1-OBJECTIU

Observar la formació de cristalls de sal.

2-MATERIAL

        –      Vas de precipitats

–       Proveta

–      Cristal·litzador

–      Embut

–      Paper de filtre

–      Espàtula

–      Vareta de vidre

–      Balança

–      Aigua

–      sal

3-PROCEDIMENT

      1.    Posa 100 mL d’aigua en una proveta.

2.    Afegeix 35 grams de sal a l’aigua. Barreja-ho bé amb una vareta de vidre fins que la sal quedi ben dissolta.

3.    Com que hi haurà sal que no s’haurà dissolt, filtra-la en un paper de filtre. Vés abocant la dissolució en l’embut on hi ha el paper de filtre i  espera que s’acabi de filtrar. La sal sobrant quedarà al paper de filtre.

4.    La dissolució que obtinguis posa-la en un cristal·litzador.

5.    D’aquí a una setmana podràs veure que s’han format cristalls de sal.

4-RESULTATS

1. Material:

–       Dos vasos de precipitats

–       Vidre de rellotge

–       Fil de cotó

–       Dos clips

–       Sal

–       Aigua

       2.    Procediment:

–       Prepara una dissolució saturada de sal en aigua calenta.

–       Omple els dos vasos de precipitats amb la dissolució preparada.

–       Posa el vidre de rellotge entre els dos vasos de precipitats.

–       Lliga un clip a cada extrem del fil de cotó.

–       Posa el fil en els dos vasos de manera que un tros quedi penjant sobre el vidre de rellotge.

El procés trigarà uns dies a completar-se

 3.    Resultats:

Deixeu el vostre comentari sobre el pla Inuncat; expliqueu breument què és aquest pla i doneu-ne la vostra opinió personal.

Us adjunto l’enllaç.

PRÀCTICA Nº 10

DISSECCIÓ DE L’ ULL DE UN MAMÍFER

 INTRODUCCIÓ

Els ulls són fotoreceptors que transformen la llum en impulsos nerviosos. Estan situats a les cavitats orbitàries del crani. Cada un està format per un globus ocular, annexes oculars de protecció (celles, parpelles, pestanyes, …) i vies òptiques. En ell s’insereixen sis músculs (quatre rectes i dos oblics) que permeten el moviment.

La capa més externa del globus és l’ escleròtica. En ella s’insereixen els músculs, i la seva part anterior és la còrnia. A sota d’aquesta hi ha la coroides, molt vascularitzada per alimentar a la retina, que és la capa interior fotosensible, que conté les cèl·lules receptores, cons i bastons. La informació es trasllada al cervell pel nervi òptic.

La quantitat de llum que arriba a la retina està regulada per l’ iris, i la imatge es projecta amb  nitidesa gràcies al cristal·lí, que varia el seu gruix mitjançant els músculs ciliars. A l’interior del globus es troben l’ humor vitri y l’ humor aquós, transparents per deixar passar la llum fins la retina.

MATERIALS

• Cubeta de dissecció
• Bisturí
• Tisores
• Pinces de dissecció
• Placa Petri
• Globus ocular

PROCEDIMENT

Extreu tot el greix possible del voltant de l’ull, sense tallar el nervi òptic. Identifica les estructures externes de l’ull: escleròtica, còrnia, iris, pupil·la, músculs extraoculars i nervi òptic.

1. Divideix el globus ocular en dues meitats, de forma paral·lela a l’ iris. Comença amb el bisturí y continua amb les tisores. Recull l’ humor vitri en una placa Petri.
2. Posa  aigua (dos dits) en la cubeta de dissecció i col·loca en ella les dues meitats del globus ocular, amb la concavitat cap amunt. Observa  l’interior amb l’ ajuda de l’agulla i les pinces.
3. Desprèn el cristal·lí amb l’ ajuda de les pinces. Col·loca’l sobre una placa Petri i observa a través seu un text.

QüESTIONS

1- Després d’ identificar totes les estructures, en l’esquema següent anomena tots els elements assenyalats.

2- Com és la imatge que veurem al mirar a través del cristal·lí? Quina funció té el cristal·lí en el globus ocular? En quina malaltia s’ha de treure el cristal·lí?

