τα κάλαντα

Dues nadales típiques a l’Hèl·lada d’ara:

Παεί ο Παλιός ο Χρόνος

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=RZTfa3sLoi8[/youtube]

Καλήν Εσπέραν Άρχοντες (si voleu la partitura)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=U6ZNXdryqLs[/youtube]

Una que coneixeu molt bé (podeu traduir el títol), no pas típica grega…: Άγια νύχτα

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=m3Ilcd6QaCA[/youtube]

De propina, aquesta, de la Δέσποινα Βάνδη, que si més no us enganxarà: Χρυστούγεννα

Evidentment, no ens pot faltar l’Adeste Fideles

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Kz13ufATook[/youtube]

I una versió Karaoke:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=I4dzjj7rS-g[/youtube]

Desxifren el disc de Festos

Mentre esteu fent l’examen d’història de l’Hèl·lada (justament amb preguntes sobre tipus d’escriptura i també sobre l’època minoica) he vist aquesta notícia, que us enlllaço:

http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2014/10/27/544e28d6e2704e791d8b4579.html

Caldrà refer l’article de la Viquipèdia, doncs, que de moment, diu això:

El disc de Festos (o disc de Φαιστός ) és una curiosa troballa arqueològica de finals de l’edat de bronze, descobert el 15 de juliol de 1908 per l’arqueòleg italià Luigi Pernia en l’excavació d’un palau minoic a Festos (Phaistos), prop de Hagia Triada, al sud de Creta. El propòsit d’ús i el lloc on es va construir encara no han estat determinats, cosa que ha convertit a aquest objecte en un dels més famosos misteris de l’arqueologia. Actualment es troba al Museu Arqueològic de Càndia a Creta (Grècia).

La inscripció ha estat realitzada mitjançant pressió de “segells” jeroglífics preformats sobre l’argila tova, en una seqüència espiral cap al centre del disc. Aquest va ser després cuit a alta temperatura. Alguns arqueòlegs suposen que l’escriptura del disc de Festos és minoica, però no es tracta ni del lineal A ni del lineal B. Aproximadament 10 signes del disc són similars a signes de l’escriptura lineal. Per aquesta raó, altres especialistes li atribueixen un origen no cretenc. Per exemple, segons la “teoria proto-iònica”, el disc seria l’obra d’un poble ciclàdic.

Finalment, Περσεφόνη

Fa uns quants dies que seguim les notícies de la tomba d’Amfípolis a la classe de grec. Finalment, ja se sap qui és la tercera persona: Persèfone. Això ha obligat a reconsiderar la hipòtesi que us vaig explicar. A mà esquerra hi ha Hermes, que condueix les ànimes cap al món dels morts, però l’home nu que vèiem (el del mig) no és el presumpte enterrat a la tomba sinó que és Hades, que està raptant Persèfone, a mà dreta, la tercera persona descoberta.Si us fa gràcia veure’n un vídeo i escoltar una mica de grec modern (a veure si reconeixeu alguna paraula al vol…):

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=auquMTBSRdc[/youtube]

Bitllets, monedes, carteres i bancs: Europa com a metàfora

Avui entren en circulació els nous bitllets de 10 “leuros” que entre altres novetats, incorporen, per fer-los menys falsificables, la cara de la Princesa Europa. Es tracta d’un disseny fet per Reinhold Gerstetter a partir d’una cratera de ceràmica àtica que es troba al Museu del Louvre de París.

Podeu veure el disseny i també la cratera:

La idea no és nova. Que Europa (el continent) va a les espatlles de l’Hèl·lada com Europa (la princesa) va a les espatlles de Zeus transformat en toro blanc és una metàfora que ja havien reivindicat els hel·lens a les seves monedes de 2€:

Mireu, també, aquesta escultura moderna en un banc grec d’Atenes (τράπεζα, en grec modern), d’una Europa amb més corbes:

DSC01528

Clàssiques a l’Oró: sigueu benvinguts!

Encetem un blog nou, aquest cop on ha de ser: a xtec (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) per fer el mateix que fèiem abans:

Un blog per a estudiants de matèries dites ‘clàssiques’ (llatí, grec, mitologia, cultura clàssica…) d’un institut concret, per anar una mica més enllà del que es fa a la classe tot aprofitant els recursos i la immediatesa de la xarxa mentre destorbem amb informació acadèmica tot el soroll que hi ha en aquests verals virtuals.

De record de l’altre blog per a les dues generacions que ja no hi són, us deixo quatre fotos, del tradicional esmorzar que fem amb els llatins i grecs de Batxillerat al pont romà de Martorell.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA