La Setmana de la ciència és un projecte que es realitza durant una setmana per ampliar coneixements científics. Aquest any els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz hem participat un cop més en aquest projecte i hem tractat les Metaformosis d’Ovidi.
“Metamorphoses (Ovidius)/Liber XI” [Font: Viquipèdia]
Les Metamorfosis són una obra, de 12.000 versos, del poeta romà Publi Ovidi Nasó (43 aC-17 dC), que va viure en època d’August i finalment va morir a l’exili. Sabries dir per què? Es tracta d’un recull de més de 250 episodis mitològics. En aquests passatges els personatges pateixen una transformació en animals, plantes, etc., degut a un càstig diví, salvació, petició de déus… Sabries dir per què Ovidi escriu mites sobre animals i plantes?
De manera conjunta tant els alumes de 4t de Llatí com els de 1r BAT a l’optativa Món Clàssic, hem confeccionat un mural on estan representats els protagonistes dels mites que s’han transformat en plantes o animals.
-
Els alumnes de 1r BAT hem fet les plantes (plantae), concretament: el jacint, l’alzina, el til·ler, el narcís, el llorer, la morera i la mirra. Sabries dir quines de les plantes treballades es troben al pati de l’institut? I on estan ubicades?
-
Els alumnes de 4t s’han centrat en el regne animal (animalia) han treballat: l’aranya, el llop, la mostela, el ratpenat, la granota, l’osa i el gos. Explica la metamorfosi d’un d’ells, si cal, fes recerca.
El procés en conjunt va ser molt elaborat i va constar de molts passos. El punt de partida va ser la lectura de cada metamorfosi. A cada grup, format per tres o quatre persones, se n’hi va assignar una de diferent. Durant la setmana següentun grup de persones de 4t i batxillerat van confeccionar el mural i els altres van fer una altra activitat. Després de molt esforç, quan el mural ja estava enllestit, vam fer una exposició oral on cada grup explicava el seu mite i com havia viscut el procés. Què és el que més t’ha sorprès dels mites dels teus companys? Per finalitzar vam realitzar una activitat on havíem d‘identificar les plantes ubicades al jardí amb l’aplicació Plantnet, i fer una recerca sobre la seva taxonomia i el mite en qüestió.
Vam tenir el temps molt just per confeccionar el mural i vam haver de venir hores extres per acabar-ho. I aquest és el resultat final. Comenteu el nostre muntatge centrant-vos en la vostra participació en el projecte i feu una valoració global de la tasca.
Marina Sánchez i Mariona Roig
1 BAT OP Món Clàssic
Salve!
És cert que durant la semana de la ciència aprenem moltes coses científiques!
I més nosaltres que som de l’itinerari social/humanístic…
Com diu l’article vem tenir l’oportunitat de dur a terme el nostre projecte durant aquell setmana sobre ‘Les Metamorfosis’, una obra de 12.000 versos, del poeta romà Publi Ovidi Nasó publicada al S.8 dc.
A Ovidi, el poeta romà tan conegut va morir a l’exili,en concret a un territori bàrbar situat a l’entorn nord-oest del Mar Negra.
Exiliat de forma cruel i trist, August va ser qui el va desterrar, no es sap ben bé quin va ser el motiu de l’exili però es diu ¡que va ser a causa del primer llibre publicat, “Ars Amandi”, en el qual Ovidi canta i parla sobre la vida “atrevida”que August buscava prohibir, reprimir o canviar, eclipsat a recuperar les velles virtuts, el famós “mos maiorum”, que havien fet gran a Roma, buscava l’antiga essència que coneixia de Roma, que amb August al comandament s’havia perdut.
En les metamorfosis que escriu Ovidi, es centra principalment en dos tipus, de plantes i d’animal, molts ens preguntarem per què.
Ovidi amb l’intenció de narrar una història universal mítico-etiològica que s’obre amb un relat sobre l’origen del món i descriu el pas d’una natura inanimada a l’Home responsable dels seus actes, i el mite és l’etapa intermèdia, això ho aconsegueix crean metamorfosis a través de plantes i animals ja que simbolitzen la natura i de com a partir d’ells es crea el món.
Nosaltres els de 1er de batx, vam investigar sobre les metamorfosis de les plantes.
Al pati de l’institut es troben algunes d’elles, com:
La morera,mite Píram i Tisbe, situada a mà dreta de l’entrada tocant la caseta del pfi.
El Llorer,mite Dafne i Apol·lo,situada quasi davant de la porta d’emergència de l’esquerra.
