LA COLÒNIA   per Francesc SUBIRÀ

Recordo ser petit…i rebotit…i poder saltar furtivament, (sentint una mena de petit triomf!), a través de la finestra del menjador de casa els padrins…cap al carrer de plataners…tan alts….tan grans…d’olor tan intensa!

Recordo el raconet que separava la casa dels Nieto amb la dels padrins, com un territori de joc privat…amagat…humit…divertidament ressonant…com estar dins un tub….on cridar esdevenia joc…on les corrents d’aire arremolinaven les fulles dels arbres i la sorra…tot fent-les girar i levitar cap endalt…creant petites galàxies a tardor…(-com podia ser això?-)

Recordo esperar amb timidesa…(i espiar amb curiositat…!) l’aparició dels caps foscos i dels cabells espessos i arremolinats que sabia sorgirien sobtadament des de la finestra tan dalt…, la mescla d’exclamacions,  d’aparicions i desaparicions enjogassades…aquell fet i amagar que em dedicàvem des de dalt del seu món…

quants eren?…que dormien en llitera?…hi havia noies?…n`hi havia de grans…que ja eren homes!…i n’hi havia de més petits…. potser els únics dels qual recordo el nom…com el Jesús…quin personatge!…trempat com ell sòl!….

Francesc Subirà Català

Nov 2008