Gimcana Vida quotidiana al British Museum

Si a Londinium III, ja us presentava l’entrada del Museu Britànic i un dels tresors que guarda al seu interior, el temple de les Nereïdes de Xantos, acudeixo a d’altres peces allotjades a les seves entranyes per il·lustrar el tema de la vida quotidiana a Grècia.

Obriu bé els ulls i la ment i demostreu, amb aquesta nova gimcana iconogràfica, que sabeu treure el suc a les imatges i relacionar-les amb allò que heu après a les classes.

Καλή τύχη!


[Fotos: Josep Lario i Teresa Devesa]

[Els altres lliuraments d’aquesta sèrie són Londinium I i II]

TERESA

One thought on “Gimcana Vida quotidiana al British Museum

  1. Paula Sorribes

    1. Aquesta estàtua romana del segle II representa una dona amb un quitó, ja que porta mànigues i no està obert pels costats, com sí que ho estaria un peple. El quitó porta uns guarniments al pit, com uns nusos i es nota que aquesta dona vesteix de manera sofisticada, si sabem que les esclaves només portaven peples molt senzills. Veiem també que amb la mà se subjecta una part del vestit, que segurament li penjava fins a terra.
    Porta els cabells recollits en unes trenes i adornats amb una tiara de flors, que li subjecta els cabells per tal que aquests no li cobrissin la cara. Era un dels aspectes característics de les dones gregues, que dedicaven molt de temps al seu aspecte.
    Aquesta dona porta unes sandàlies, una mostra que ens confirma que era benestant, ja que les esclaves no es poden permetre unes sabates i, per tant, anaven descalces.
    Amb l’altra mà subjecta un pal. Talia era filla de Zeus i Mnemòsine. Aquesta última era una tità filla d’Uran i Gea. Era la musa de la comèdia, vinculada al teatre. Simbolitzava una divinitat rural i els seus atributs eren la joventut, ja que es representava com a una jove, un bastó que servia per al camp, una corona d’heura, que simbolitzava la immortalitat, i amb sandàlies, com he explicat abans.