L’alzina,mite Filemó i Baucis, just davant el llorer, prop de l’entrada que està a l’esquerra de l’institut quasi tocant pista.
En vam fer més com, la mirra, el narcís etc, però no es troben al nostre pati.
4t de la eso en canvi van investigar sobre les metamorfosis d’animals, com per exemple l’aranya, és un insecte que a molt ens fa por, iclús fòbia!
El mite explica resumidament així: Aracne, és la nostre protagonista d’aquesta metamorfosis ,Atenea,coneguda per ser la deessa de la saviesa, l’estratègia i la justícia, també era coneguda com la que millor en l’art de teixir la llana. Els vestits eren de la millor qualitat i la seva tècnica era insuperable.
Aracne,que també destacava en teixir, va arribar a desafiar la mateixa Atenea.
La deessa pren la forma vella,disfressada intenta convèncer Aracne que li demani perdó. Després de negar-se Aracne, la deessa pren la seva veritable forma. Aracne, no obstant, continúa obstinada en el seu desafiament i la deessa finalment accepta. Totes dues comencen a teixir bells telers. Però és Aracne és qui fa un teler millor. Atenea li perdona la vida, però per la seva ofensa la condemna metamorfosant-la en aranya.
Ara bé parlant de les metamorfosis de les plantes, ja que en coneixem més sobre ells ja que vam tenir el privilegi d’escoltar cadascun de les metamorfosi que teniem cada grup.
A mi en lo personal em va cridar molt l’atenció el de L’alzina,mite Filemó i Baucis, ja que amb ell Ovidi ens vol dir la importància de no oblidar d’on venim i de ser sempre hospitalaris amb qui ho necessita.
Bon paràgraf introductori, Maria, en general el tot de l’article em fa pensar que vas trobant el teu estil i que cada vegada faràs millors comentaris. També m’agrada que destaquis l’hospitalitat de Filèmon i Baucis, i la lliçó que se’n despèn. Val la pena tenir-ho en compte.
Durant la setmana de la ciència, hem estat treballant a l’assignatura de món clàssic sobre les metamorfosis d’Ovidi, que va ser una obra escrita pel poeta romà, Publi Ovidi Nasó. Aquest mor a l’exili perquè al segle 8 aC, August li envia a Tomis (l’actual Romania) degut a un poema.
Les metamorfosis d’Ovidi és un poema format per 15 llibres que narra la història del món fins la deïficació de Juli Cèsar a través de la transformació de personatges en plantes i animals, ja que
El producte ha sigut un mural de metamorfosis entre 4ESO i 1r batxillerat de “plantae” (1r batxillerat) i “animalia” (4t ESO). Hi han plantes que podem trobar a l’institut que són:
La morera(piràmide i Tísbe) al costat de la reixa de l’institut. El llorer(Dafne i Apol·lo) la part dreta de l’institut, darrere de la sortida d’emergència i l’alzina(Filemon i Baucis) a la part dreta de l’entrada.
Respecte a la part de 4t d’ESO, m’ha semblat interessant la metamorfosis d’Ovidi respecte el cérvol o l’Acteon. S’explica que Acteon era un caçador que sortia a caçar amb els seus gossos i un dia es banya al riu, en aquest moment veu a nua a Àrtemis(Diana) la deessa de la caça de la segona generació que té com a atributs l’arc i el cérvol. Aquesta i les nimfes es moren de vergonya, i Àrtemis converteix a Acteon en cérvol, fent que sigui matat pels seus gossos.
Ha sigut una tasca molt entretinguda i he après diverses coses que no sabia i de no hagués sigut per aquesta tasca seguiria sense sapiguer-les.
Andrea, m’he quedat amb ganes d’una valoració més detallada.
Jo no sabia que Ovidi va ser exiliat fins que ho vam aprendre a classe. Ovidi només va ser exiliat per formar part del Cercle de Messala, un grup de poetes que escrivien poemes que criticaven a August, les seves idees i la seva forma de govern. Imagina ser expulsat de la teva terra només per pensar diferent, no m’agradaria viure en aquella época.
La curiositat humana és increible, tant increible que va fer que Ovidi s’inspirés per fer recerques sobre animals i plantes només per preguntar-se el “per que?” del seu origen.
Hi han moltes de plantes en les que Ovidi ha treballat, però m’he fixat que hi han algunes just al meu institut! Just al darrere de l’edifici hi ha un llorer, una morera al costat de la pista de bàsquet, una alzina a l’esquerra de l’entrada i un xiprer al jardí.
Llegint les metamorfosis d’Ovidi, no només m’han interessat les plantes, sinó que els animals també. He trobat fascinant la història de Calisto i com es va transformar en ossa. Calisto era una caçadora pertanyent al seguici d’Àrtemis, deessa de la caça, per a això havia fet l’obligatori vot de castedat. Tot i això, Zeus se’n va enamorar i, per seduir-la, va adoptar la forma d’Àrtemis o, segons algunes versions, d’Apol·lo. Calisto va acabar quedant embarassada.
Per evitar que l’aventura arribés a orelles de la seva esposa Hera, Zeus va transformar Calisto en una óssa. Ovidi explica que Àrtemis va disparar les seves temibles fletxes a Calisto després que Hera la transformés en osa perquè la jove havia incomplert el seu vot de castedat.
Vaig veure molts mites explicats pels meus companys però suposo que, jo no diria que m’ha sorprés sinó que em va agradar més, va ser el de Narcís. Aquest és el meu favorit per que ja el vaig llegir una vegada i aquest va ser el mite que em va interessar en les metamorfosis.
M’ha agradat molt el muntatge! El que més m’ha agradat ha sigut la decoració del mural, però no seria mentida el dir-ne que és el que més m’agrada perquè jo vaig ajudar. La composició del mural i com està ordenat està ben feta. Ha sigut una tasca interessant i entretinguda que m’ha fet aprendre molt!
Veus, Joel, com es pot fer un paràgraf introductori sense deixar anar la imaginació en excés ni haver-se d’inspirar en un altre. Posar-se en l pell d’Ovidi és un punt, l’excusa per lloar les excel·lències d’un treball en el qual has participat, també està bé en el paràgraf conclusiu.
Durant la Setmana de la ciència vam fer un projecte elaborat en una setmana per ampliar coneixements científics. Nosaltres durant aquesta setmana hem tractat les Metamorfosis d’Ovidi.
Les Metamorfosis són una obra, de 12.000 versos, del poeta romà Publi Ovidi Nasó (43 aC-17 dC), que va viure en època d’August i finalment va morir a l’exili.
Ovidi va ser enviat per August l’any 8 dC, quan tenia cinquanta-un anys, en exili a Tomis, la ciutat romana que es convertiria a Constança (Romania). Ell solia escriure mites sobre animals i plantes, ja que així demostrava la destinació de l’home modern: desplomar-se fins a quedar desposseït de la seva humanitat, i rebre al final el menyspreu i la indiferència d’aquells a qui va servir.
Nosaltres tenim la sort de tenir una gran varietat d’arbres al nostre institut, això ens permet investigar sobre ells i trobar el seu origen.
Aquí en l’Isaac Albéniz, hem pogut observar i estudiar els arbres següents:
La morera, ubicada al costat de la caseta de PFI, el llorer, ubicat al costat de l’entrada esquerra de l’institut i l’alzina, ubicada a la part esquerra del jardí.
Per exemple, el llorer, és un arbre que tenim la sort de comptar amb ell en el nostre centre, aquest té un origen i u mite darrere que un dels grups de batxillerat ha investigat.
Resumidament, el llorer és deu a la metamorfosi de Dafne, després que Dafne escapés d’Apol·lo, va demanar ajuda als déus perquè l’ajudessin i la van transformar en llorer abans que Apol·lo l’atrapés.
El que més m’ha sorprès, és com molts d’ells són a causa d’una persecució i que l’humà transformat en planta sempre sigui el que està patint. Tots tenen les seves coses en comú.
Després d’investigar sobre els mites d’Ovidi, les nostres companyes van fer un mural amb els nostres projectes i la veritat és que ens ha quedat molt bé.
El muntatge elaborat em sembla un bon treball, ja que mostra tots els projectes tant els de batxillerat com els de quart de l’ESO. En el vídeo final m’agrada que sortim nosaltres fent la recerca al pati, també es mostra el treball que hi ha darrere. Crec que tots hem fet un bon treball i no només hem après coses de la metamorfosi que et tocava sinó que també has pogut aprendre la dels altres, això indica l’ho interessant que ens ha semblat el projecte.
Bona feina, Anna, comentari ordenat i amb la majoria de qüestions resoltes. M’agrada comprovar que t’adones de la sort que tenim amb l’entorn del nostres institut, en la majoria dels centre no espodria fer aquesta tasca PLANTNET. També està bé que hagis buscat l’element comú de la majoria de metamorfosis: l’humà a mercè de la voluntat divina i la transformació com a escapatòria o càstig. L’aprenentatge entre iguals que destaques al final tam´bé està molt ben trobat.
Ovidi va ser exiliat a Tomis, el lloc més llunyà, per estar en contra d’August. Per aquest motiu va fer diferent obres per intentar fer la pilota a August i donar pena. Ovidi escriu sobre animals i plantes ja que ell tenia una molt bona educació, per tant ell sabia molt sobre aquests temes.
Al pati de l’escola es poden trobar:
-El llorer, que es troba al costat del lavabo de noies.
-La morera, que es troba al costat del cuartel del PFI.
-L’alzina, que es troba davant de la porta esquerra.
El protagonista de la metaorfosis del llop es Licaón, un rei d’Arcàdia. Licaón era un rei culte i religiós, molt volgut pel seu poble. Va fundar la ciutat de Licosura, una de les més antigues de Grècia, i en ella va erigir un altar a Zeus. Però la seva apassionada religiositat li va portar a realitzar sacrificis humans. Havent-se assabentat de tal aberració, Zeus es va fer passar per un pelegrí i es va allotjar en el palau de Licaón. Es va preparar per a matar al pelegrí però primer va voler assegurar-se que no era una divinitat. Per a això va fer cuinar la carn d’una de les seves víctimes o d’un esclau, i li ho va servir a Zeus. Aquest es va enfadar i va transformar a Licaón en llop, i va incendiar després el palau que havia estat testimoni de tanta crueltat.
El que més m’ha sorprès dels mites es que el meu nom, Laura, està relacionat. Sabía que el meu nom venia del llorer, però no sabía que el nom de Dafne, la noia del mite, en llatí es Laura. També que en les metamorfosis es comú que es mostri com un home s’enamora d’un altre, com va passar a la meva metamorfosi amb Apol·lo.
Crec que el mural està molt ben treballat. Els treballs que hem fet estan ben explicats i s’entenen totes les metamorfosis. L’esquema del mural esta be pensat, el fet de dividir els dos cursos es molt original.
Laura, has començat d’una manera molt mecànica, sense un paràgraf introductori, però m’agrada que recordis el que vaig explicar del teu nom i també de l’especificitat del vostre mite, que presentava relacions homosexuals.
La setmana de la ciència va ser una setmana per poder ajuntar dos temes que des de fora potser no tenen res a veure com pot ser la ciència i la cultura clàssica, però si ens hi fixem millor tot està relacionat, un autor molt present en la cultura i que va escriure sobre temes com plantes i animals va ser, Ovidi va morir al 17 dC exiliat a Tomis per August, ja que no li agradava com explicava les coses. Ovidi escriu totes aquestes metamorfosis per poder contar el perquè de totes les plantes i animals, perquè ell era un home molt savi i coneixia tot aquest món. Moltes d’aquelles metamorfosis de plantes les tenim molt a prop nostre, sense anar més enllà dins l’institut les plantes que es troben són: el llorer que es troba al davant pisat de futbol, al costat de la finestra del lavabo, després tenim la morera, que està a la rampa que baixa a la pista de voleibol, seguidament tenim l’alzina, està ubicada a la banda dreta quan surts de l’institut i per últim tenim el xiprer, està al costat de la caseta on es guarda el material de jardineria
Deixant a part el tema de les plantes i centrant-nos més en treball de 4t de l’ESO són les metamorfosis dels animals, la que més m’ha cridat l’atenció ha sigut la de l’aranya aquest consisteix en el fet que Aracne era una bordadora, la qual era molt bona i fins i tot les nimfes la venien a veure, la fama se li va puja tant que deia que era millor que Atena, la deessa de la saviesa llavors Aracne la repta a una competició, la deessa apareix a casa d’Aracne en forma d’anciana i li adverteix que sigui modesta i que no ofengui a Atena, però ella li fa el desentès, però Atena se li rebel·la i comença a competició. En el tapís d’Atena apareixen els deus de l’Olimp alb les seves majestats. Però és que Aracne teixeix quatre episodis que mostren terribles desgraciés que pateixen els humans que s’atreveixen a desafiar els déus, quan ja ha acabat Aracne mostra el seu treball, la deessa furiosa, ja que representa deshonres dels déus seguidament Arena colpeja a Aracne, ella desesperada intenta suïcidar-se per Atena li impedeix, com a càstig Atena la condemna a prendre d’un fil i teixir eternament convertida en una aranya.
El que més ‘ha sorprès de totes les metamorfosis que hi vaig escoltar, va ser que moltes estan inspirades en llibre com per exemple la de Píram i Tisbe, que és exactament a la història de William Shakespeare de Romeu i Julieta, o per exemple que el narcís representa l’egoisme i egocentrisme, d’aquí la paraula narcisisme.
Personalment, penso que el muntatge està molt bé i representat tot l’esforç que hem tingut respecte a la setmana de la ciència amb les metamorfosis d’Ovidi, anat al tema de totes les metamorfosis, m’ha agradat molt, ja que he pogut conèixer a companys que no coneixia tant, el treball en grup ha sigut una manera molt bona de treballar, i per últim he après molt i d’una forma molt amena, mapes conceptuals murals i exposicions penso que és la millor manera d’aprendre, m’he enriquit de cultura clàssica un cop més.
Molt bon comentari, Núria! Bona introducció amb referència als dos eixos vertebradors del projecte, resoltes la majoria de les qüestions, atenta a ltreball dels companys… En relació a això últim, l’únic que t’assenyalo és que tal com ho enuncies, sembla que Ovidi s’inspiri en Shakespeare i és al revés, la cronologia ho diu ben clar.
Ovidi va ser exiliat al 17 ac , va caure en desgràcia i va ser bandejat fins a la seva mort a Tomis, al Ponto Euxino, prop del Mar Negre. No es sap exactament el motiu de la seva mort. Es suposa que va ser per al to llibertí d’algunes de les seves obres, que això August ho va interpretar com un atac a la política de reforma moral i l’estètica. Tot i això, aquestes obres circulaven des de feia temps, per la qual cosa s’ha especulat també amb la possibilitat que el poeta conegués un escàndol en què estava implicada la filla de l’emperador.
Les metamorfosis com ve sabem és un poema narratiu dividit entre quinze llibres que tenen com a característica les transformacions d’éssers humans en animals, plantes i constel·lacions. Això és perquè Ovidi volia descriue el pas d’una naturalesa inanimada a l’home responsable dels seus actes, sent el mite l’etapa intermèdia.
Les plantes que hi podem trobar al nostre institut són: El llorer o bé en llatí “laurus nobilis”, que es de la metamorfosis de Dafne i la trobem just a la dreta del patí. La morera o bé “morus rubra”, és de la metamorfosis de Príam i Tisbe, la trobem situada al costat de les pistes davant del gimnàs. Alzina o en llatí “quercus suber”, és de la metamorfosis de Filèmon i esta situada al avant del seminari de historia. I per últim el Xiprer o bé “cupressus sempervirens” , es de la metamorfosis de Ciparís esta situat a devant de l’aula de informática.
Nosaltres ens vem centrar amb les plantes però els alumnes de 4rt es va centrar amb les metamorfosis dels animals com aquesta que ara us explicarè: Segons Plutarc , el déu Dionís , va ser càstig per no haver volgut assistir a unes festes que se celebraven en honor seu, els Misteris dionisíacs , li va despertar un desig irresistible de satisfer la seva gana menjant carn humana. Impulsada per la gana que tenia, van devorar a Hípaso , fill de Leucipe. Hermes les va metamorfosar a una en ratpenat.
La metamorfosis que més em va sorprendre va ser la de Píram i Tisbe, ja que la seva metamorfosis es la morera. Cosa que em va sorprendre ja que la seva sang va fer el color d’aquest fruits.
A mi aquesta activitat m’agradat molt ja que he pogut establir més relació amb els meus companys i s’ha fet més dinàmic.
Clara, m´he quedat amb les ganes que fessis una valoració més detallada.
Durant la setmana de la ciència hem estat treballant les Metaformosis d’Ovidi el qual va morir al 51 anys. Enviat per August l’any 8 dC, en exili a Tomis, la ciutat romana que es convertiria en Constança (Romania), probablement perquè no tolerava el seu sentit de l’humor, el seu sarcasme, el seu to irreverent.
Els mites de les Metamorfosis d’Ovidi, cal comprendre’ls el significat, ja que molts d’ells estan fets des d’un punt de vista etimològic, i servirien per explicar certs esdeveniments o per explicar l’origen de les coses.
Altres mites són més “psicològics”, intenten explicar comportaments de l’ésser humà, evidentment, passant per un filtre estètic.
De les metamorfosis que vam tractar a classe, en podem trobar quasi totes al pati de l’escola, entre elles:
Morera, a la rampa que baixa a la pista de volleyball
Llorer, davant de la pista de futbol, al costat de la finestra del lavabo
Alzina, A la banda dreta quan surts de l’institut
Xiprer, Al costat de la caseta on es guarda el material de jardineria.
Encara que els mites sobre animals no els vam tractar a classe, n’he fet la recerca del de Calisto.
Zeus es va enamorar de Calisto i, per a seduir-la, va adoptar la forma d’Àrtemis Així que Calisto va acabar quedant embarassada.
Per a evitar que l’aventura arribés a l’orella de la seva gelosa esposa Hera, Zeus va transformar a Calisto en una ossa. Però Hera ho va descobrir i va demanar a Àrtemis que disparés a l’ossa durant una cacera, i la deessa caçadora ho va fer.
Personalment, el que més em va sorprendre va ser el de Narcís, ja que, de la seva història que Narcís, un noi molt orgullós i cregut, és castigat pels déus per haver rebutjat als seus pretendents. Avui en dia ens permet un adjectiu molt adequat i afí per depèn quines situacions. Narcisista, que ve a dir el mateix, persones que tenen un sentit desmesurat de la seva pròpia importància
Jo com a alumna de Món clàssic, penso que ha sigut prou interessant la tasca, ja que vam sortir del que fem sempre, com està segut a classe escoltant. Si no que vam gaudir i aprendre molt, fent activitats fora, com aquesta que ens va resultar molt més lúdica.
Vam fer la tasca amb una app anomenada PLANTNET, la qual em va semblar prou curiosa, perquè, amb una sola foto de la fulla de la planta, ja et deia de quina es tractava, cosa que ens ho va facilitar tot prou.
El meu grup i jo vam treballar el mite de Píram i Tisbe, el qual ens va costar prou trobar la morera al pati de l’escola, però finalment la vam trobar. En el meu cas ens vam dividir la feina entre els membres del grup de manera que ens va ser més còmode i fàcil a l’hora de treballar, i vam aprendre tots igual.
Gisela, m’agrada que facis referència a aquest adjectiu derivat del mite de Narcís, que probablement hagis sentit de vegades i no sabies que era d’origen mitològic. Del teu comentari destaco que és de les valoracions més acurades o amb més concrecions.
A la setmana de la ciència els alumnes de classiques de l’intitut hem treballat les metamorfosis d’Ovidi que mentre va estar a roma va pertanyer a un grup d’intel·lectuals que es deia el cercle de Messala, on juntament amb ell hi havien altres poetes amb idees noves i progressistes que criticaven al govern, en aquest cas a August.
A roma també hi havia un grup anomenat Cercle de Mecenes, que estaven protegits per el govern i llavors feien el que manava l’emperador August, i per aquest motiu va acabar sent exiliat, perquè estava lligat al grup que estava en contra del govern.
Al final August es va emprenyar amb ell i el va exiliar a Tomis que és una ciutat on ningú parlava ni llatí ni grec ni podia fer tot el que li agradava.
Va acabar morir al 17 d.C a Tomis.
Ovidi era una persona que coneixia molt sobre animals i plantes i llavors va començar a escriure mites sobre ells per tal de explicar el perquè de les coses, tal i com es feia amb els déus.
Al pati del instititu podem trobar: dos xiprers que estan ubicats a la dreta just quan entres per la porta principal. També hi ha una alzina que es troba quan entres per la porta principal a l’esquerra. És un arbre petit i recentment plantat.
També una morera situada a la dreta de la rampa del lateral dret del pati, té fulles grogues. I per últim trobem un llorer, quan entres per la porta lateral esquerre just davant, al costat de l’edifici.
La metamorfosi comença quan la deessa Atenea és ofesa per una jove teixidora, Aracne. Enfrontades en una competència, Arcane va teixir un mantell amb escenes sobre infidelitats dels déus. Atenea com a càstig pel seu irrespet la va convertir en una criatura teixidora, es a dir una aranya.
El que més em va sorprendre es que en els mites tot i que la historia sigui estranya tot té sentit, tot i que no pot ser real. Però la manera en la que està explicat i les divinitats que apareixen fa que sigui interessant. Sobre els mites dels companys, res no em va sorprendre, ja que tots els coneixia bastant bé, però per a mi el que més m’agrada és el mite de Dafne i Apol·lo.
El que més m’ha agradat sobre el treball ha sigut la tasca sobre conèixer bé totes les plantes que apareixen com a resultat de la metamorfosis. Va ser molt entretingut buscar-les al pati i fer una recerca sobre el nom en llatí i els moments on el seu protagonista queda tranformat en aquesta planta.
A més el resultat ha sigut increible, ja que podem veure un mural molt complet amb la participació de tots els alumnes de clàssiques de l’institut.
M’alegra comprovar que ja coneixies algunes metamorfosis d’abans. I si a sobre et vaig assignar la teva preferida, perfecte!
Les metamorfosis són una obra, de l’autor romà Publi Ovidi Nasó, que va ser exiliat per estar en contra de August. El llibre tracta de una sèrie de personatges que es transformen en animals, plantes, etc. degut a un càstig diví, i ho feia per explicar cada situació de la vida, per exemple: l’amor i cupido.
Als alumnes de 1r de batx hem fet una recerca al pati de l’institut, on hi havien plantes com la morera ( al costat de la font de les pistes), l’alzina (davant de la porta esquerra) i llorer ( al costat del lavabo de noies).
En canvi, els alumnes de 4rt d’ESO s’han encarregat d’estudiar el regne animal on explicaven una sèrie de metamorfosis com per exemple la granota, que explica que Zeus va transformar el rei Licàon i els seus fills en llops com a càstig per matar els fills de Zeus o servir-li la carn del propi fill assassinat de Licàon.
Cada grup va analitzar una sèrie de metamorfosis, cada grup de 3-4 personas s’ha li va asignar una d’aquestes. Dias després a la recerca de cada metamorfosi, 4t i batxillerat van fer un mural sobre les metamorfosis mentre els demés feien una altre actiivitat. Per finalitzar, quan el mural ja estava acabat, cada grup va fer una exposició oral explicant més detalladament la seva metamorfosis. El que més m’ha sorprès d’aquest treball és el munt de mites i històries que hi ha en cada situació, em refereixo que totes les coses que sentim o que veiem probablement tingui un origen mitologic i una història que ho representa.
El treball de les companyes ha sigut molt complet, ja que al video explica molt bé tot el treball mitjançant les fotos que han fet elles mateixes o la profesora a l’hora de fer el treball. A la part que surto jo estavam agafant les fulles de l’alzina, ja que era la planta que haviem de investigar.
Bon comentari, Rubén, i per fi trobo algú que s’hagi mirat amb atenció el muntatge i especifiqui en quin moment apareix.
Ovidi va ser enviat per August l’any 8 dC, quan tenia 51 anys, en exili a Tomis, la ciutat romana que es convertiría en Constança (Rumanía).
Ovidi va morir a Tomàs consumit per la pena i sense ser redimit ni perdonat, sense ser desconfinat del Ponto Euxino.
Va escriure mites sobre animals i plantes, perquè volia explicar l’origen de la naturalesa.
Els arbres que hi ha al pati de l’institut són; el llorer, morera, l’alzina,.
Llorer (Dafne): Está situat abans de la pista de futbol al costat d’unes roques grans.
Morera: Té les fulles gorgues i està situada a la dreta de la rampa del costat de la pista de Bàsquet.
Alzina: Està situat a l’esquerra de la porta principal de l’institut, és un arbre petit que té un pal al costat que el subjecta.
Aracne era la filla d’Idmón de Colofón, un tintorer que tenyia la llana amb porpra de Tir. Era famosa a Hipepa (Lídia), on tenia el seu taller, per la seva extraordinària habilitat per al teixit i el brodat.
Al relat d’Ovidi, Atenea es va apiadar d’Aracne. Va ruixar la soga amb suc d’acònit, fent que aquesta es convertís en una teranyina i transformant la pròpia Aracne en una aranya.
El que més m’ha sorprès dels mites dels meus companys és que gràcies a ells he pogut descobrir plantes de la metamorfosi que no havia descobert mai.
Ha sigut molt entretingut sortir al pati a fer el treball de plantnet, haver de trobar els arbres i fer una recerca sobre ells em va agradar molt. Vaig acabar aprenent molt sobre les plantes i arbres.
El resultat del mural ha sigut fascinant a més amb la participació d’alguns alumnes de batxillerat i de 4t d’ESO.
Víctor, ho has respost com si fos un qüestionari i no has resolt totes les qüestions. A veure si el proper el tornes a fer com el primer i em descobreixes alguna cosa nova.
Ovidi va ser enviat per August l’any 8 dC, quan tenia 51 anys, en exili a Tomis, una ciutat romana, perquè no tolerava el sentit de l’humor, el sarcasme, el to irreverent. Ovidi va morir a Tomis consumit per la pena i sense ser redimit ni perdonat
Ovidi va escriure els mites per explicar l’origen de les plantes i els animals.
Al pati del nostre institut podem trobar diferents plantes estudiades a la metamorfosis d’Ovidi com, el Llorer, l’alzina i la morera. El llorer ho podem trobar quan entres per la porta lateral esquerda just davant al costat de l’edifici, l’alzina quan entres per la porta principal a l’esquerra es un arbre petit i recentment plantat, i per últim la morera a la dreta de la rampa del lateral dret del pati amb fulles grogues.
