Som a l’Abril. Sembla que vol ploure una mica. Ja aniria bé, la terra  s’esquartera  de la sequedat i  les plantes  ho passaran magre. Nosaltres  igualment,  ja ens estem abarallant pel control de l’aigua, diners  a la fi, que és on anem a parar.  Suposo que els Amics de la Colònia  estaran  treballant de valent  amb els seus escrits i les seves  mirades  cap endins.

Dins nostre hi ha un arxiu potent  d’infinitud  de megues capaç de recrear  emocions, sentiments, paisatges, colors, olors… només cal aturar-se,  i obrir poc a poc, cada foto guardada.  Aquestes són fràgils,  delicades,  molt fines de cos, però enèrgiques de contingut. La Colònia  quan venia l’abril agafava el color pastel  amb que es pinten les arbredes, i l’aigua perdia poc a poc la gelor que les boires li havien encomanat.  La Colònia quan venia l’abril és farcia de pardals  i aus de tota  mena, estiuejants  compulsius, que no paraven  de  xerrar dels seus viatges i les seves dèries.  La Colònia  quan venia  l’Abril, respirava  alegre, per les envistes que el bons temps  portaria les caricies.  Joan Català