aula de musica

La freqüència de l’ona generada està relacionada amb la longitud de la columna d’aire -en el cas dels que en tenen, que són la majoria- i la forma de l’instrument. El timbre de cada instrument varia en funció de la seva construcció i la manera de fer-ne vibrar l’aire.

Pel que fa a la pràctica musical i a la composició, s’acostumen a classificar en dos grans grups:

• Instruments de metall, com ara la trompa, el trombó, la trompeta i la tuba.
• Instruments de fusta, com ara el clarinet, la flauta, l’oboè i el saxòfon.

Cal tenir en compte, però, que aquesta classificació no fa referència, realment, al material amb el qual està construït l’instrument sinó al tipus d’embocadura.

Per a una classificació més sistemàtica, aquests instruments es poden classificar en:

• Instruments de tubs, com per exemple la flauta.
• Instruments de llengüeta lliure, com per exemple l’harmònica i l’acordió.
• Instruments sense tubs ni llengüetes, com per exemple els brunzidors.

Cal fer esment que, per a alguns, els instruments de llengüeta lliure són considerat idiòfons en tant que allò que vibra és el propi ressonador (la llengüeta).

Els instruments de tubs s’acostumen a classificar en primer lloc segons el tipus d’embocadura:

• De bisell, com per exemple les flautes.
• De llengüeta simple, com per exemple el clarinet.
• De llengüeta doble, com per exemple la gralla.
• De broquet, com per exemple la trompeta.

Els instruments de broquet són els que normalment es classifiquen com a Instruments de metall, i els que tenen els altres tipus d’embocadures, com a Instruments de fusta.

També es poden classificar segons que l’aire s’introdueixi en l’instrument bufant directament (flabiol, trombó) o amb alguns mecanisme (cornamusa, orgue, harmònium, acordió). En aquest segon cas poden tenir teclat o no.

Igualment es poden classificar segons que tinguin un sol tub (xeremia), o diversos ((sac de gemecs, flauta de pan).

En el cas que tingui un o més tubs, normalment algun d’aquests tubs pot fer diverses notes; i hi ha diversos mecanismes per modificar les notes. Pot ser que el tub tingui forats (oboè), que tingui un mecanisme que permeti escurçar o allargar la llargada del tub (trombó de colissa) o que tingui un altre mecanisme que, per mitjà de pistons (trombó de pistons) o vàlvules (trompa) permeti desviar l’aire per tubs de llargades diverses.

Aquest tub, encara, pot ser de perforació cilíndrica, o cònica, o mixta.