Conte: “La iaia castanyera”

Els alumnes de cicle mitjà han escrit un conte amb motiu de la festa de La Castanyada.

LA   IAIA CASTANYERA

Hi havia una vegada una iaia castanyera que es sentia molt feliç torrant i venent castanyes per als nens i nenes de l’escola.

Era una dona baixeta i grassona, molt simpàtica i de bon cor. Portava un mocador al cap de color roig , una toqueta blanca amb forats, unes ulleres a la punta del nas, una camisa que li anava petita, una faldilla que li feia campana i unes sabates que al caminar li feien clop, cloc.

Com tots els anys va començar a muntar la paradeta, una espècie de casa petita, amb una finestreta de vidre al lateral. Tenia el sac de les castanyes a un costat, a l’altre les paperines, al mig la torradora de castanyes amb el seu gat Marrameu al costat del foc sobre una catifa vella.

Ja estava tot preparat i els nens i nenes a punt de sortir de l’escola. La castanyera va anar a encendre el foc i no va trobar els llumins, els havia oblidat. Va seure en una cadira, tota trista, mirant el seu gat Marrameu, i es va ficar a plorar.

Però no estava tota sola, el Sol, des de dalt, la mirava amb molta pena. I una llàgrima del Sol es va convertir en un raig poderós que va entrar a través de la finestreta i va encendre el foc per a poder escalfar  les castanyes.

Finalment va poder torrar castanyes per als nens i nenes.