important que el que sabem avui, l’accés al que es necessita és més important que el que ja se sap. Per això, “l’alimentació i manteniment de les connexions és necessària per facilitar l’aprenentatge continu” i “l’habilitat de veure connexions entre àrees, idees i conceptes és una habilitat clau”. (Siemens, 2004).

En aquest context cal considerar que aquesta cerca d’informació a Internet sempre comporta un temps. Per això, malgrat aquesta permanent disponibilitat dels continguts d’Internet, per facilitar l’accés a les informacions (documents, enllaços, vídeos …), contactes(persones, xarxes …) i eines d’Internet que estiguin més relacionats amb les nostres activitats habituals, una bona opció serà anar construint un entorn en Internet (web, bloc, wiki …) on anem col.locant de manera ordenada tots aquests recursos a mesura que els anem trobant. Així, quan els necessitem, els podrem trobar y utilitzar ràpidament.