Mientras la figura de Oscar Schindler  era aclamada por medio mundo gracias a Steven Spielberg que se inspiró en él para hacer la película que conseguiría siete Oscar en 1993 narrando la vida de este industrial alemán que evitó la muerte de 1.000 judíos en los campos de concentración, Irena Sendler seguía siendo una heroína desconocida fuera de Polonia y apenas reconocida en su país por algunos historiadores, ya que los años de oscurantismo comunista habían borrado su hazaña de los libros de historia oficiales. Además ella nunca contó a nadie nada de su vida durante aquellos años.

Sin embargo, en 1999 su historia empezó a conocerse y fue, curiosamente gracias a un grupo de alumnos de un instituto de Kansas y a su trabajo de final de curso sobre los héroes del Holocausto. En su investigación dieron con muy pocas referencias sobre Irena, sólo había un dato sorprendente: había salvado la vida de 2.500 niños Cómo es posible que apenas hubiese información sobre una persona así? Pero la gran sorpresa llegó cuando tras buscar el lugar de la tumba de Irena, descubrieron que no existía porque ella aún vivía. Sus últimos años  residió en un asilo del centro de Varsovia en una habitación donde nunca faltan ramos de flores y tarjetas de agradecimiento procedentes del mundo entero.

Un personatge nou, diferent, lleugerament inquietant i veritablement alliberador. La Lisbeth Salander t’aporta una dosi nova d’aire fresc i una sensació immediata que les coses, malgrat tots els problemes, totes les contrarietats i autèntiques injustícies,en mans d’una dona, joveneta, físicament menuda i exenta de qualsevol glamour…en mans d’ella, dèiem, poden ser solucionats.

Un caràcter complicat, una personalitat difícil i amb serioses dificultats per relacionar-se. Funciona des d’una món atribuït bàsicament als homes: una jacker informàtica que trenca amb tot i que amb una habilitat increïble aconsegueix resoldre problemes impossibles…

Lluita, es defensa legítimament; ataca els qui la ofenen i es converteix en la justiciera de totes les dones que pateixen alguna vexació o humiliació per part dels mascles, en el seu entorn.

Una se sent una mica en deute amb una noieta que funciona des de la discreció, passant desapercebuda, malgrat un aspecte completament provocatiu i transgressor, però volent simplement que la deixin en pau i que se n’oblidin de la seva existència , per tal de poder viure i fer el que a ella li doni la gana, simplement.

Amb la Lisbeth Salander lluitant contra homes brutals, venjant-se de verdaderes barbaritats i defensant a mort la seva mare, víctima de maltractaments per part del seu pare..

La Lisbeth és un personatge extrem, exagerat, desmesurat, si voleu…però s’agraeix que sigui una dona qui, per un cop, en el món de la ficció, prengui les regnes de la seva vida i utilitzi el seu potencial d’intel·ligència i de fortalesa més que per seduir o per enamorar, per reconduir la seva vida i per vèncer els qui fan mal les dones i a ella mateixa.

Un personatge dur que serveix per demostrar que, des de la literatura, també la dona pot ser lliure.

Us presentem un vídeo simpàtic i curiós.

QUÈ ENTENEM PER COEDUCACIÓ?

La igualtat d’oportunitats, també coneguda com coeducació.  Aquesta definició comporta, per una banda, el reconeixement de la coeducació com a contingut curricular, com a objecte d’ensenyament i d’aprenentatge en el sistema escolar. Al mateix temps, aquesta definició estableix que el tractament de la coeducació es realitzi d’una manera transversal, que “travesse” les àrees curriculars al llarg dels diferents nivells educatius.