Benvolguts amics:

Aquest  passat mes d’agost hem repartit, en paper,  les pàgines  del bloc per tal de  fer-vos  propera, aquesta  manera de treballar.  Només hem repartit  les còpies   a la gent que  érem a  la reunió   primera.  Haguéssim  d’haver pensat  amb  tota la gent que no  era a la reunió, però segur  que  li  interessa  el nostre propòsit.

Hi ha persones  que s’ha compromès a  treballar  i ha  triat  aspectes de la vida de colònia  interessants.  El Pepito Torrent  descriurà  les diferents  seccions de la fàbrica. Ens cal  molt aquest tipus de treball, per tal de  poder  reproduir el seu aspecte formal.  La Jesús Carrillo,  que ens ha fet arribar fotografies  precioses, també  molt  preuades  per les  persones   a recordar   i per  l’escenografia que hi ha en totes elles. Treballa  el tarannà  de les persones  durant la  Guerra Civil.  El Joan Català, posa en ordre  escrits  que fan referència al carrer  Cuartel  i
la Colònia en particular,  amb ulls d’adolescent  encuriosit. L’Antònia Guillaumet disposa de  fotografies  molt  valuoses pels  records  i experiències que li suposen. L’Antonio Visa

Al-Kanís   6 de setembre  2008

El Pere i la Maria  Rosa  ens han facilitat  aquesta  fotografia del seu casament.  Guaiteu  els nuvis, la gent, i l’entorn. Us en recordeu !!

Fotos  enviades  per Jesus Mingot.

Passen  els dies  a màquina  de de pressa, que volen. M’espanto  quan veig  que us he fet  arribar gairebé res  i que hi ha molta feina a fer.  La  feina tampoc ens perdona, com el genoll, i com  us deu de pasar a vosaltres, que  els dies volen. Li hem donat  moltes voltes  i  potser de tantes  possibilitats que hi ha, podem morir d’èxit. Volem dir que hem estat  valorant les maneres de comunicar-nos  i  la carta personal,  en  un full de paper  perquè  treballeu,  pot ser  pràctica. Imagineu que us posem una mica de deures i  passarem a  recollir-los  així que estiguin. En aquest full  escriviu  el que us surti, podeu acompanyar-ho d’imatges,  un record,  una aventura, una il.lusió, un desig, una descripció etc. Ho  penjarem  a la pàgina Amics de  la Colònia.  

http:// blocs.xtec.cat/colonia    Aquesta    podria ser una manera  molt  interessant  i ràpida  de comunicar-nos.  Vam dir  de fer  una berenar  o bé una trobada  que  haurem de portar  a terme,….

Hem tingut una  sorpresa  molt agradable, el Jesus Mingot ens  ha enviat dues fotografies  que són precioses. En una  tenim la processó  del Corpus, amb la senyoreta Mercè  Poch  i  molta canalla del poble i la colònia. El Federico, l’Enric, etc. molta gent menuda  i el carrer de davant que donava al portal. A l’altre hi ha la familia  Ros i Mingot, entranyable, al darrere es veu   un dels  tres  safareigs  que hi havia  a la colònia.  Joan Català  i Josep Subirada  Juliol 08

Els mesos se superposen  amb una velocitat boja. Hem tingut uns dies de pluja que ajudaran  a recuperar-nos de  la sequera passada.  La Colònia  segueix  dormint  dins de l’armari que  vàrem tancar  ja fa anys. Dormint és un dir, perquè  per a molts de nosaltres segueix més  desperta que mai.  No hauríem de deixar passar molt de temps  sense posar-nos les piles i arranjar  els nostre desig.  Aquest mes, potser millor els següent, ens  veurem  i  serà l’hora de  començar a recollir  material.  Escric de manera, potser superficial,  a modus d’agenda, o de recordatori que em faig i explico, per  tirar el projeccte endevant. Serveixi  com a  veu, que vol recodar-vos que encara  tenim una feina per  a fer. He trobat molt poques fotografies de la colònia, em generen tristesa i satisfacció a la vegada. Joan Català Codina. 

Som a l’Abril. Sembla que vol ploure una mica. Ja aniria bé, la terra  s’esquartera  de la sequedat i  les plantes  ho passaran magre. Nosaltres  igualment,  ja ens estem abarallant pel control de l’aigua, diners  a la fi, que és on anem a parar.  Suposo que els Amics de la Colònia  estaran  treballant de valent  amb els seus escrits i les seves  mirades  cap endins.

Dins nostre hi ha un arxiu potent  d’infinitud  de megues capaç de recrear  emocions, sentiments, paisatges, colors, olors… només cal aturar-se,  i obrir poc a poc, cada foto guardada.  Aquestes són fràgils,  delicades,  molt fines de cos, però enèrgiques de contingut. La Colònia  quan venia l’abril agafava el color pastel  amb que es pinten les arbredes, i l’aigua perdia poc a poc la gelor que les boires li havien encomanat.  La Colònia quan venia l’abril és farcia de pardals  i aus de tota  mena, estiuejants  compulsius, que no paraven  de  xerrar dels seus viatges i les seves dèries.  La Colònia  quan venia  l’Abril, respirava  alegre, per les envistes que el bons temps  portaria les caricies.  Joan Català

Dies de ventolades. Setmana Santa  s’esmuny  en els dies,  amb l’empenta del vent  sembla que marxa més de pressa.  La Colònia segueix  amb la seva dèria de  mantenir-se tot i les  trompades que dóna  la mateixa vida. És veritat que  la canalla  ha trencat  els pocs vidres  que quedaven a l’església  i per altra part, l’Ajuntament vol mantenir  la casa del director i ha  iniciat unes obres que  hauran de ser profitoses. La Colònia segueix  amb els desig   de deixar una petjada  que tingui marca. 

El carrer Cuartel  era una filera de cases arrenglerades.Cal Parés,Galan,  Cal Rall, Tragó. Corbins,  cal Sila, Maria i Juanito, cal Canari, Luque, cal Jordi, cal  Peron, el  cuartel, abans  la casa on vivia l’Oriol, … nom de  famílies que recordo amb afecte i  de cadascuna,   una traça de personalitat i història. Gent gran i jove,  petits i marrecs  encabits  en una isocefàlia  que feia  brollar  proximitat i confiança. El carrer Cuartel  era  una vehicle  en el temps,  acompanyat  de plataners  dirigit al nord,  abocat   a la sèquia que baixava  amb força. El carrer Cuartel portava   a  l’escola en una  cul de sac  generós, a la Fonteta  i per damunt d’un pontet de fantasia, comunicava  la Fàbrica  i el Frontó en  un paseig circular d’arbres i  parets. El carrer Cuartel  era important. Era l’avinguda  que veia pondre’s  el sol, de cara a cal Rometa, lluïa el blanc de les cases  amb el  verd dels oms  i dels plataners.

Al carrer Cuartel  les portes  no es tancaven,  com  les mans, que eren obertes  dia i nit,  i calia  només el bon temps, per  sortir  encara més enllà  de les estrelles. Era aleshores, que  feien cine al carrer,  crema  o  simplement ens menjàvem  les sopes   a l’acera  i corriem  sense saber que hi havia  moments difícils. Quan sonava la sirena els grans  recordaven potser les penes, però  ens estimaven  tant, que el seu desig  era oblidar  angunies.

Aquesta foto  és  al frontó.  Conec el meu pare, Miquel Català, el que  va mudat és el Parés  ? … Ja  m’ajudareu a  conéixer   els altres…. veieu  les reixes   de ferro ? i les pales de  fusta  ?…

Veig la   Maria Català,  germana del meu pare, la Delfina l’altra ?  la mare del Ramiro i el Danield de ca la Gran. ?… segur  que vosaltres les coneixeu. Al darrere  la  “secla” amb els saltadors, el frontó i la casa dels amos. Són al davant del brasal  que pasava per davant  del carrer  Cuartel.