A la metamorfosis de l’aranya d’Ovidi, Atenea es va apiadar d’Aracne. Va ruixar la soga amb suc d’acònit, fent que aquesta es convertís en una teranyina i transformant la pròpia Aracne en una aranya.
Elsa, un comentari no és un qüestionari, i on es la valoració? És el que més m’interessava.
Salve!
Una de les activitats a la que més temps hem dedicat en aquest trimestre és la de les Metamorfosis d’Ovidi. Va ser una activitat molt interessant en la que no només vam aprendre sobre la vida d’Ovidi i la seva importància a la pervivència clàssica, sinò que també vam fer recerca sobre els mites sobre metamorfosis d’animals i plantes, els quals donen una explicació mitològica al origen d’elements de la natura que podem trobar al nostre dia a dia.
Ovidi va ser un personatge molt important al món romà, era un poeta que també es va implicar a la política de la seva època, motiu pel qual va ser exiliat per l’emperador Cèsar August, amb el que discrepava en la seva ideologia, a l’any 8 d.C. També va viatjar molt, i això li va permetre conèixer sobre molts temes diferents, com pot ser la mitologia, la flora i la fauna i poder escriure sobre les diverses temàtiques que va escriure.
Centrant-nos en la activitat feta a classe, les plantes mostrades als mites de les metamorfosis que podem trobar a l’institut mateix i amb les quals vam fer l’activitat de “PlantNet” són l’alzina, el til·ler, la morera i el llorer.
Si parlem de metamorfosis d’animals, un dels mites més coneguts és el d’Aracne. Aracne era una jove amb una gran habilitat pel teixit i el brodat. Aquesta habilitat li va provocar un sentiment de superioritat i va començar a tenir una actitud desafiant fins al punt d’asegurar poder superar a la deesa Minerva. Minerva decideix adoptar la forma d’una dona major i advertir-li a Aracne de que no és una bona idea desafiar als déus. Aracne no va fer cas i va continuar amb la seva actitud. Veient això, Minerva es treu la disfressa i comença una competició de teixit amb ella. Per burlar-se dels déus, Minerva teix unes representacions de diferents episodis de divinitats (entre ells Zeus) cometent infidelitats. Minerva accepta que l’habilitat d’Aracne és superior però amb les provocacions de la jove, s’enfada i, segons el relat d’Ovidi, la converteix en una aranya, condemnada a teixir per la resta de la eternitat. Aquest mite explica l’origen d’aquests animals segons la mitologia.
Quan vam exponer el nostre treball davant dels companys de classe, vam tenir l’oportunitat d’aprendre sobre les metamorfosis de la resta de grups. El relat que em va semblar més interessant va ser el de Dafne i Apol·lo, és a dir, la metamorfosis del llorer. El llorer és un arbre que sempre m’ha semblat molt bonic i la història darrere em va interessar molt. Tot i això, el mite que més em va sorprendre va ser el que li va tocar al meu grup, el de Píram i Tisbe i la morera. Em va sorprendre perquè no coneixia la història i no sabia que havia estat la inspiració pel relat de Romeo i Julieta, en aquell moment em vaig adonar de que la cultura clàssica té molta més influència a la cultura actual del que m’imaginava.
Encara que jo no em vaig encarregar directament de la creació del mural com a resultat final, sí que vaig participar en la confecció de la nostra part del mural com a grup. Vam redactar i dissenyar com volíem que fos la nostra secció durant varies sessions. Al resultat final, teníem un esquema visual del mite (per que fos més fàcil d’entendre per a tothom), exemples d’obres literàries i artístiques inspirades en aquesta història i informació bàsica sobre la planta en qüestió, en aquest cas, la morera. La part que més em va agradar va ser llegir sobre el mite i dissenyar l’esquema resum perquè crec que va ser la part amb la que més vaig aprendre i vaig haver de fer recerca.
En general, aquesta és una tasca que m’ha agradat ja que no només hem fet teoria, sinò que també hem pogut fer una part més pràctica, com per exemple, sortir al pati de l’institut a buscar i identificar les plantes de les metamorfosis.
Bon comentari, Irene, ben redactat i estructurat. Veig que coincideixes amb el Pau, en la preferència de la narració de Dafne. És el més conegut, però tens raó que vosaltres també heu trobat una mostra de pervivència del mite clàssic en un altre clàssic de la literatura. Això és el que tenen clàssics, es reprodueixen i es reinventen, però l’essència es manté.