Gimcana mitològica III: El cicle tebà

Les alumnes de 2n batxillerat de l’Albéniz aquest any ens endinsem de fons en els cicles mítics. I ho fem amb el cicle tebà. Seguint la feina de les companyes de l’any passat, hem elaborat una Gimcana mitològica d’aquest cicle, perquè a part que ens serveix per repassar-ho, també vosaltres podreu aprendre i gaudir d’aquesta història.

Per a algú que sigui una mica desconegut en el món de la mitologia grega aclareixo el dubte i deixo la definició. El cicle tebà és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes (Θῆβαι) i tenen com a protagonista principal Èdip (Οἰδίπους).

Aquesta gimcana consisteix que vosaltres esbrineu a quin episodi o moment del cicle tebà correspon la imatge. Per això, a continuació, teniu una presentació on hi ha un total de nou obres d’art que mostren els diferents moments del cicle, tots ordenats cronològicament, seguint el cicle Tebà.

Abans que comenceu us dono una pista: la majoria d’imatges que hem trobat corresponen als episodis d’Europa, Antígona i Èdip.

La recerca d’imatges no ha estat gens fácil. Hi ha episodis en que prácticament no hi havia imatges o a vegades no trobavem bé les fonts. On més em trobat obres d’art ha sigut en la página de Wikimedia Commons. Allà em trobat una gran quantitat d’imatges i amb totes les dades necessàries.

Esperem que us hagi agradat aquesta gimcana i que hagueu aprés una història més de la complexa mitologia grega, nosaltres també ho em fet!

Abans, però, dir-vos que d’aquí uns dies publicarem les respostes en els comentaris, perquè pogueu comprovar si heu encertat.

Fins el próxim article aràcnides i aràcnids!

Alumnes de 2n batxilerat humanístic Institut Isaac Albéniz.

Marina Ruiz

20 thoughts on “Gimcana mitològica III: El cicle tebà

  1. María Espino Negro

    1. En aquesta imatge, podem veure a Europa, filla d’Agenor i Telefassa, es tracta per tant del Rapte d’Europa. Representa Zeus transformat en un bonic brau blanc amb banyes semblants al creixent lunar. Se li atribueix a Jean Cousin el Viejo fet en el 1550 h, es tracta d’un oli sobre taula.

    2. En aquesta imatge trobem representats Laios i Crisip, que representa Crisip raptat per Laios. Pertany a l’episodi mític de Laios.

    3. En aquesta imatge trobem una escultura de marbre on apareix Èdip infant és d’Antoine-Denis Chaudet fet entre 1763–1810, El podem trobar al museu del Louvre a París. Representa Èdip infant quan va tornar a la vida del pastor Phorbas, que el va treure de l’arbre.

    4. En aquesta imatge trobem un quadre anomenat Muerte de Layo de Joseph Blanc fet al 1867. Representa l’escena on Èdip mata Layo. Es troba a Ecole Nationale Supérieure des Beaux-Arts.

    5. En aquesta imatge trobem representats a Èdip i l’esfinx, és un quadre d’oli sobre llenç d’INGRES J. AUGUSTE DOMINIQUE fet en els anys 1808-27, el podem trobar al Museo Nacional del Louvre. Represents l’escena en que l’esfinx li plantea l’enigma i li revela el seu destí. Al fons trobem un home amb barba que representa la figura d’Èdip gran fugint de saber el que li espera.

    6. En aquesta imatge trobem al cec Èdip elogiant els seus fills als déus, de Bénigne Gagneraux (1784) i es troba al Museu Nacional d’Estocolm.

    7. En aquesta imatge veiem on un Èdip cec i les seves filles Antígona i Ismene van per demanar asil al rei Teseu. L’acció ocorre a Colonos, vila natal de l’autor propera a Atenes. L’obra és la segona del cicle de les tres obres tebanes, ja que els fets descrits ocorren després d’Èdip Rei i abans d’Antígona. Aquest quadre pertany al pintor Fulchran-Jean Harriet (1798).

    8. En aquesta imatge ens trobem a Etèocles (en grec antic Ἐτεοκλῆς) que va ser un rei de Tebes, fill d’Èdip i de Iocasta, i germà de Polinices. En algunes tradicions la seva mare és Eurigania en lloc de Iocasta. Aquest quadre està fet per Giovanni Battista Tiepolo (1725–30) i representa a Etèocles y Polinices.

    Reply
  2. María Espino Negro

    9. En aquesta imatge se’ns mostra un vas en ceràmica que mostra a Antígona; filla d’Èdip (rei de Tebes) de peu entre dos guardians, els qui la porten davant Creont (personatge de la mitologia grega que pertany al cicle tebà. Era germà de Iocasta, l’esposa d’Èdip).

    Reply
  3. Clàudia Romero

    1. En aquesta imatge, podem veure representat el Rapte d’Europa. Representa Zeus transformat en un bonic brau blanc amb banyes semblants al creixent lunar i Europa sobre d’ell. Se li atribueix a Jean Cousin el Viejo fet en el 1550 h, es tracta d’un oli sobre taula.

    2. En aquesta imatge trobem representats Laios i Crisip, que representa Crisip raptat per Laios. Pertany a l’episodi mític de Laios.

    3. En aquesta imatge trobem una escultura de marbre on apareix Èdip infant és d’Antoine-Denis Chaudet fet entre 1763–1810. El podem trobar al museu del Louvre a París. Representa Èdip infant quan va tornar a la vida del pastor Phorbas, que el va treure de l’arbre.

    4. En aquesta imatge trobem un quadre anomenat Muerte de Layo de Joseph Blanc fet al 1867. Representa l’escena on Èdip mata Layo. Es troba a l’ Ecole Nationale Supérieure des Beaux-Arts.

    5. En aquesta imatge trobem representats a Èdip i l’esfinx, és un quadre d’oli sobre llenç d’Ingres J. Auguste Dominique fet en els anys 1808-27, el podem trobar al Museo Nacional del Louvre. Representa l’escena en que l’esfinx li planteixa l’enigma i li revela el seu destí. Al fons trobem un home amb barba que representa la figura d’Èdip gran fugint de saber el que li espera.

    6. En aquesta imatge trobem al cec Èdip elogiant els seus fills als déus, de Bénigne Gagneraux (1784) i es troba al Museu Nacional d’Estocolm.

    7. En aquesta imatge veiem on un Èdip cec i les seves filles Antígona i Ismene van per demanar asil al rei Teseu. L’acció ocorre a Colonos, vila natal de l’autor propera a Atenes. L’obra és la segona del cicle de les tres obres tebanes, ja que els fets descrits ocorren després d’Èdip Rei i abans d’Antígona. Aquest quadre pertany al pintor Fulchran-Jean Harriet (1798).

    8. En aquesta imatge ens trobem a Etèocles que va ser un rei de Tebes, fill d’Èdip i de Iocasta, i germà de Polinices. En algunes tradicions la seva mare és Eurigania en lloc de Iocasta.
    Aquest quadre està fet per Giovanni Battista Tiepolo (1725–30) i representa a Etèocles y Polinices.

    9. En aquesta imatge se’ns mostra un vas en ceràmica que mostra a Antígona de peu entre dos guardians, els qui la porten davant Creont .

    Reply
    1. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Has reconegut els episodis, però en lloc d’explicar l’episodi segons els apunts del tema has posat la informació de fonts exernes i no has detallat prou.
      En algun, com el 7, no està identificat el mite.

      Reply
  4. Paula Torres

    1. Rapte d’Europa: en aquesta imatge podem veure a Europa al llom d’un bou blanc, que sabem que es Zeus. Els personatges estan a la platja de Tir en Sidó. Aquest és el primer episodi del cicle Tebà, ja que a partir d’aquest rapte, Cadme va fundar la ciutat de Tebes.

    2. Laios i Crisip: en aquesta imatge, que pertany a una peça de ceràmica, podem veure el moment en que Laios rapta Crisip, aquesta acció dona pas a totes les desgràcies que venen després, ja que Pèlops el va maleir per raptar Crisip.

    3. Èdip: en aquesta escultura podem veure a un pastor que troba Èdip, després de que el nadó hagi estat abandonat per Laios.

    4. Èdip mata Laios: En aquesta pintura podem veure l’episodi en el qual Èdip, després de malentendre el oracle i exiliar-se de Corint, es troba amb Laios en el camí. Els dos tenen una baralla que termina amb Èdip assassinant al seu pare, fet que el desconeix.

    5. Èdip i l’esfinx: En aquesta pintura podem veure l’episodi en el qual, Èdip resol els dos enigmes del monstre i alliberant així el poble de Tebes i acceptant el lloc com rei, que si li va oferir per venjar la mort d’Hèmon, qui era el successor al tron Teba abans de morir pels enigmes de l’esfinx.

    6. Descobriment de la veritat: en aquesta pintura podem veure l’episodi en qual Èdip, mitjançant Tirèsies, s’adona que ell havia assassinat al seu pare.

    7. Èdip a colonos: En aquesta pintura podem observar a Èdip a Colonos, a la regió d’Àtica, amb la seva filla Antígona. És en aquest episodi on Èdip mor.

    8. Mort d’Etèocles i Polinices: Els dos germans havien decidit regnar alternativament i d’aquesta manera no complir la guerra amb la que va maleir Èdip als seu fills, però al passar un any Etèocles va negar el tro a Polinices. Llavors, Polinices va formar una expedició anomenada els set contra Tebes, els dos germans s’enfronten cos a cos i, com podem veure a la pintura, els dos terminan morts.

    9. Antígona i Creont: en aquesta imatge, que pertany a una ceràmica, podem veure a Antígona en frent de Creont. L’episodi és quan ell la va condemnar a estar tancada en una cova fins que morís (de gana).

    Reply
    1. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Has identificat, totes les imatges, Paula, tot i que podries haver detallat una mica més els episodis mítics.

      Reply
  5. Guanna Ye

    Χαίρε!

    1. El rapte d’Europa (Εὐρώπη)
    Aquest és un dels episodis sobre la fundació de Tebes. Al centre de la composició podem veure Europa sobre el llom del toro i al voltant d’ells cinc nens petits rossos sobre un animal aquàtic amb forma de peix (una de les metamorfosis d’Ovidi). L’autor és Jean Cousin el Viejo, feta el 1550, i es pertany a la col·lecció del Castell de Blois, França.
    En el mite s’explica com la jove Europa es raptada per Zeus, metamorfosejat en toro, mentre es trobava a la platja de Tir/Sidó amb les seves companyes. La història relata que en un començament, Europa es va espantar de l’animal, però que després ella mateixa es va pujar al llom del bestiar.

    2. Laios (Λάιος) rapta Crisip (Χρύσιππος)
    Aquest és un dels episodis de Laios. A la part esquerra de la imatge hi ha un home que deduïm que és Laios que s’està emportant el jove Crisip. I a la part dreta, veiem un home amb els braços estesos cap a Crisip, per tant, podem deduir que aquest és el seu pare, Pèlops.
    A l’episodi mític, Laios arriba, buscant refugi, a la Cort del rei Pèlops després de la presa de poder per part de Zetos i Amfíon quan el pare seu pare, el rei Làbdac, mor. Allà s’enamora del jove Crisip i el rapta: fet que porta a Pèlops, fill de Tàntal i Dione, a maleir-lo.
    Quan Zetos i Amfíon desapareixen del tron a causa d’un fill mort, Laios torna a Tebes reclamat pel poble, però encara seguia vigent la maledicció sobre la família Labdàcides per la negació a realitzar els rituals relacionats amb Dionís.

    3. Abandonament d’Èdip (Οἰδίπους)
    Aquest és un dels episodis d’Èdip. L’escultura presenta un home donant aigua al nadó que es troba als seus braços.
    En el mite, Laios abandona el fill en una cistella i amb els turmells lligats. Llavors la reina Peribea, esposa de Pòlib, rei de Corint, el rescata i l’adopta. Hi ha altres versions que deien que va ser abandonat al mont Citeró d’on va ser rescatat per uns pastors corintis que el van entregar al seu rei Pòlib.

    4. Èdip mata el seu pare
    Aquest és un dels episodis d’Èdip. El quadre ens presenta a Èdip lluitant contra el seu pare.
    En l’episodi mític, després de deixar la seva pàtria adoptiva, Èdip de camí a Tebes es troba amb el seu pare, que no sabia que era ell. Aquest últim l’insulta, cosa que provoca que Èdip el mati, tal com predeia l’oracle.
    Segons una altra versió, el jove Èdip buscava els seus cavalls perduts i es topà amb Laios i Polifontes, que van matar un dels seus animals per no obeir la seva ordre d’apartar-se del camí. Així que Èdip, ple d’ira, els matà els dos.

    5. Èdip i l’esfinx
    Aquest és un dels episodis d’Èdip. Aquest quadre és de Jean Auguste Dominique de l’any 1808, i es troba al Museu de Louvre, França. Representa Èdip esdevenint l’enigma de l’esfinx.
    A l’episodi, s’explica que Èdip arriba a la ciutat de Tebes i derrota l’esfinx quan endevina el seu enigma. D’aquesta manera, fa fora l’esfinx de la ciutat, i els ciutadans com a signe d’agraïment li donen el poder de Tebes i es casa amb la reina viuda Iocasta, complint la segona part de l’oracle.

    6. Èdip encomana les seves filles als déus
    Aquest quadre de Benigne Gagneraux es titula”The Blind Oedipus Commending his Children to the Gods”, i es troba al Museu Nacional d’Estocolm, Suècia.
    Aquest és un dels episodis d’Èdip. En el centre de la composició es troba Èdip envoltat per les seves filles. I, dempeus hi ha guàrdies i altres ciutadans.
    En el quadre, Èdip està encomanant el futur de les seves filles als déus. Així que podem suposar que en aquest moment Èdip ja sap la veritat sobre la mort del seu pare i el matrimoni amb la seva mare.

    7. Èdip a Colonos
    Aquest és l’últim episodi d’Èdip, quan mor. És un quadre compost per Fulchram-Jean Harriet l’any 1798, i es conserva al Museu d’Art de Cleveland, Estats Units.
    En aquest episodi, Èdip, ja desterrat de Tebes, emprèn un viatge a Colonos, a la regió de l’Àtica, amb la seva filla, Antígona, on mor.

    8. Mort d’Etèocles ( Ἐτεοκλῆς) i Polinices ( Πολυνείκης)
    Aquest és un dels episodis dels Set contra Tebes. En el quadre podem veure a Polinices i Etèocles mort a mans l’un de l’altre.
    En el mite, Èdip va maleir els seus dos fills a matar-se mútuament com a venjança per haver-se burlat d’ell quan tothom va descobrir la veritat sobre com va arribar a ser rei de Tebes.
    Llavors, els dos germans van decidir regnar alternativament. Però després d’un any de regnat per part d’Etèocles, Polinices li demanà el poder i el germà li negà. D’aquesta manera, Polinices inicià una expedició, anomenada els Set contra Tebes, i va demanar ajuda a Adrast, rei d’Argos, i pare de la seva esposa Argia. Adrast li va prometre que l’ajudaria a recuperar el reialme si el seu endeví, Amfiarau, l’aprovava. Com que aquest estava sotmès al que deia la seva dona Erifile, Polinices la subornà amb el collaret d’Harmonia, i així s’efectuà l’expedició.
    Finalment, els dos germans es van enfrontar cos a cos i van perdre els dos la vida. Després de la victòria tebana, Etèocles rep una sepultura digna, mentre que Polinices resta sense honors fúnebres.

    9. Creont i Antígona (Κρέων καὶ Ἀντιγόνη)
    Aquest és un dels episodis dels Set contra Tebes. En la ceràmica ens mostren a Antígona dempeus entre dos guàrdies davant de Creont, rei de Tebes després de la guerra.
    En aquell moment, Antígona es troba davant el rei perquè va desobeir les ordres del rei a l’hora de sepultar el seu germà Polinices. Explica que ha desobeït perquè les lleis humanes no poden prevaler sobre les divines. Així, Creont va condemnar-la i la va tancar en vida en la tomba dels seus avantpassats Labdàcides, on s’hi va penjar.

    Reply
  6. Claudia Anselmo

    1. En primer lloc, destacar que l’imatge que podem observar fa referència al rapte Europa. Europa era una princesa fenicia, a més és filla d’Agenor i Telefassa. El pintor d’aquesta pintura va ser Jean Cousin, un pintor fnacés del renaixement. Es tracta d’un oli sobre taula fet l’any 1550. Podem observar, que es troben jugant a la platja, a més Zeus s’ha transformat en un brau blanc amb banyes amb una gran semblança a la lluna creixent.

    2. En aquesta pintura, podem observar a Laios i a Crisp. Crisp rapta a Laios.

    3. En aquesta imatge podem observar a Eufòrb alimentant a Èdip de petit. Cal destacar que és una escultura de marbre, és a dir una obra escultórica d’ Antoine Denis Chaudet (1763 – 1810). A més la podem trobar situada al Museu del Louvre a Paris. Fa referència a Èdip en la seva infantesa quan torna altre vegada a la vida del pastor, Phorbas. A més, el va treure de l’arbre.

    4. Aquesta pintura realitzada per Joseph Blanc s’anomena “Muerte de Layo”. Es va dur a terme l’any 1867 i en aquests moments es situa a l’Escola Nacional de les Belles Arts, a París. Aquesta fa referència a Èdip matant a Laio, el seu pare. Èdip va asesinar al seu pare inconscientment, al descobrir la veritat es va arrancar els ulls i després va suplicar als déus per a que esollisin el destí dels seus fills.

    5. Aquest quadre és una obra de juventut de pintor anomenat Jean Auguste Dominique Ingres (1780- 1867) , a més el podem trobar al museu del Louvre a París.. Fa referència al moment en que Èdip troba la solució de l’enigma que va proposar l’Esfinx, una criatura amb cos de lleó i cap d’home que era guàrdia i protector, amb la finalitat d’evitar la seva mort. A l fons de tot, si ens fixem bé hi ha un home amb barba que representa la figura d’Èdip, un heroi del cicle tebà i fill de Lai i Jocasta, fugint ja que li espera una bona.
    6. En primer lloc, aquesta pintura és un oli sobre tela, fet per el pintor Bénigne Gagneraux (1874), que va pertànyer al neoclacicisme. A més, està situat al museu nacional d’Estocolm i s’anomena “The Blind Oedipus Commending his Children to the Gods”. Fa referència a èdip ,cec, elogiant als fills dels déus. L’escena prové de l’obra de teatre de Sófocles.

    7. Aquesta imatge fa referència a Èdip cec. També apareixen les seves filles, Antígona i Ismene van en camí per demanar asil al rei Teseu. En el quadre, es suposa que l’acció està passant a Colons. És una pintura feta per el pintor francés Fulchran- Jean Harriet al 1776.

    8. Aquest cuadre ha estat realitzat per Giovanni Battisa Tipeolo. El trobem situat a Venecia i cal resaltar que és un oli sobre tela. Fa referència a Eteòcles, un rei de Tebes i a més fill d’Èdip i Jocasta i germà de Polinices (tambè apareix), Ismene i Antigona.

    9. Aquesta imatge fa referència a Antigona. Ella es troba entre dos guardians que tenen la finalitat de portarla davant de Creont. Antigona es filla d’Èdip i Jocasta i a més germana d’ismene, Esteòcles i Polinices mentre que Creont, és un personatge pertanyent al cicle tebà i és germà de Jocasta.

    Reply
    1. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Hi ha errors important, com dir que Crisip rapta Laios, a la tres parles d’Euforb i Forbes de la mateixa persona….
      Alguns mites haurien d’estar més detallats.

      Reply
  7. Marina

    χαίρετε!
    1. RAPTE D’EUROPA: en aquest quadre podem veure Europa muntada sobre Zeus, transformat en un gran toro. Veien com aquest porta una corona de flors a al coll, que va ser feta per les nimfes, que apareixen pel voltant i que estaven amb Europa jugant a la platja de Tir. Aquest episodi forma part de Les metamorfosis d’Ovidi.
    2. LAIOS I CRISIP: ( Laios (esquerra), rapta Crisip (dreta). Quan el seu pare, Làbdac, mor, Laios ha de fugir de la ciutat perquè aquesta cau en mans de Zetos i Amfíon. Buscarà refugi a la cort de Pèlops, on s’enamorarà del jove Crisip. En el quadre es veu com Laios està agafant Crisip, que s’hi resisteix i intenta fugir, agafant-se al tercer personatge (potser aquest és Pèlops, que el va maleir).
    3. ÈDIP I “PHORBAS” (Naixement i abandó): en aquesta escultura ens trobem amb un dels pastors que va acollir Èdip, “Phorbas”, quan va ser abandonat pel seu pare al mont Citeró. Veiem com aquest, que porta un barret, el té en braços i l’està alimentant amb una mena bol. Aquests pastors corintis el van entregar al seu rei Pòlib.
    4. MORT DE LAIOS: en aquest quadre possiblement es representi la versió on Èdip estava buscant els seus cavalls perduts, i es va trobar amb Laios i Polifontes, que havien matat un d’ells. Això es deu a que en el quadre veiem a la dreta uns cavalls. Al mig del quadre, fet que dóna importància a aquesta acció, veiem Èdip, ple d’ira, intentant matar Laios, que sembla que estigui sent protegit per un personatge que l’abraça. Cal destacar com Èdip esta sobre del carruatge de Laios. També ens hem de fixar en la part inferior on, d’entre tota aquesta gent, veiem a Polifontes mort, ja que Èdip va matar els dos. Aquest quadre, doncs, representa el compliment de l’oracle, doncs veiem com Èdip està matant el seu pare sense saber-ho.
    5. ÈDIP I L’ESFINX: després de matar el seu pare, es va dirigir a Tebes, on va poder respondre els enigmes de l’Esfinx. En aquesta representació, veiem una figura amb cap de dona, cos de lleó i ales, per tant, ens trobem amb l’Esfinx. Per la posició en la que el personatge principal de l’escena es troba, podem dir que és una representació d’Èdip, que està parlant amb l’Esfinx. També cal fer incidència en, a part de la persona que es veu espantada al fons, al peu que es veu dins de la cova. Això demostra com l’esfinx matava a aquells que no sabien resoldre l’enigme.
    6.ÈDIP CEC: en aquest quadre, veiem Èdip després de cegar-se amb el fermall de Iocasta, en saber que havia matat el seu pare i s’havia casat amb la seva mare. Èdip és representat al mig, per destacar la seva presència. Si ens fixem bé, on hi hauria d’haver els ulls està de color fosc, i la seva gesticulació transmet desesperació i dolor. A la seva falda hi veiem unes noies, entre les quals s’hi troben les seves filles Antígona i Ismene, que les està elogiant als déus. Al voltant hi veiem més gent, i és possible que els dos homes de la dreta siguin els seus fills Polinices i Etèocles, que es van voler venjar d’ell i van acabar maleïts.
    7. ETÈOCLES I POLINICES: en aquest quadre podem veure els dos germans fills d’Èdip i Iocasta. Van intentar evitar la maledicció que van rebre per part del seu pare, alternant-se el poder, però Eteòcles es va negar a donar el poder quan tocava, i va començar l’expedició anomenada “Els 7 contra tebes”. D’aquesta manera, tal i com va profetitzar Èdip, va lluitar els dos per l’herència, cos a cos. D’aquesta manera van morir els dos, i això és el que es veu representat al quadre. Veiem, doncs, els dos germans morts, un sobre del cavall i un al terra, equipats amb les seves armes i els ulls tancats.
    8. ÈDIP I ANTÍGONA: aquí hi veiem representats Èdip i la seva filla Antígona, a la seva falda. Quan èdip va ser desterrat, Antígona el va acompanyar fins a Colonos, on va morir. Aquest quadre transmet moviment, ja que el vent mou la capa del rei, i tristesa (Èdip té la mà al cor mentres la seva filla dorm a la seva falda).
    9. ANTÍGONA I CREONT: en aquesta ceràmica hi podem veure quatre personatges, D’esquerra a dreta, tenim Creont, un guàrdia, Antígona, i finalment un altre guàrdia. Segurament representa dos guardians que porten Antígona, que es va negar a no enterrar el seu germà Polinices i li va posar un grapat de terra a sobre, a Creont. Aquest la va castigar pels seus actes, i la va tancar a la tomba dels seus avantpassats, on es va acabar penjant. Aquesta representació, doncs, mostra el moment on Antígona serà castigada per Creont.

    Reply
  8. Ona Centella Pla

    1- En aquesta pintura, veiem l’episodi del rapte d’Europa.
    Abans del rapte, Europa estava amb les seves amigues a la platja. Europa està pujada damunt d’un bou, el qual primerament li feia por, però li va agafar confiança. El bou on està pujada Europa, és Zeus. El déu es va transformar en bou per raptar Europa i així portar-la a Gòrtina, Creta.

    2- Aquí podem veure el rapte de Crisip, per part de Laios.
    Laios s’emporta a Crisip, perquè està molt enamorada. Ho fa, després de fugir de la presa del regne per part de Zetos i Amfíon. El personatge de la dreta és Pèlops que intenta que no li raptin al seu fill, Crisip.

    3- En aquesta escultura està representat Laios i Èdip.
    Èdip involuntàriament va ser engendrat per Iocasta i Laios. Aquest nadó va néixer amb una maledicció que tindria per tota la vida. A més a més també afectava la gent la qual envoltava Èdip. Laios li va perforar els turmells al seu fill Èdip.

    4- En aquesta pintura, està representat Èdip matan a Laios.
    Podem veure com Èdip amb la llança de la seva mare s’acosta molt al seu pare i el mata. El seu pare com era el rei, sempre va acompanyat per això hi han tants soldats al voltant dels dos protagonistes.

    5- Pintura on hi ha una representació d’Èdip i l’esfinx.
    Aquí podem veure que Èdip al saber que va ser un nen adoptat, vol trobar els seus pares. Acudeix a l’oracle de l’esfinx i el li revela destins que Èdip haurà de passar per ells.

    6- En aquesta representació trobem que Èdip està compadint-se de la mort del seu pare.
    Èdip se sent malament ja que ha matat al seu pare perquè es pensava que era un forester qualsevol. No sabia qui era, per defensar-se el va matar. Com a conseqüència de totes les desgràcies, Èdip es va treure els ulls.

    7- Pintura on hi ha representat Èdip amb la seva filla Antígona.
    Veiem que Èdip està trist ja que Antígona acaba de morir als seus braços. Aquesta representació és a Colonos on van haver de fugir per què van ser desterrats de Tebes.

    8- Representació de la mort d’Èdip a Colonos.
    Podem veure com Èdip quan és desterrat de Tebes, mort juntament amb la seva filla Antígona dins d’una guerra amb els veïns de Colonos.

    9- Base de ceràmica representada Èdip amb la seva filla Antígona.
    Podem veure que Èdip com a rei que és està assegut al tron amb una corona. En canvi com Antígona és la filla la veiem representada davant d’ell amb una llança. Darrera d’ella veiem a guardians del rei.

    Reply
    1. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Ona, n’hi alguns d’incorrectes (3, 6), alguns problemes d’expressió i podries haver especificat una mica més els episodis.

      Reply
  9. Paula Sorribes Sánchez

    1.
    Aquest quadre representa Europa i Zeus. Veiem com Europa està asseguda al llom de Zeus, transformat en un toro.
    Europa munta en Zeus i es mouen per les aigües, però està envoltada de nens que la segueixen. Els nens van muntats en una mena de peixos. Podem observar també que Zeus, és a dir, el toro, porta unes flors al coll, que el fan estar més bonic. A més, els nens porten una altra corona de flors a les mans.
    El mite del rapte d’Europa explica com Zeus va veure Europa jugant a la platja, amb les seves companyes. Va quedar enamorat de la seva bellesa i es va transformar en toro per apropar-se a ella. Europa, en veure el toro, primerament va tenir por. Però després va apropar-se a ell i va seure al seu llom. Llavors Zeus se la va emportar endinsant-se en les onades.
    2.
    Aquesta representació artística ens mostra la història de Laios i Crisip.
    Laios era fill del rei Làbdal, que va morir quan ell era molt jove, i no va poder evitar que Zetos i Amfíon, els seus cosins, prenguessin el poder a Tebes. Llavors va fugir i va refugiar-se a la cort de Pèlops. Laios, però, va quedar enamorat de Crisip, fill de Pèlops.
    Aquesta representació en concret mostra com Laios rapta Crisip en els jocs de Nemea durant una carrera de carros en què Crisip i Laios competien conjuntament. Aquí podem veure com el rei (dreta) s’apropa al carro en veure com Laios (esquerra) rapta al seu petit i estimat fill Crisip (centre).
    Laios s’emporta Crisip a Tebes, on el reté. Podia tornar a Tebes perquè els seus cosins ja havien caigut en desgràcia i ell era suficientment fort per a recuperar el regne.
    3.
    En aquesta escultura veiem Forbas alletant Èdip. Èdip era fill de Laios i Iocasta, reis de Tebes. Laios va consultar a l’oracle de Delfos el perquè de la impossibilitat de tenir fills i l’oracle li va respondre que un fill seu el mataria i es casaria amb la seva dona. Laios va prometre que no tindria cap fill, per tal que el destí funest no s’acomplís.
    Una nit, però, no va obeir els oracles i, sota els efectes de la beguda, va deixar Iocasta embarassada. Quan el nen va néixer, Laios va perforar-li els turmells, d’aquí el nom d’Èdip, que vol dir peus inflats. Després de fer-li això, el va abandonar i un pastor, anomenat Forbas el va trobar. Aquest és el moment que representa l’escultura, quan Forbas el troba i el cuida.
    4.
    Aquest quadre mostra l’enfrontament entre Èdip i Laios, el seu pare.
    Èdip fuig de Corint després de consultar l’oracle de Delfos, que li va dir mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. Èdip pensava que el seu pare era Pòlib, que l‘havia acollit des de molt petit, i va fugir atemorit. De camí a Tebes, va trobar-se amb Laios, que el va insultar cruelment. Èdip, en escoltar l’insult, ataca Laios amb totes les seves forces i el mata. En el quadre veiem aquest episodi en concret.
    Cal destacar, però, que en aquell moment Èdip no sabia que estava matant el rei de Tebes i que, a més, Laios era el seu vertader pare. D’aquesta manera es complia una part de la profecia de l’oracle, que era la de matar el seu pare.
    5.
    Aquest quadre s’inspira en l’episodi de l’esfinx. Èdip va matar inconscientment Laios, rei de Tebes i el seu pare, i va dirigir-se cap a la ciutat de Tebes.
    Tebes es trobava assetjada per l’esfinx, que formulava preguntes i enigmes i devorava a qui no les sabés respondre, com va fer amb Hemos, fill de Creont i successor al tron de Tebes després de la mort del seu tiet, Laios.
    Eneas va respondre dues de les seves preguntes correctament i l’esfinx el va deixar en pau, tant a ell com a la ciutat. Com a mostra de gratitud, van oferir-li el tron de Tebes, ja que Laios havia estat assassinat i el futur rei també.
    6.
    Aquest quadre ens mostra Èdip, però ja més vell. Veiem com ja sap que va malinterpretar la profecia de l’oracle de Delfos. Ja s’ha cegat amb el fermall amb què es va suïcidar Iocasta perquè descobreix el parricidi i l’incest que ha comès.
    En aquest quadre Èdip elogia els seus fills davant els déus. Veiem que està abraçat a les seves filles, però que els seus fills estan al darrere, ja que estaven enfadats entre ells després que Etèocles i Polinices es burlessin d’ell.
    7.
    Aquest quadre mostra Antígona amb el seu pare, Èdip. Com ja sabem, Èdip va ser desterrat de Tebes després de conèixer el parricidi i incest que havia comès, i es va dedicar a pidolar amb la seva filla Antígona, com si fos un captaire.
    Després d’un camí llarg i dur, arriba a Corint, a la regió d’Àtica. L’Àtica estava situada a la Grècia continental, més concretament a la Grècia central. Venia de Tebes, que era la capital de la regió de Beòcia, també situada en la Grècia central.
    En aquest quadre Antígona i Èdip ja han arribat a Corint i sembla que estan descansant.
    8.
    Aquest quadre representa l’enfrontament entre Etèocles i Polinices, els dos fills d’Èdip.
    En conèixer el parricidi i l’incest que va cometre el seu pare, van burlar-se d’ell molt cruelment. A més, el van empresonar en un fosc calabós i, després, el van desterrar.
    Èdip, en veure la ingratitud dels seus fills, els va maleir triplement. Primerament, els va dir que mai no estarien en pau, ni vius ni morts; en segon lloc, els va dir que es matarien mútuament; i, per últim, els va dir que es repartirien l’herència amb l’espasa. Totes aquestes malediccions es van complir temps després.
    Quan Èdip va ser desterrat, els seus dos fills, Etèocles i Polinices, van decidir regnar alternativament durant un any cadascun. Etèocles va ser el primer a regnar, però en acabar el període d’un any no va voler cedir el tron al seu germà, com correspondria. Polinices va reclamar-li el tron de manera pacífica, però en veure que el seu germà no va rectificar, va organitzar una expedició contra la seva ciutat. Aquesta expedició s’anomenava Els set contra Tebes i tenia el suport del rei d’Argos, Adrast.
    Aquest quadre, concretament, mostra el moment en què els dos germans s’enfronten i perden la vida.
    9.
    Antígona, que és la figura del mig, està sent conduïda per dos guàrdies davant Creont.
    Creont va prohibir que es donés sepultura a Polinices, ja que havia lluitat al costat dels que havien anat en contra de la seva pàtria. Però Antígona no podia acceptar aquesta norma, ja que era un dret sagrat enterrar els seus familiars, i va decidir tirar-li un grapat de terra al damunt. Creont, però, havia encomanat que dos guàrdies vigilessin el cadàver de Polinices. Aquests van veure que Antígona havia incomplert les ordres i la van portar davant el rei, que la va empresonar a la tomba dels seus avantpassats Labdàcides. Antígona va penjar-se amb el seu vestit de núvia, ja que s’anava a casar amb Hèmon, fill de Creont.

    Reply
    1. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Molt bé, Paula, espcialment destacable és om fas la descripició de la imatge en si, per després relacionar-ho amb el mite.
      Només hi trobaria a faltar que haguessis concretat l’enigma que li està posant l’Esfinx i caldria parlar d’on apareix Forbas com a pastor. Sé que a la web de la National Gallery surt així, però el nom del pastor no està especificat a cap font, crec.

      Reply
  10. Aida Gilbert Linares

    Καλημέρα!
    1. Α la primera representació podem veure l’episodi mític de Rapte d’Europa. Per la qual cos es pot veure a Europa com va muntada sobre un toro blanc que es l’animal en que es transforma Zeus per seduir-la i emportar-se-la del prat en el que es troba amb les seves companyes.
    2. En aquesta representació trobem l’episodi de Laios i Crisp en el moment en que Laios rapta a Crisip i se’l emporta a Tebes.
    3. L’estàtua que trobem a continuació representa a Èdip sent alletat per Forbas pertanyent a l’episodi de el naixement i l’abandó, d’Èdip. Èdip era fill de Iocasta i Laios, i va nèixer tot i l’advertència que l’oracle de Delfos li havia fet a Laios dient-li que algun dia el seu fill el mataria; per això el va decidir abandonar.
    4. Aquesta pintura pertany a l’episodi de la Mort de Laios. Es pot veure el moment en que Èdip esta fugint i va de camí a Tebes quan es troba amb Laios qui l’insulta i llavors Èdip el mata (complint inconscientment així la profecia de l’oracle).
    5. A continuació trobem la pintura de l’episodi d’Èdip i Iocasta. Èdip al arribar a Tebes es troba amb l’esfinx que devora als que no sàpiguen respondre els seus enigmes (incloent-hi també el successor a tró desprès de la mort de Laios), però Èdip aconsegueix respondre bé a dos dels seus enigmes aconseguint així que l’esfinx deixi en pau als ciutadans de Tebes i convertint-lo en el nou rei.
    6. Aquesta representació ens mostra l’episodi del Descobriment de la veritat. Quan Èdip es gran ja i descobreix qui és realment, com no pot suportar aquest nou coneixement es cega amb el fermall amb el que més tard es suïcida Iocasta al saber l’incest que han comés, però abans li elogia dels seus fills davant els deus.
    7. El quadre que trobem pertany a l’episodi Mort a Colonos on Èdip després de ser desterrat pel delicte comés es dedica a anar de captaire acompanyat de la seva filla Antígona.
    8. Aquest quadre pertany a l’episodi Mort d’Etèocles i Polinices. En l’imatge veiem el moment en que Eteocles i Polinices s’enfronten per veure si finalment governaran un any cadascú o si Etèocles acapara finalment el poder. El desenllaç d’aquest combat es la pèrdua de la vida de tots dos.
    9. En aquesta ultima representació pertanyent a l’episodi d’Antígona i Creont. Veiem el moment en el que Antígona està sent conduïda per dos guàrdies davant Creont per haver comès el delicte d’enterrar al seu germà Polinices.

    Reply
    1. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Has reconegut els episodis, però hi ha algunes faltes ‘ortografia i expressió.També podies haver desenvolupat una mica més algun episodi.

      Reply
  11. Brenda Morilla Rico

    1.
    Aquest quadre representa una de les escenes del rapte d’Europa (princesa fenícia i filla d’Ageror i Telefassa.)
    El pintor d’aquest quadre és Jean Cousin.
    Es tracta d’un oli de fusta i es va fabricar l’any 1550.
    En aquest quadre surten representats Europa i Zeus.
    Quant a Zeus podem dir que surt transformat en toro i a part porta unes flors al coll, i que Europa està asseguda a sobre de Zeus, un cop està muntada a sobre d’aquest, es mouen per les aigües.
    Aquestes aigües les quals estan travessant, estan envoltades de nens, i aquests estan muntats a sobre d’uns peixos i porten a les mans una corona de flors.

