ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ INTERACTIVA

El cooperativisme competitiu és centra més en els resultats, és a dir en tots els resultats comprovables, no sols els que volem focalitzar, més que quan ho fem per objectius, que sols avaluem sols aquestos i deixem altres resultats sense la deguda atenció.

Primer partim de la dinàmica mental creativa per a generar tasques i jocs cooperatius. Cada persona dins de la dinàmica cal ser competent per a tenir èxit tot el grup. Mentre a la competència desleal és que precisem regles de jocs i àrbitres per poder jugar, ja que juguem a guanyar, a què el nostre èxit és fer perdre al company o al contrari. O al menys guanyem i veiem que altres perden. Si que les persones bones dins del competivisme també són honestes, però sempre un/a guanya i l’altra perd. I desgraciadament sempre són més els que perden que els que guanyen.

Des del Disseny Universal dels Aprenentatges aquest plantejament competitivista no és vàlid, és opcional en els esports i hauria de ser crim contra la humanitat en els negocis, però generalitzar-lo en l’educació i en l’ensenyament és segregacionista.

Davant del competitivisme monoexitista (èxit d’uns pocs) i classista (per classes de bons i dolents, de vàlids o d’exclosos, oblidats o rebutjats) tenim la nostra proposta de competitivisme coexitista i inclusor amb criteriologia plus polarista de la Dinàmica Mental Creativa (DMC).

Davant el competitivisme monoexitista de ser competitius sols guanyant uns sobre una majoria que perd i classista de classificar per bons i dolents o per poblacions necessitades, o per criteris fixes homogenitzadors. Nosaltres promovem una alternativa coexistista, sols guanyem si guanyem i tenim èxit tot el grup o tota la comunitat (com un castell humà o un aplec de sardanes), inclusiva sense classificacions, al contrari com més extrems polars siguin els grups  millor: més diferència d’edats, de capacitats, etc. i la curiositat per saber si podrem aconseguir junts el 3B.Cim i el 3B.Aplec és el millor pas cap a la cohesió i la inclusió social.

On els resultats a més de l’èxit extern és l’èxit mental de les persones participants. Entenen com a èxit mental els efectes mentals comunicatius, creatius i cooperatius en les seves competències bàsiques de totes les persones participants. Cercant l’objectiu d’arribar a no tenir necessitat d’àrbitres ni de cap mediació on el centre d’interès terminal és la negociació autònoma de les persones en les seves pràctiques d’iniciativa lliure (PIL).

Per analitzar la Dinàmica Mental Creativa (DMC) també podem recorre a les matemàtiques i emprar les metodologies científiques i matemàtiques en l’anàlisi de dades i en la seva interpretació i avaluació global.

La primera qüestió és que entrar en aquest món ens trobem els plantejaments  de la cooperació i de la teoria dels jocs més enfocats a la competència i als jocs estratègics no cooperatius. El sistema econòmic actual en crisi estava enfocat cap a la competitivitat, l’egoisme, l’oportunitat maliciosa, el consumisme i el capitalisme agressiu i especulatiu.

Però hi han experiències on la cooperació impera per sobre dels interessos individuals i egoistes.

És qüestió de cultura o de mentalització ?.

Hi ha quatre condicions que acostumen a ser necessàries per tal que es desenvolupi el comportament cooperatiu entre dos individus:

• L’existència de desitjos o necessitats compartides.
• La possibilitat de futurs encontres amb el mateix individu.
• El record d’encontres passats amb aquell individu.
• Un valor associat a futurs resultats.

Existeix la Teoria dels Jocs

La teoria de jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns. També pot ser definida com un estudi de les situacions de cooperació i conflicte entre dos o més jugadors i en què de llurs accions depèn la resolució del problema. La teoria de jocs és un camp d’estudi relativament jove. Primerament es va desenvolupar com una eina per entendre el comportament econòmic, però avui dia s’ha aplicat al comportament animal i al desenvolupament de les espècies per la selecció natural. Alguns exemples de la teoria de jocs, com ara el dilema del presoner, en què la decisió racional d’interès propi afecta negativament a tots els participants, són utilitzats en les ciències polítiques, l’ètica i la filosofia. Recentment ha rebut l’atenció dels científics informàtics atès que pot ser aplicat als camps de la intel·ligència artificial i la cibernètica.

Inventar un sistema que fomenti la cooperació és important per a nosaltres els educadors i/o comunicants. Per això mentalitzar a jocs de rols alternatius seqüencials, amb continguts i formes creades pels mateixos jugadors/es. Entrenar en l’agilitat mental de ser competent dins del grup en creixement comú cooperatiu. En els valors en la lluita de l’autoexclusió i de les seves diverses formes. Era per tant el meu repte. Una de les formes d’autoexclusió és la prioritat de valors, els mecanismes de defensa, la manca de cooperació i la indefensió apresa entre altres.

Caldrà demostrar aquesta hipòtesi de l’Anàlisi Decisòria Numèrica (ADN):

Un dels reptes immediats a portar a terme és demostrar que l’Anàlisi Decisòria Numèrica (ADN)  es troba dins de la Teoria de Jocs.  I consisteix en aconseguir agilitat mental d’apreciar en un sol criteri una doble valoració matemàtica de prioritat o de contingut important, ajuda a l’entrenament mental i fomenta la creativitat motivant l’agregació d’idees, d’iniciatives d’estratègies noves o de continguts conceptuals o procedimentals als diversos dilemes alternatius o inclusius d’una decisió. Mentre modifiquem els nombres en ADN , la massa mental creativa augmenta. El nombre de càlcul apreciatiu, la insatisfacció del nombre i la recerca d’enriquiment per a modificar el nombre motiva prescindir, recrear nous esquemes i reenriquir-los. On la veritable creativitat comporta cap a la cooperació mental (CoMental).

I l’Anàlisi Decisòria Numèrica  (ADN) es treballa dins del  +3B en el camp dels jocs cooperatius de les iniciatives i també en la campanya Cooperis en les propostes.

La proposta pública darrera de la campanya Cooperis.Cat és per exemple el projecte +Famílies condicionat a la participació al congrés d’educació de Tarragona com a ser candidat al premi Josep Vives de Tarragona. Aquestes propostes condicionen la seva publicitació i/o la seva confirmació per a poder ser acord de compromís per a la seva execució. Però sempre es fa valorant l’equació (Dcm) de sota, les variables, els factors i sempre mirar el resultat darrer: portar a  terme experiències conscients, organitzades i convençudes de la cultura de la DMC i del +3B.

L’equació és   D = C³.M.  On D té min. 04 i màx. 01  i  C³ com M tenen màx 08 i mín 05. Els nombres es redueixen segons el criteri de suma de dígits i 9=0.

El que compta són les persones i el seu grau de prioritat, es a dir de compromís. Més que la quantitat és millor la qualitat. On hi més d’una persona, siguin dos, tres o més de tres, l’estratègia de jocs cooperatius està més que justificada.

L’equació (Dc3m) diu que l’apreciació de la prioritat d’una decisió (D) està directament relacionada amb l’apreciació de productes apreciatius de les competències comunicatives, creatives i cooperatives (C³) sobre allò que hem de decidir i M com a enriquiment mental apreciat o massa mental o enriquiment del mapa de la Ment, és a la fi l’apreciació dels efectes mentals de la decisió en el seu contingut, en les persones implicades.

Què implica això? Ho s’impliquen o ens impliquem les persones a nivell personal, familiar, representants d’organitzacions del context i de l’entorn educatiu o els projectes que proposem no es poden tirar endavant. Aquí l’apreciació de prioritat i de la massa de compromís estan lligades. El temps i els recursos en aquesta equació no compten. Quan diem no tenim temps! és més aviat una barrera mental o un mecanisme de defensa. El temps i els recursos són barreres mentals que calen identificar, limitar, eliminar o superar. Per a donar prioritat a una decisió és qüestió de tenir l’ocasió per a viure un conflicte vital, cognitiu… que generi les competències C³ i la M. La prioritat de la decisió generarà el temps i els seus recursos. Cal tenir en compte que hi han moltes metes que no calen recursos per a decidir-les i començar a lluitar per elles.

Aquestes propostes que són variables d’investigació són plantejaments per a descobrir estratègies per avançar en societat cap a una millor cooperació, identificant les barreres mentals, els errors de les amenaces com de les debilitats, els punt forts i els punts febles. Després es fa una explicació i una interpretació per a fer propostes de millora i portar a la motivació d’introduir canvis en les normes i els procediments del diàleg social i cultural, més interrelacionat amb l’educació.