“Amics de La Colònia”

El passat divendres 14 desembre ens hem trobat   gent de
La Colònia. No cal dir  que  hi havia  moltes ganes de   veure’ns,  de poder engegar el projecte de  fer alguna  cosa  que  deixi  memòria   d’ aspectes d’Al-Kanís. Les persones  que ens  hem  apropat som: Montserrat Fernández Moré,  Roser Visa Salort,  Pepita Botargues  Parés,   Tereseta Subirà Bañeres, Maria Rosa Fernández Moré,  Pere Arazona Barato,  Alicia Galan Torrelles, Oriol  Rodrigo Fernández, Pepito Torrent Garrofé, Mercè Pareja Bonilla, Rosario Calvera Pallàs, Benito Jové Codina, Maria Jesús Carrillo Hortet, Jordi Torrelles Català, Miquel  Torrelles Català, Maria  Hernández Hernández, Pilar Sancho Sanchís, Margarita Contreras Contreras, José Garrido Salmerón,  Joan Català Codina,  José Antonio Visa Salort,  Josep Ma. Fernández Guillaumet, Pilar Hernández Hernández,   Anna Fernández VIladrosa i    Sebastià  Dalmau Barral.El plantejament  de les coses  a fer  era senzill  donat           l’interès  per  deixar   alguna senyal de les nostres vivències a
La Colònia.  Entendre’ns  també havia de ser fàcil perquè  ens uneixen  sentiments  molt preuats que volem expressar. El Pepito Torrent, eloqüent com sempre,  ens va recordar la  gran nevada dels anys quaranta  per  atansar-nos   al  Sr. Joan  del portal, 
La Colònia  era una família ens molts aspectes. En  tenia ganes  que arribés aquest moment. 

La Maria Jesús  féu  la proposta  de portar  material  la propera vegada que en trobem, sabem  que ella  té   molta informació i facilitat per escriure  a alt nivell. El seu home Josep en sap molt de fotografia.    El Sebastià  Dalmau  ens diu  que  el Sr. Jové  tenia treball   fet referent a
La Colònia. El Joan  Català  insisteix  a fer una comissió  que  es dediqui   a organitzar  les nostres energies.  Fer una associació  ens ajudaria  a rebre alguna ajuda.  Suposo que més endavant, depèn  com vagin  les coses,  serà  més oportú  valorar aquests aspectes.Tenim  els sentiments  tan a flor de pell  que

la Maria  Rosa, ( artífex  de la  comunicació,   és la  responsable   en part, de la trobada)  diu que encara  ens cauran les llàgrimes.  És veritat que
la Colònia  ens afecta i que  com diu

la Mari  Hernández, és encara  casa nostra.L’Oriol Rodrigo, amb la discreció i  saber fer  que acostuma,     sembla que ens ajudarà  a  reconstruir  un possible cens  de la gent que  hem viscut  a la colònia. Ens aniria  bé  per fer  arribar  a més gent el nostre projecte. El Josep M. Fernández Guillaumet  i l’Anna, ens expliquen   un projecte similar al que  nosaltres  podríem fer.  Parlem  dels safareigs,  dels carrers, del Rometa,  de la fàbrica, dels  ferros, … hi ha tantes  coses  guardades que ens  fa una mica  de  cosa  treure-les del record, però  ens cal  fer-ho   per  ajudar  i ajudar-nos   a millorar, encara que només sigui un polsim,  l’existència.
La Roser recorda  anècdotes interessants del pont del portal.   El Benito i
la Rosario  ens mostren  molt interessats, com cadascú de nosaltres  a  treballar  per  deixar alguna cosa.  
La Tereseta i la  Pepita  amb la seva presència  i mirada ens donen  el suport  i  el seu record  més  ampli en el temps, pels anys   llargs que  hi han viscut açla Colònia.    Feia goig veure germans,  el Miquel i el Jordi,la  Maria Rosa  ila Montserrat,  el Visa i
la Roser,  també el Pere  i la Pilar ens feien costat.  El resum  de com hem quedat podria  dir: Quan vingui el bons temps, ens tornarem a trobar.  Març, Abril, ?… fins  llavors  cal treballar  en allò que  cadascú   s’hi  vegi  capaç :    escriure anècdotes,  històries,  buscar fotos,  papers  de
la Colònia,  fer córrer la veu a amics de
la Colònia  que no saben de la nostra  il·lusió… i  com que  som  bastant  a la vora,  ja ens anirem  dient les coses… sembla  que l’objectiu de  fer un llibre  és  engrescador  per a tothom.  A més de  les persones  que ens coneixem,  també ens podem comunicar per  http:// blocs.xtec.cat/colonia   us portarà  a una pàgina  on hi haurà  penjat  els articles  i comentaris que anem fent. Benes Festes  de Nadal!!