3- Hauràs observat que en la meitat posterior de l’ull  la retina es desprèn en tota la seva extensió, excepte per un punt. Què marca dit punt? Com s’anomena? Com és la visió en dit punt?

4- En la retina existeixen dos tipus de cèl·lules fotoreceptores: els cons i els bastons. Busca informació sobre elles i indica la seva funció.

5- Per què tenim dos ulls, si ambdós apunten cap endavant?

6- Busca informació sobre els principals defectes visuals: miopia, hipermetropia i astigmatisme.

Fotografies de la pràctica realitzada al laboratori:

COM LA NEUROLOGÍA AVANÇA AMB LA TECNOLOGÍA

Cada dia, la tecnologia es desenvolupa més i més i s’escampa a més àrees de la ciència. Avui en dia, fins i tot ha arribat al camp de la neurologia. Gràcies als avenços de la tecnologia ara coneixem més el cervell i el podem tractar de diferents maneres. A més també es pot aplicar la tecnologia al sistema de funcionament d’hospitals en vers la neurologia. Per exemple:

• Gràcies a la tecnologia s’han pogut investigar malalties que no coneixíem com per exemple el cas d’una dona que sofria dolors que van ser declarats intractables. Tot i així amb la neuroimatge aconseguida gràcies a la tecnologia es va detectar un càncer que va ser tractat degudament i finalment va ser extirpat i eliminat.
• També gràcies a la tecnologia es poden duu a terme sistemes per tractar els pacients a distància amb mètodes com la telemedicina, que consisteix en tractar el pacient per telèfon.

Aquestes informacions han estat tretes d’una revista de ciència per Internet (http://www.neurologia.com)

Així dons cada vegada més metges i hospitals avancen en la tecnologia i intenten descobrir nous mètodes per entendre més bé el cervell i conseqüentment poder tractar i curar més bé els pacients.

David Vargas Pons

3r d’ESO B

2010-2011

LA NEUROCIÈNCIA

La neurociència estudia l’estructura i la funció química, farmacologia, i patologia del sistema nerviós i de com els diferents elements d’aquest interactuen i donen origen a la conducta.
L’estudi biològic del cervell és una àrea multidisciplinar que abasta molts nivells d’estudi.
La neurociència explora camps tan diversos, com:

– L’operació de neurotransmissors en la sinapsi.
– Els mecanismes biològics responsables de l’aprenentatge.
– El control genètic del desenvolupament neuronal des de la concepció.
– L’operació de xarxes neuronals.
– L’estructura i funcionament de xarxes complexes involucrades en la memòria, la percepció i la parla.
– L’estructura i funcionament de la consciència.

Avenços en neurociència: moure objectes amb la ment

Científics de la Universitat Brown han desenvolupat un nou sistema anomenat BrainGate per ajudar les persones paralítiques a realitzar moviments i funcions a través de la seva ment. Encara que sembli ciència ficció, les primeres proves ja han estat realitzades amb èxit en un ésser humà.

Fa quatre anys, Matt Nagle va ser víctima d’un atac brutal que va estar a punt de matar-lo i que el va deixar amb una paràlisi permanent des del coll fins als peus. Però després de què s’implantés un microxip en el seu cervell,  és capaç de controlar moviments amb la seva ment. El microxip llegeix els seus pensaments i els envia a un ordinador que els desxifra.

Li van practicar la cirurgia necessària, inserint un conjunt de 96 elèctrodes en la superfície del seu cervell, sobre la part del còrtex motor on es troba el circuit neuronal que controla moviments de braç i mà. Un cop implantats , un fil va ser connectat a un disc de metall que es col·loca sobre el cap.

En les proves realitzades fins ara, ha aconseguit moure el cursor d’un ordinador, moure un braç robòtic i encendre i apagar la televisió. Els científics, però volen aconseguir que manegi altres funcions com encendre i apagar la llum, trucar per telèfon etc.

Noèlia Riu López

3r ESO B

Ciències

Aquí teniu un recull de videos molt divertits que us poden ser útils per l’estudi dels sentits.