La meva Colònia d’Al-Kanís, més ben dit la nostra Colònia, perquè tota la gent que hi hem viscut la sentim nostra i la portem dins del cor.  La família de part del meu pare vivien a la Colònia  i li deien  la casa del cal Torrent.

El meu germà gran i jo van néixer a la Colònia, a la casa n. 10 i el meu germà petit va néixer a Lleida i sempre ha viscut  a la Colònia  fins ara. Hi ha una petita capella molt acollidora i bonica, llàstima que ara estigui en ruïnes,  jo  sento una gran  pena  perquè  allí ens van batejar,  vam fer la Primer Comunió  i jo m’hi vaig casar. Tenia l’esperança que l’haguessin arreglat. Encara recordo les processons del Corpus  i els altars  tan bonics que feien la gent..

La Tere i la Pepita el dia de Corpus. . Any 1958 L’altar  era el de la casa dels Amos.Fotografia de la Sra. Pepita Torrent

 La processó  sortia de la capella fins el carrer Cuartel , allí  giraven i tornaven a la capella. Doncs si, a la Colònia hi havia una  caserna de  la Guàrdia Civil, per anar al col·legi  hi  passàvem  pel davant, on sempre hi havia un  guàrdia  civil a la porta i  de vegades  ens gastava bromes.  A  la caserna,   hi vivia   la dona d’un guàrdia  que era modista  i recordo que ens feia els vestits, i també els de la Primera Comunió, a vegades jugàvem amb les seves filles  i ens amagàvem  dins de la caserna.

A la Colònia també  hi havia un col·legi  i que la mestra es deia Srta. Margarita. Quan va jubilar-se  la va reemplaçar  una altra senyoreta que es deia Mercè,  de vegades pujava de Lleida  fins la Colònia en bicicleta.

El col·legi era ple,  érem  molta colla de nenes i nens . A l’hora del patí jugàvem al frontó, quan teníem set, anàvem a  beure aigua a la Fonteta. Passàvem per  una porta  que anomenàvem La Porteta, de vegades  trobàvem   treballadores de la fàbrica  que hi  anàvem a omplir els sellons. L’aigua d’aquesta font era molt fresca. També jugàvem a la vora de la Fonteta, que era plena d’arbres i ens  hi podíem amagar.Al cap d’uns anys van fer un altre col·legi, per nens  més petits i que tenien una senyoreta que es deia Remei. La recordo amb molt afecte  perquè era molt  carinyosa   amb tothom  sobretot  amb els petits.Al estius  recordo que fèiem  revetlles  al frontó  quan era Sant Joan  i Sant Pere.  Adornaven  el frontó amb  serpentines de colors. Hi acudien  gent de Rosselló i d’altres pobles  del costat.  Venia el Baldomà amb el seu camió a vendre begudes  i ens ho passàvem molt bé.

Quan feia molt calor anàvem nois i noies  a banyar-nos a les Comportes, també hi venien  nois i noies de Rosselló,  érem   amics  i ens explicàvem  acudits.  Amb un d’aquest nois ens vam fer nuvis  i al cap d’uns anys  ens casarem. Ell no era d’aquí, era de  Granada, de Loja.  Van venir a viure  aquí  a Rosselló, que és on  hi vivien aleshores.

 

 Boda de la Pepita  amb el Bernardo. Els seus pares Sr. Santiago  i la Sra. Isabel.

A la Colònia hi va venir   a viure molta  gent  de fora, per treballar  a la fàbrica de fil. Una de les famílies  tenien  deu filles  i al cap d’un temps  van tornar a marxar , però el temps que vam viure  a la Colònia  ens vam fer molt amigues  i amb una d’elles  encara hi tinc contacte. A l’estiu  ells venen a veure’ns  i després hi anem nosaltres. ës molt bonic poder conservar l’amistat. Ell són la família  Molina.

