“Amics de La Colònia”
El passat divendres 14 desembre ens hem trobat gent de
La Colònia. No cal dir que hi havia moltes ganes de veure’ns, de poder engegar el projecte de fer alguna cosa que deixi memòria d’ aspectes d’Al-Kanís. Les persones que ens hem apropat som: Montserrat Fernández Moré, Roser Visa Salort, Pepita Botargues Parés, Tereseta Subirà Bañeres, Maria Rosa Fernández Moré, Pere Arazona Barato, Alicia Galan Torrelles, Oriol Rodrigo Fernández, Pepito Torrent Garrofé, Mercè Pareja Bonilla, Rosario Calvera Pallàs, Benito Jové Codina, Maria Jesús Carrillo Hortet, Jordi Torrelles Català, Miquel Torrelles Català, Maria Hernández Hernández, Pilar Sancho Sanchís, Margarita Contreras Contreras, José Garrido Salmerón, Joan Català Codina, José Antonio Visa Salort, Josep Ma. Fernández Guillaumet, Pilar Hernández Hernández, Anna Fernández VIladrosa i Sebastià Dalmau Barral.El plantejament de les coses a fer era senzill donat l’interès per deixar alguna senyal de les nostres vivències a
La Colònia. Entendre’ns també havia de ser fàcil perquè ens uneixen sentiments molt preuats que volem expressar. El Pepito Torrent, eloqüent com sempre, ens va recordar la gran nevada dels anys quaranta per atansar-nos al Sr. Joan del portal,
La Colònia era una família ens molts aspectes. En tenia ganes que arribés aquest moment.
La Maria Jesús féu la proposta de portar material la propera vegada que en trobem, sabem que ella té molta informació i facilitat per escriure a alt nivell. El seu home Josep en sap molt de fotografia. El Sebastià Dalmau ens diu que el Sr. Jové tenia treball fet referent a
La Colònia. El Joan Català insisteix a fer una comissió que es dediqui a organitzar les nostres energies. Fer una associació ens ajudaria a rebre alguna ajuda. Suposo que més endavant, depèn com vagin les coses, serà més oportú valorar aquests aspectes.Tenim els sentiments tan a flor de pell que
la Maria Rosa, ( artífex de la comunicació, és la responsable en part, de la trobada) diu que encara ens cauran les llàgrimes. És veritat que
la Colònia ens afecta i que com diu
la Mari Hernández, és encara casa nostra.L’Oriol Rodrigo, amb la discreció i saber fer que acostuma, sembla que ens ajudarà a reconstruir un possible cens de la gent que hem viscut a la colònia. Ens aniria bé per fer arribar a més gent el nostre projecte. El Josep M. Fernández Guillaumet i l’Anna, ens expliquen un projecte similar al que nosaltres podríem fer. Parlem dels safareigs, dels carrers, del Rometa, de la fàbrica, dels ferros, … hi ha tantes coses guardades que ens fa una mica de cosa treure-les del record, però ens cal fer-ho per ajudar i ajudar-nos a millorar, encara que només sigui un polsim, l’existència.
La Roser recorda anècdotes interessants del pont del portal. El Benito i
la Rosario ens mostren molt interessats, com cadascú de nosaltres a treballar per deixar alguna cosa.
La Tereseta i la Pepita amb la seva presència i mirada ens donen el suport i el seu record més ampli en el temps, pels anys llargs que hi han viscut açla Colònia. Feia goig veure germans, el Miquel i el Jordi,la Maria Rosa ila Montserrat, el Visa i
la Roser, també el Pere i la Pilar ens feien costat. El resum de com hem quedat podria dir: Quan vingui el bons temps, ens tornarem a trobar. Març, Abril, ?… fins llavors cal treballar en allò que cadascú s’hi vegi capaç : escriure anècdotes, històries, buscar fotos, papers de
la Colònia, fer córrer la veu a amics de
la Colònia que no saben de la nostra il·lusió… i com que som bastant a la vora, ja ens anirem dient les coses… sembla que l’objectiu de fer un llibre és engrescador per a tothom. A més de les persones que ens coneixem, també ens podem comunicar per http:// blocs.xtec.cat/colonia us portarà a una pàgina on hi haurà penjat els articles i comentaris que anem fent. Benes Festes de Nadal!!
Jo també soc de La Colonia, la meua padrina Antonieta la “Sila” i el Padrí Ramon vivien al n. 21 del carrer del “Cuartel” on he viscut una infantesa joiosa. Per poc que m’hi posi, evoco amb melangia sensacions, sorolls i sentiments que m’acompanyaran per sempre.
També el meu fill Antoni s’en va anar d’aquí, ho varem triar per que era un dels llocs on havia viscut i gaudit de la seva curta vida.
No sé com, però voldria contibuïr a conservar un xic la memòria d’un indret i uns anys que son la meva pròpia història i la de la meva família.
Comptem amb tu, només ens cal i és molt, els teus records i les teves experiències. Pots començar a escriure…. el llibre a fer ha de recollir el que nosaltres desitgem. A través d’un text molt personal també hi pot sortir aspectes descriptius… tu mateix. Fes córrer la veu… a la colònia volem fer un llibre !!
Jo no sóc de la Colonia, però em sembla genial aquest projecte que heu engegat, aquesta il.lusió que teniu…
Quan tingueu el llibre ja en publicareu alguna coseta pels internautes.
Gràcies
Magda B
No sóc cap “ROBOTA “
Em fa goig que hi hagis pensat. Cal tenir sempre algun desig. Que surti publicat un llibre de Colònia em faria molta gràcia, però veurem… Robota no se què vol dir, potser he fet algun comentari? Joan Català
Hola,
Trobo que és una molt bona idea, deixar constancia de vivencies i anecdotes de gent que van conviure dins cada familia i tot plegats formant una gran familia.
La meva sorpresa ha estat en veure que al anomenar la gent de la colonia falten els meus pares i padrins i algun altre vei que la mare extranya que tampoc se l´anomeni. En fi! a casa meva hi ha moltes fotos d´aquella época i els records inolvidables que han marcat l´infantesa de la meva mare.
Moltes gràcies i sort!
JOANA