Poema 4t. Nadal.

NADAL

La nit de Nadal2016-12-01_131837
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.

Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.

Més, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! No ploris!
Seràs el tió!

tio

Joana Raspall

Aquest article ha estat publicat en Novetats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *