Els mesos se superposen  amb una velocitat boja. Hem tingut uns dies de pluja que ajudaran  a recuperar-nos de  la sequera passada.  La Colònia  segueix  dormint  dins de l’armari que  vàrem tancar  ja fa anys. Dormint és un dir, perquè  per a molts de nosaltres segueix més  desperta que mai.  No hauríem de deixar passar molt de temps  sense posar-nos les piles i arranjar  els nostre desig.  Aquest mes, potser millor els següent, ens  veurem  i  serà l’hora de  començar a recollir  material.  Escric de manera, potser superficial,  a modus d’agenda, o de recordatori que em faig i explico, per  tirar el projeccte endevant. Serveixi  com a  veu, que vol recodar-vos que encara  tenim una feina per  a fer. He trobat molt poques fotografies de la colònia, em generen tristesa i satisfacció a la vegada. Joan Català Codina.