    2. Aquesta Cariàtide va vestida amb un peple, que era una túnica de llana, sense mànigues i oberta els costats. El peple era més pesat que el quitó i era més comú entre les esclaves. Porta els cabells sense recollir en cap trossa ni amb diademes. El seu abillament és força senzill.
    Abans d’estar a Londres, formava part del temple d’Erectèon. Aquest temple estava consagrat a Erecteu, el primer rei d’Atenes. Era d’ordre jònic i es trobava ubicat a l’acròpolis d’Atenes, que formava part de la Grècia central, més concretament a la regió de l’Àtica. Les Cariàtides eren estàtues de dones que servien per aguantar el pes de la coberta del temple amb el cap, és a dir, que tenien una funció estructural.
    Es diuen així en honor a unes festes dedicades a Àrtemis que es feien a Caryae, on la gent ballava en honor a aquesta deessa.
    3. En aquest estamne podem veure dues dones, una asseguda i l’altra sostenint-li un parasol. També apareix un home, que li està ensenyant un ocell. L’estamne era un recipient que servia per emmagatzemar cereals o líquids.
    Aquesta dona és de classe benestant, com podem veure perquè porta un collaret i un quitó amb guarniments pels costats. L’altra dona, en canvi, només porta un peple bastant senzill.
    L’home va completament nu.
    La dona benestant s’està protegint del sol amb l’ajuda de la seva esclava mentre que l’home li ensenya un ocell, que acaba de sortir de la caixa que té la dona a la mà. Era habitual que als jardins tinguessin animals de companyia, com ocells. Segurament aquesta dona s’estava divertint amb el seu animal de companyia, que en aquest cas era un ocell.
    4. Aquestes divinitats són Atena i Hermes. Atena, el nom llatí de la qual era Minerva, era filla només de Zeus. Era la deessa que simbolitzava la intel·ligència en la guerra, ja que deien que havia nascut després d’un gran dolor de cap que va tenir Zeus. Els seus atributs són les armes, el seu escut, la seva cuirassa i la seva armadura. A més de l’òliba, l’olivera i una llança.
    En aquest recipient veiem que porta el seu escut, que reposa a terra, i un casc, que forma part de la seva armadura. A més, porta el cabell recollit, com si anés a lluitar, i amb la mà subjecta com un tipus d’arma. Porta una túnica senzilla, sense màniques, però tancada pels costats. Es troba dempeus al costat d’Hermes i sembla que estiguin parlant.
    Hermes, o Mercuri en llatí, és la divinitat que es troba asseguda al costat d’Atena. Era fill de Zeus, és a dir, germà d’Atena. Era el déu missatger i del comerç, també tenia fama de mentider. Se’l representava amb un casc i unes sabates alades, a més d’una capa. En aquest recipient surt representat amb tots els seus atributs, ja que les sandàlies porten ales, el casc també i podem veure que porta capa. En aquest cas porta una llança, que seria un atribut més adient per a Atena. Tots dos déus estan parlant entre ells i, com he dit abans, eren família.
    5. En aquest estamne podem veure dues persones. La primera és una dona adulta que porta un quitó, que és una túnica amb mànigues. També veiem que aquesta dona porta el cabell recollit, sembla que amb una trossa baixa. Apareix una nena, més petita, de la qual podem apreciar que porta també una túnica i els cabells recollits.
    Sembla que la dona està jugant amb la nena, ja que porta un ocell a la mà. Als jardins solien tenir animals de companyia i, possiblement, estaven jugant amb ell. Sembla que la dona i la nena es coneixien, probablement seria la mare o una esclava de la nena.
    6. Aquest home barbut porta un quitó, com podem veure perquè té mànigues i no està obert pels costats. Aquesta peça de roba no és senzilla, sinó que té com un estampat o un relleu d’espirals que recorren el cos. Els homes benestants solien tenyir les seves teles amb estampats o colors llampants. Per aquest motiu, aquest quitó tenia aquests detalls, perquè era una mostra d’ostentació.
    7. En aquesta imatge podem veure una escultura que mostra dues dones parlant. Sembla que una està plorant, concretament la de la dreta, i l’altra l’està donant suport i ajudant. Sembla també que aquestes dones es coneixen i que són de classe benestant, pels seus vestits, que es veuen sofisticats i, a més, porten un himàcion totes dues. Es veuen dues esclaves als costats de la fotografia, que no intervenen entre aquestes dues dones.
    Podrien ser Demèter i Persèfone perquè aquestes dues divinitats eren mare i filla i s’estimaven. Persèfone podria ser la dona que està consolant la mare, ja que havia de marxar cada sis mesos a l’inframón amb el seu marit, abandonant-la.
    8. Aquesta noia porta un himàcion a sobre, segurament feia fred i, per això, es protegeix amb un mantell, que s’enrotllava al voltant del cos per sota del braç dret i es recollia damunt del braç esquerre. També li cobria el cap, com si fos un vel. El cabell el tenia cobert amb l’himàcion i a sobre portava com un barret, encara que no ho era perquè era més rígid. Aquesta dona també porta alguna cosa penjant del braç i, mirant el que subjecta amb el cap, fa pinta de ser una venedora ambulant.
    9. En aquesta estela funerària podem veure una dona, asseguda, i un home que porta un nadó als braços. Aquesta estela era de la tomba d’una dona i jo crec que representa que aquesta dona va tenir família, és a dir, un marit i un fill, i que era estimada per ells. Però jo crec que podria simbolitzar també que va morir en el part, perquè apareixen el marit i el nadó en la seva estela funerària. A més, la dona està asseguda contemplant el rostre del nadó, com si acabés de néixer.
    10. Aquesta dona devia ser estimada i recordada amb amor perquè ΓΛΥΚΥΛΛΑ volia dir de dolces paraules i volien recordar-la així. Veiem que en aquesta estela estan representades dues dones. La primera està asseguda i rep les atencions d’una altra dona, que sembla la seva esclava, que li porta alguna cosa. Totes dues portaven els cabells recollits. Sembla que la dona a qui anava dedicada aquesta estela era de classe benestant, ja que surt representada amb la seva esclava.
    11. Aquesta estela mostra una dona adulta jugant amb un infant. La dona porta un himàcion, que s’enrotllava per sota del braç dret i es recollia sobre el braç esquerre. Porta el cabell recollit i una cosa a la mà, segurament una joguina per entretenir l’infant, que es troba representat en escala molt petita respecte a la dona. Veiem que l’infant també va vestit, encara que no podem distingir quin tipus de túnica porta. Potser aquesta estela funerària pertanyia a una mare que va morir i tenia un fill o a l’infant que surt amb la seva mare, que possiblement va morir molt jove i per això el van representar així.
    Em recorda a una altra estela funerària que vam fer en una altra gimcana, però en aquell cas ens mostrava una nena petita que estava al costat d’una altra dona més gran.
    12. Aquest home era sabater perquè, com podem veure en l’estela, porta una sabata a les mans i sembla que està treballant en ella. Porta una exòmide, que deixava al descobert el pit i l’esquena i que era més còmode per treballar. Aquesta túnica l’acostumaven a portar els artesans, els esclaus i els soldats. Darrere del sabater observem que hi ha una altra figura, tot i que no podem distingir bé qui era, no és important en l’estela funerària.

    Reply

Respon a Paula Sorribes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *