Author Archives: jordian

colors… i tecnologia…

Institut Nacional d’Estad?stica 

Que els colors ens transmeten coses… és indiscutible… des de sensacions a sentiments (més o menys fogosos/es…) … a mil i una cosa més… difícil de parlar-ne… no, per no tenir paraules… és qüestió de temps… i no disposem de tant com per escriure tot allò que en podríem dir… ni de tant com per a gastar-lo… amb tantes coses a llegir… de fet… el més ràpid… com sempre.. és el d’emprar el recurs fàcil… de fet, jo ho he fet (quan parlava de les sensacions o dels sentiments que ens provoquen els colors)… però avui no en parlarem de sensacions… ni de sentiments… ni del missatge més o menys ocults que ens transmeten els colors… avui toca parlar de color i música… però revestida d’arquitectura…

 >>>>> més…

 

Color Chart: Reinventing Color…

Reinventing Color, 1950 to Today

Color Chart addresses the impact of standardized, mass-produced color on the art of the past sixty years. Published to accompany the major exhibition at MoMA, this vibrantly illustrated volume presents forty-four artists—including Ellsworth Kelly, Gerhard Richter, Damien Hirst, and Sherrie Levine—who explore the double meaning of “ready-made color”: color bought off the shelf, rather than mixed on a palette, and color assigned by chance or arbitrary system rather than composed with traditional chromatic harmonies in mind. Includes 280 color illustrations.

Reinventing Color, 1950 to Today

Go to MoMA Exhibition

Color in Motion.

Color 
Una experiència animada i interactiva de la comunicació i el simbolisme del color…
Color
Color in Motion… Aquesta meravellosa pàgina no és res més… que la tesí de Mestratge en Disseny Gràfic per Computadors de Claudia Cortés a l’Institut Tecnològic de Rochester…
Res més… que una meravellosa “interface” creada amb el Flash de Macromedia (ara Adobe) amb la que podrem aprendre i practicar amb els colors i el seu simbolisme…. no la deixis escapar… entra i navega… i gaudeix!!!

…el cine era una máquina de ilusión…

Macondo

“Deslumbrada por tantas y maravillosas invenciones, la gente de Macondo no sabía por dónde comenzar a asombrarse […]

Se indignaron con las imágenes vivas que el próspero comerciante don Bruno Crespi proyectaba en el teatro con taquillas de bocas de león, porque un personaje muerto y sepultado en una película, y por cuya desgracia se derramaron lágrimas de aflicción, reapareció vivo y convertido en árabe en la película siguiente. El público que pagaba dos centavos para compartir las vicisitudes de los personajes, no pudo soportar aquella burla inaudita y rompió la silletería.

El alcalde, a instancias de don Bruno Crespi, explicó mediante un bando que el cine era una máquina de ilusión, que no merecía los desbordamientos pasionales del público. Ante la desalentadora explicación, muchos estimaron que habían sido víctimas de un nuevo y aparatoso asunto de gitanos, de modo que optaron por no volver a cine, considerando que ya tenían bastante con sus propias penas para llorar por fingidas desventuras de seres imaginarios”.

(Gabriel García Márquez, Cien años de Soledad )