    Mite:
    Europa era una dona Fenícia, de Tir, filla del rei fenici Agenor i de la reina Telefasa. segons la llegenda, Zeus estava enamorat d’Europa i per aquesta raó va decidir transformar-se en un toro blanc i barrejar-se entre les manades del pare d’Europa. Mentre Europa recollia flors a prop de la platja, va veure el toro i va acariciar els seus costats, i com que veia que era una bèstia mansa va pujar al seu llom.
    Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va córrer cap al mar amb la noia pujada sobre seu.

    2. Aquest quadre representa la història de Cripsip i Laios.
    Es pot observar en aquest quadre com en els jocs de Nemea mentre estan realitzant una carrera de carros on competien un contra l’altra, Laios rapta a Cripsip.
    Els personatges que surten en aquesta escena son: Laios, Cripsip i el rei.

    Mite:
    El rei Làbdal era el pare de Laios, però aquest va morir i els cosins de Laios, anomenats: Amfíon i Zetos van prendre el poder del regne. Per aquest motiu, Laios fuig cap a la ciutat on governa Pèlops, i un cop allà s’enamora de la filla d’aquest anomenada: Cripsip.

    3. Aquesta escultura de marbre representa Eufòrb alimentant a Èdip de petit (Èdip és fill de Laios i Iocasta).
    Aquesta obra és d’Antoine-Denis Chaudet i la va realitzar entre els anys 1763–1810, avui dia la podem trobar al museu del Louvre a París.
    Aquesta escultura representa just el moment quan Laios abandona Èdip i un pastor, anomenat Forbas el va trobar i el cuida.

    4. Aquest quadre representa l’enfrontament de Laios amb el seu fill èdip i es titula: “Mort de Layo”, el qual va ser compost per l’artista Joseph Blanc l’any 1867 i avui dia es troba situat a l’Escola Nacional de Belles Arts (París).

    Mite:
    Èdip parla amb l’oracle de Delfos i aquest li diu que acabarà matant al seu pare i casant-se amb la seva mare, per aquest motiu Èdip fuig de Corint, malgrat que ell pensa que el seu pare era Pòlib. Quan èdip es va proposar anar cap a Tebes es va topar amb Laios i aquest el va insultar, llavors Èdip es llança contra ell i finalment el mata.

    Aquest quadre representa el moment on Èdip va matar el seu pare perquè aquest el va insultar cruelment, però Èdip en realitat no s’havia que era el seu pare sinó només el rei de Tebes.

    5. Aquest quadre representa l’episodi de Èdip i l’esfinx.
    Aquest quadre està fet per Jean Auguste Dominique entre els anys 1780-1867 i avui dia és troba al museu del Louvre de París.

    Aquest quadre representa el moment quan Èdip va ser el primer que va aconseguir respondre correctament dues de les preguntes de l’esfinx i per aquest motiu, aquesta va deixar en pau la ciutat.

    Mite:
    Quan Èdip arriba per fi a Tebes es troba que aquesta ciutat està assetjada cruelment per una esfinx, la qual formulava enigmes i preguntes a les persones que volien enfrontar-se a ella i si li responien malament els devorava.

    6. Aquest quadre representa el cec i vell Èdip elogiant els seus fills als déus, i està pintat per Bénigne Gagneraux l’any 1784, avui dia podem trobar aquest quadre al museu Nacional d’Estocolm.
    Podem veure que Èdip ja s’ha enterat que va matar al seu pare Laios i com a càstig a ell mateix es va arrencar els ulls i a part, està elogiant als seus fills als déus.
    Els seus fills es troben al darrera d’ell i les seves filles l’estan abraçant.

    7. Aquest quadre representa a Èdip amb la seva filla Antígona, en concret, està representant l’escena on Èdip i Antígona arriben per fi a Corint i s’asseuen per poder descansar i aquesta es recolza en les cames del seu pare.
    (Cal destacar que Èdip va decir anar-se de Tebes i pidolar amb la seva filla com si fos un captaire, després d’haver-se enterat que va cometre incest amb la seva pròpia mare).

    8. Aquest quadre representa l’enfrontament entre els dos fills d’Èdip, Etèocles i Polinices.
    Aquest quadre mostra el moment en què els dos germans s’enfronten entre ells mateixos per el poder del tron i perden la vida, ja que acaben matant-se entre ells.

    Mite:
    Després d’assabentar-se de l’assassinat i l’incest del seu pare, es van riure cruelment d’ell.
    Èdip va veure el comportament brutal dels seus fills i els va maleir tres vegades. En primer lloc, els va dir que mai no estarien en pau, tant si es tracta de vida com de mort. En segon lloc, els va dir que es matarien. Finalment, digueu-los que l’herència es repartiria amb l’espasa. Totes aquestes malediccions es van realitzar al cap de temps.

    Èdip va ser exiliat i els seus dos fills Etèocles i Polinices van decidir governar alternativament. Etèocles va ser el primer rei a regnar, però al final del període d’un any, no va voler cedir el tron ​​al seu germà. Per aquest motiu, van lluitar entre ells i tots dos van perdre la vida.

    9. Aquest quadre representa a Antígona, la qual es troba entre dos guàrdies que tenen la finalitat de portar-la davant de Creont, ja que aquest va prohibir que és donés sepultura a Polinices (germà d’ Antígona) i aquesta es va negar rotundament a aceptar això, ja que volia poder enterrar al seu germà. Per aquest motiu, va intentar agafar el cadàver del seu germà el qual estava vigilat per aquests dos guàrdies però la van enxampar i la estan portant en aquest moment del quadre amb Creont.

    Reply
    1. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Estan ben identificats, Brenda, i descrits, però hi ha alguna incongruència, com el nom del pastor, o algun episodi on podies haver aprofundit una mica més. Has buscat també l’autoria i això ho complementa.

      Reply

Respon a Paula Torres Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *