Una nova eina: el Facebook

Doncs això, finalment, després de crear un perfil, transformar-lo en pàgina (i que es perdessin totes les fotos i demés), hem creat l’eina que esperem que sigui la definitiva: un grup al Facebook.

És aquest: Clàssiques a l’Oró.

Uniu-vos-hi. I tranquils si no teniu FB perquè com que és públic podreu veure tot el que hi anem penjant (això sí, no hi podreu fer aportacions).

Quan tinguem temps l’anirem actualitzant, penjant totes les fotos, els centons, etcètera.

Un grup per a estudiants de matèries dites ‘clàssiques’ (llatí, grec, mitologia, cultura clàssica…) d’un institut concret, per anar una mica més enllà del que es fa a la classe tot aprofitant els recursos i la immediatesa de la xarxa mentre destorbem amb informació acadèmica tot el soroll que hi ha en aquests verals virtuals, entre selfies i likes.

 

Ens veiem al Facebook!

τα κάλαντα

Dues nadales típiques a l’Hèl·lada d’ara:

Παεί ο Παλιός ο Χρόνος

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=RZTfa3sLoi8[/youtube]

Καλήν Εσπέραν Άρχοντες (si voleu la partitura)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=U6ZNXdryqLs[/youtube]

Una que coneixeu molt bé (podeu traduir el títol), no pas típica grega…: Άγια νύχτα

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=m3Ilcd6QaCA[/youtube]

De propina, aquesta, de la Δέσποινα Βάνδη, que si més no us enganxarà: Χρυστούγεννα

Evidentment, no ens pot faltar l’Adeste Fideles

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Kz13ufATook[/youtube]

I una versió Karaoke:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=I4dzjj7rS-g[/youtube]

Una odissea en tres cançons

Como Ulises

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=UOYqF5uENsM[/youtube]

Penélope

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sJ5BDf77E24#t=54[/youtube]

Viatge a Ítaca

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HA5cQ9r3jPs[/youtube]

Si en voleu saber més coses, i ben gràficament, de l’Odissea, Gisèle Mounzer ha preparat un mapa interactiu que ressegueix el periple de deu anys i milers de quilòmetres del protagonista de l’obra d’Homer.

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/flash/odissea.html

La mitja taronja

Us enllaço diverses coses que esoltarem a classe sobre el tema de l’origen de l’amor a propòsti d’El Banquet de Plató i una mica de pervivència en la tradició occidental. Trobareu El Banquet en PDF en aquest enllaç:  http://www.edu.mec.gub.uy/biblioteca_digital/libros/P/Platon%20-%20El%20Banquete.pdf Ens interessa a partir de la pàgina 14, on comença el discurs de Pausànias (en llegirem alguns fragments).

 

El poema Pandémica y Celeste, de Jaime Gil de Biedma: http://www.deisidro.com/literatura/pandemica.htm

 

Podeu escoltar-lo, el poema sencer, recitat pel mateix Gil de Biedma, aquí: http://www.rtve.es/alacarta/audios/imprescindibles/pandemica-celeste/882725/

 

El poema número VII de Catul, que intentarem traduir a classe:

Quan magnus numerus Libyssae arenae
…………………………………………………………
aut quam sidera multa, cum tacet nox,
furtiuos hominum uident amores

 

The origin of Love, de la pel·li Hedwig and the Angry Inch:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nTTNJZb9DjU[/youtube]

 

Desxifren el disc de Festos

Mentre esteu fent l’examen d’història de l’Hèl·lada (justament amb preguntes sobre tipus d’escriptura i també sobre l’època minoica) he vist aquesta notícia, que us enlllaço:

http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2014/10/27/544e28d6e2704e791d8b4579.html

Caldrà refer l’article de la Viquipèdia, doncs, que de moment, diu això:

El disc de Festos (o disc de Φαιστός ) és una curiosa troballa arqueològica de finals de l’edat de bronze, descobert el 15 de juliol de 1908 per l’arqueòleg italià Luigi Pernia en l’excavació d’un palau minoic a Festos (Phaistos), prop de Hagia Triada, al sud de Creta. El propòsit d’ús i el lloc on es va construir encara no han estat determinats, cosa que ha convertit a aquest objecte en un dels més famosos misteris de l’arqueologia. Actualment es troba al Museu Arqueològic de Càndia a Creta (Grècia).

La inscripció ha estat realitzada mitjançant pressió de “segells” jeroglífics preformats sobre l’argila tova, en una seqüència espiral cap al centre del disc. Aquest va ser després cuit a alta temperatura. Alguns arqueòlegs suposen que l’escriptura del disc de Festos és minoica, però no es tracta ni del lineal A ni del lineal B. Aproximadament 10 signes del disc són similars a signes de l’escriptura lineal. Per aquesta raó, altres especialistes li atribueixen un origen no cretenc. Per exemple, segons la “teoria proto-iònica”, el disc seria l’obra d’un poble ciclàdic.

Collage de llatinismes il·lustrats

Recuperem una idea que ja fa uns quants cursos que intentem dur a terme (amb més o menys èxits…): el llatinismes il·lustrats. Mireu què tenim fet fins ara:

INSTRUCCIONS:

  • http://labs.ideeinc.com/multicolr. Triar un color
  • Triar un dels llatinismes que entren a selectivitat (no s’hi val repetir llatinisme; teniu la llista a l’enllaç).
  • Trieu 9 fotos que us agradin i que corresponguin al vostre color. La gràcia és que intenteu que tinguin alguna relació amb el significat del llatinisme.
  • Retallar-les a un format exactament quadrat amb un editor d’imatges. El Picasa (http://picasa.google.com) és fàcil de fer servir.
  • Composar un collage en una graella de 3×3 de mida uniforme. Format quadrat, sense espais entre fotos.
  • Posar-hi el llatinisme, com vulgueu, amb el tipus de lletra que vulgueu, amb el color de lletra que vulgueu (però que quedi bé amb el color, vosaltres sou els artistes; també molt fàcil de fer amb el Picasa).