A la casa on hi vivia jo, la n. 10  hi vivien  dos famílies. El meu pare, Santiago, era  germà del tiet Pedro  i la meva mare Isabel, germana de la tieta Manolita . Eren dos  germans casats amb dues germanes. Érem  nou persones  amb l’avi, que va venir de Port Bou a viure a la Colònia.  Les mares  eren de Port Bou, la  meva cosina germana, la Tere va néixer  a la Colònia, en una casa dins de la fàbrica. A la casa del n. 10 hi vam viure  molts anys  juntes, anàvem a  l’escola  juntes també  i seiem  una a la vora de l’altra. El meu germà gran Enric era molt tremend, a mi ningú no em podia  ni tocar, doncs l’Enric  sempre em defensava  i li tenien por. Feia dolenteries  de canalla, darrere de casa hi havia els  corrals, on molts  veïns  hi tenien  animals.  La meva padrina  també tenia animals al corral.  El meu germà   s’enfilava per les teulades  i  agafant els ous que havien post  les gallines,  els hi feia un foradet i  se’ls bevia, deixant  l’ou buit  al seu lloc.  Quan les dones anaven  a plegar els ous  els trobaven  alguns de buits  i s’enfadaven  molt,  i deien. “ .. ja haurà sigut l’entremaliat de l’Enric “. No deixava  tampoc tranquils els nius  dels moixons, fent-los malbé. Quan va començar a treballar  ho feu a la  fàbrica i  treballava de mecànic  a la Manyeria. A la tarda, anava a Rosselló  a buscar   les cartes de la Colònia i les repartia.

 

Fotografia de l’Enric Torrent  al carrer del Davant.

El meu pare portava un camió  i anava a buscar les fabricantes. Les anava a buscar a Vilanova  de Segrià, Benavent, Torrefarrera  i Rosselló. També  les  havia de retornar al seus llocs.

Darrere de la fàbrica hi havia uns trossos que els amos  deixaven als treballadors  per plantar hortalisses  i més amunt seguint  el camí  encara hi havia la Torre de la Llet.

D’aquesta Torre me’n recordo  que venien fins la Colònia  a vendre la  llet cada dia . Ens la portaven  molt de matí. Quan era de nit i anàvem  a dormir, no tancàvem  les portes, tot el dia eren obertes  de la tranquil·litat  que hi havia. Quan era estiu,  de nit preníem  la fresca al carrer, els grans  xerraven de les  seves coses  i nosaltres els més petits, jugàvem  fins molt tard.

Al davant de les cases  hi havia arbres  molt grans i també de petits. A la tarda  buscàvem la  seva ombra. També hi havia un safareig molt gran  on totes  les dones anaven a rentar la roba.  Recordo que jo, amb la meva mare havíem  anat a  rentar  al darrere  del cuartel  on hi havia també un safareig  on rentaven les dones dels g guàrdies civils.  Darrere del cuartel també hi havia una font. Hi omplíem l’aigua dels sellons  i galledes  que  eren metàl·liques. Calia fer alguns viatges per tal de tenir  aigua per  cuinar  i  rentar-nos, doncs a les cases en aquella època no hi havia aigua corrent.

Quan vaig tenir l’edat de treballar  vaig entrar a la fàbrica de fil . Primer  d’aprenenta  i al cap de no massa temps ja portava tres màquines  continues. HI treballàvem  molt gent ,  eren tres els torns : matí, tarda i nit.

Davant de la fàbrica hi havia una gran arbreda  i també algun pi.  Que n’era de bonica  aquesta arbreda i  quins records que tinc de la meva Colònia   d’Al-Kanís  com era abans, de tota la gent que hi vivia, com una gran família  i ens ajudàvem  uns als altres.

De tant en tant vaig a la Colònia  i em passejo, ara només  hi ha unes quantes cases. Tanco els ulls  i la veig  com era abans  la nostra Colònia,  Mai l’oblidaré.!!

Per Pepita  Torrent.